26 de gener 2010

Kit-kat!!!

Mentre hivernen, fins i tot els óssos es desperten si tenen malsons, n'estic segura. Així que aquí estic. Tan sols he fet un examen i encara no he entregat el treball que tinc pendent, i ja estic força cansada. A més, sembla que hi ha tot de coses, feinetes i esdeveniments que decideixen confluir en aquelles setmanes on estàs fins al coll. Com a mínim ja puc escriure amb el meu dit lesionat! Tinc unes plaquetes molt eficients! Així es fa, noies!

D'altra banda... sou uns solets tots plegats! He llegit el gran reguitzell de comentaris del post anterior, i res... que moltes gràcies! A més, tres blocaires m'han fet arribar cosetes de dofinets, pel·lícules, documentals i vídeos que han sortit recentment sobre coses que es descobreixen i... coi, mira que sou atents, bons i requeteguapos eh! A mi em posa de tan bon humor, això... Mil gràcies! [algun dia m'haureu d'explicar qui és el camell que us filtra tota aquesta informació, perquè fins i tot quan no tinc gaire cosa a fer, no sóc capaç de trobar-ho, tot això!]

Així doncs, estimats blocaires, me'n torno a acabar d'hivernar al cau i a ser responsable, que si no... la primavera serà feixuga i l'estiu, encara més!


PD. Si aneu a Carrefour i s'han esgotat les existències de te/rooibos... perdoneu, he estat jo!

Títol: (c) Copyright Pd40

14 de gener 2010

Estat: hivernant

Ja som a mitjans de gener, que per als universitaris d'aquí i d'allà és sinònim d'estudiar, nervis, estudiar, nervis, exàmens, estudiar més, més exàmens, nervis apoteòsic i examen final. I per aquest ordre. Aquest any tot és més complicat, he notat força contrast respecte l'any passat. I si a sobre se't solapa amb l'entrega d'un treball de pràctiques força punyetero, és per riure i no parar.


Així que sento dir-vos que entro en període d'hivernació. Intentaré anar-vos seguint, però no us asseguro pas res... Que mirant blocs el temps vola amb una facilitat impressionant!


Porteu-vos bé i poseu-me una espelmeta perquè els aprovi tots!!

10 de gener 2010

Accident digital

Aquest cap de setmana he estat a Artés, a una casa de colònies, com a etapa final del curs que estava fent durant les vacances de Nadal. M'ho he passat de conya, en aquestes sortides no cal gran cosa... El simple fet d'estar predisposat a que sigui un gran cap de setmana fa que tot flueixi d'una manera especial i improvitzada.

Però què va passar durant la fase prèvia? Fer la bossa, jerseis (a -7ºC a les 10 del matí), menjar, instruments necessaris... Que per tallar una taronja-poma-pa-elquevulgueu es necessita un ganivet. I en obrir el calaix vaig veure la navalla suïssa, tan maca i funcional. I vaig decidir agafar-la, i obrir-la. I no sé pas com però de sobte la pica de la cuina era vermella, i del dit índex de la mà dreta no parava de sortir-ne sang.

Resultat? La primera hipòtesi (punts de sutura) tan sols ha quedat en uns quants punts d'aquells que són tiretes, un dit el triple de gruixut que la resta (i que no cap als guants) i una cal·ligrafia de por.

07 de gener 2010

Reis 2010 i el meu regal invisible!

Els Reis que tot ho veuen són misericordiosos. Han volgut passar per alt les coses dolentes que havia fet/dit/pensat al 2009 (que en són moltes, creieu-me) i m'han regalat força cosetes.

He rebut un pen drive, ja que en vaig perdre un i l'altre es va trencar en un moment crític. M'ha comunicat un dels Reis que en principi havia pensat de regalar-me una cosa així, però potser tampoc cal arribar a aquest límits... sinó ben aviat hi haurà un perímetre de seguretat al meu voltant, per por a que es contagiï aquesta estranya malaltia de dofinitis ^^

També m'han portat un mocador tipus palestina de color... blaugrana!!

I els de casa vam demanar conjuntament que ens portessin la famosa TDT... Au, ara ja tinc quaranta-dos canals dels quals en veuré.. 2 o 3?? El que sí que m'ha agradat és que té una entrada per a USB, que encara he d'investigar per a què serveix... grabar programes o pel·lícules? O a l'inrevés, s'hi poden posar pel·lícules i veure-les per televisió??? Un gran descobriment per una servidora que mai de la vida ha tingut un aparell reproductor de VHS, ni DVD ni res d'això!!!

I la xocolateta també, per suposat... un farcellet de monedetes, un paraigua ... i més coses, tot ben bonic! Però que a hores d'ara no em ve gaire de gust, n'estic una mica farta, de dolços!! Però caurà, tard o d'hora...


I la cosa no s'acaba aquí!!!!!!!!!!!!!!!!! Que he tingut un Rei-Blocaire (l'AzRi3L, de Microverso) que m'ha fet un regalet virtual preciós, deliciós!!! I si m'agrada tant, de quin tema pot tractar??? Va, que sóc fàcil!! :)

Us el deixo aquí per a que pogueu degustar-lo si voleu! Hi ha moltes curiositats i fotos, que m'ha agradat recordar, ara que feia uns dies que els tenia oblidats. Una preciositat!! Mil gràcies, AzRi3L!!



---------------




El nom científic de la familia es Delphinidae i pertanyen a l'ordre rels cetacis, o sigui que son mamífers marins, no pas peixos.

Medeixen entre 2 i 9 metres de llargaria i respiren a través d'un espiracle que tenen a la part superior del cap, son carnívors, s'alimenten gneralment de peixos i calamars.

Un dels seus trets característics més curiosos es que disposen d'ecolocalització. L'ecolocalització els permet localitzar tots els objectes del seu entorn mitjançant uns sorolls que emeten en forma de click, i des quals en reben l'eco de tornada, de forma semblant a la que ho faria un sonar.


També es curiós el fet de que els dofins no dormen. Pertanyen al grup dels animals que respiren conscientment. Aixó vol dir que el seu cos no respira automàticament sino que només ho fa quan ells volen. Si s'adormissin, es moririen ofegats. Per a que això no passi la solució que adopten és fer dormir només un hemisferi del cervell, de manera que no queden mai inconscients del tot, i axí poden fer descansar un hemisferi i l'altre alternativament.

Son uns dels animals amb el cervell més gran en relació al tamany del seu cos, i es comuniquen mitjançant cants, salts i danses. Com que solen viure a prop de la costa és fàcil que interactuin amb els humans. La seva intel·ligència i amabilitat els va donar un lloc a la mitologia grega.

Segons els grecs els dofins havien estat anteriorment uns pirates humans, que van capturar al deu Dionís i van intentar vendre'l com a esclau. Aquest com a càstig els va convertir en dofins.

Bé Laia, espero que t'hagi agradat la divulgació sobre els dofins que t'he regalat... un altre dia parlarem de l'origami, no pateixis!

------

En faré un GIF o alguna cosa així per poder-ho tenir enllaçat a la barra lateral! :-)

06 de gener 2010

Blocaire invisible 2009


Ja ha arribat el dia!!! Aquest any els Reis no passen pel Cau, no m'he portat gaire bé... ni tampoc he demanat res. Per casa de la Laia alguna coseta caurà, suposo, ja en farem una ressenya! I també penjaré el meu regalet invisible, per suposat! (quinssss nerviiiiiiiis!!!)

Però el més emocionant és que ha arribat el dia de treure l'entrellat sobre qui era el blocaire al qual jo havia de fer-li entrega d'un regalet de Reis!! Li he anat deixant unes pistetes sobre mi al seu bloc:

- No ens havíem visitat ni comentat mai mútuament. Érem uns desconeguts de la catosfera!
- Sóc una noia!
- De vegades he penjat fotografies de receptes dolces que he elaborat, tot i que el bloc no és precisament de cuina.
- El meu bloc és més antic que el seu, més del doble.
- El nom del bloc conté gairebé totes les vocals... excepte una!
- Estudio a la universitat una carrera de ciències, i de tant en tant m'agrada fer posts sobre curiositats científiques.
- El nom del meu bloc té cinc paraules i hi tinc una mascota feta per mi... un dofinet!!

Potser eren pistes massa imprecises, sé que hi ha blocaires que dónen indicacions molt millor que aquestes i més entenedores, però... ufff... a mi m'agrada l'emoció!!! Estic encantada de no saber qui és el meu blocaire a hores d'ara (00:05) :-)

I el blocaire al qual li faré entrega del regalet és... Tttttrrrrrr....


En Sisco, del bloc Més humor!!! Tatxaaaan!!!


Espero que t'agradi el meu regalet!!! Te l'has de baixar aquí (no sabia cap altra manera de penjar-ho, perdó!)

Les instruccions!

1. Has de clicar a Free user (el rellotge de l'esquerra), esperar amb ànsia el compte enrere, guardar l'arxiu regalblocaireinvisible.rar al teu ordinador, i descomprimir-lo.
2. Obre la carpeta Regalblocaireinvisible i un cop dins, obre la carpeta Free version
3. Obre l'arxiu que diu Calendari i... que en gaudeixis!!!

03 de gener 2010

Sense (des)propòsits

Aquest cop no hi ha ni propòsits ni despropòsits pel nou any, de la mateixa manera que ja no demano cap desig quan bufo una espelma als aniversaris. El que hagi de ser, serà, i com que el que m'agradaria no crec que es pugui fer realitat, és millor deixar-ho estar.

Només vull que no sigui com el 2009. Òbviament he tingut coses bones, però quan distribueixes els plats de la balança... No. No vull que es repeteixi aquest any. A veure si d'una vegada per totes trenco aquesta monotonia, i deixo de banda aquesta sensació (i evidència) de que sempre sóc al mateix lloc. Em passen coses, sembla que la cosa avança, però un bon dia torno a ser a la línia de sortida, de manera que només he fet un petit viatget, circumvalació, un cercle potser. I ho intento... i no aconsegueixo arrencar. Quina ràbia. Com arriba a costar trencar els esquemes mentals i de comportament que tenim tan arrelats...





Pistes pel meu blocaire invisible: Com que hi ha moltíssims inscrits, jo no he anat posant res al meu bloc sinó que li he deixat pistetes al seu bloc, ja que crec que és un mètode molt més eficaç... De l'altra manera hauria d'anar fent ronda per tots els blocs!! Però a aquestes alçades, potser deixar aquí escrites quatre cosetes el poden ajudar, si passa per aquí... Tot i que sóc partidària de que l'anonimat arribi fins al final, sinó d'invisible no en té res!


1. És un blocaire, no una blocaire :)
2. El meu bloc és més antic que el seu... més del doble
3. Desconeixia el seu bloc i no hi havia deixat mai cap comentari
4. Tracta temes molt diversos, sobretot quotidians
5. He rigut llegint els seus escrits!!

I... ja prou!! :P Tenia intenció de deixar-ne alguna més, però llavors ja seria allò de deixar autopistes, i jo prefereixo que segueixi sent un enigma.

Ah, i per acabar... Que sàpiga que ja tinc llest el seu regal ^^