09 de desembre 2010

Pautes

Em fa molta ràbia que es corregeixin treballs seguint unes pautes establertes, de les quals allunyar-se'n invalidi una bona resposta. Hi ha coses que són blanc o negre, i d'altres no. Fer un raonament diferent al que s'esperava no vol dir que aquest estigui malament, segons el meu parer.


Hi ha moltes maneres de veure les coses, molts plantejaments d'un mateix afer, i més quan l'assignatura convida a fer-ho, ja que la didàctica no és (o no hauria de ser) una ciència tan estricta i marcada com altes disciplines. No estic gaire d'acord amb la valoració que n'han fet, i com tot, el que més emprenya és haver-hi dedicat moltes hores i haver exprimit el cervell amb ganes, per obtenir-ne al final un treball del qual n'estava molt orgullosa però que no ha complert les expectatives del seu receptor.


No dic pas que estigui perfecte, però estava molt currat. El problema per mi és que no em convencen els seus arguments, els trobo superficials i agafats amb pinces. Ho podries haver fet "d'aquesta altra manera"... Ja ho sé que hi ha moltes maneres de fer-ho, però m'agradaria saber per què la meva no és vàlida! I no ho trobo "rebuscat", sinó al contrari, molt fàcil de comprendre, entenedor! El que més em sobta és que farà unes dues setmanes ens remarcava: "no els subestimeu (referint-se als alumnes), poden arribar molt més enllà del que us penseu. El problema és que tenim tendència a anar amb prejudicis i a creure que no ho arribaran a comprendre, i els hi donem tot molt mastegadet. Ens costa tenir aquest vot de confiança perquè amb nosaltres no l'han tingut, nosaltres hem estudiat molt amb el llibre davant i memoritzant". I llavors, ara a mi m'agradaria saber quin problema té el meu treball...


Però com sempre acaba tocant callar, perquè si un no baixa del burro, l'altre menys. I qui té la última paraula sempre és el mateix.

5 comentaris :

  1. I si ningú baixa del burro, el burro acaba per fer-te baixar de cop...

    ResponElimina
  2. Això és ser molt tancat de mires, però hi ha professors que no tenen la vocació d'ensenyar els seus alumnes, sinó de cobrar a final de mes. Llavors, les pautes que té al cap són les que valen, si no, no tens res a pelar. Amb un professor/a entusiasta segur que les coses haurien anat diferent.

    ResponElimina
  3. sempre he trobat injust que l'estat d'ànim d'una sola persona en un moment puntual sigui qui puntui un alumne que portes hores treballant amb un treball.
    Potser una segona opinió seria del tot diferent. De totes maneres....ànims i endavant

    ResponElimina
  4. I encara bo! Recordo un cop que vaig anar a reclamar per un suspens que m'havien posat en una assignatura. La resposta del professor en veure'm va ser "No t'havies mirat res". Era una mentida com una catedral. Jo havia estudiat un munt. Al raonar la resposta que li havia posat a l'exàmen, i que a ell no l'havia convençut, es va aixecar de la cadira, va obrir la porta i em va dir "has vingut massa tard, el dia de reclamacions era ahir".

    Certament, vaig anar-hi tard, però està clar que no va voler acceptar que l'alumne sabia raonar les seves respostes!

    ResponElimina
  5. ... amb una coça ben donada, veí...


    xexu, el que fot és que amb segons què vagin de "progres" i hippies, que ho presentin tot com si tinguéssim llibertat de poder expressar el nostre criteri, però que al final acabin sent cap-quadrats com els que més.


    garbi, és el que hi ha. Però de vegades ja no és només l'estat d'ànim, sinó predicar un criteri que després no s'aplica...


    porquet, veig que ja has passat per aquesta magnífica experiència. Bé, en el meu cas encara no és l'examen final, però tenint en compte que el final té poc pes i que els treballs van sumant, tampoc em fa gaire gràcia...

    ResponElimina