Quasi-patacada

16 desembre 2010

4 comentaris:

El porquet

16 de desembre de 2010 18:02
Permalink this comment

1

ha dit...

Doncs jo trobo que les marques del terra dibuixen una trajectòria circular prou ben definida entre tots els objectes del mobiliari urbà, esquivant tots els obstacles.

Que potser vares prendre mal tu? Para compte!

XeXu

16 de desembre de 2010 21:47
Permalink this comment

1

ha dit...

Uf, com per sortir de casa mig adormit!

sànset i utnoa

17 de desembre de 2010 14:22
Permalink this comment

1

ha dit...

Al final haurem d'anar amb botes de claus!

*Sànset*

Laia

20 de desembre de 2010 23:08
Permalink this comment

1

ha dit...

gràcies pels vostres comentaris! Doncs no, no vaig caure però de miracle! Un cop vaig arribar al final del recorregut, li vaig fer una foto com si fos un fet olímpic haver travessat aquella distància sense fotre-me-la, i és que jo tinc tendència a desestabilitzar-me fàcilment. I a aquelles hores del matí, una no té res millor a fer que fer foteses d'aquestes i intentar no congelar-se les mans !