Majestuós

Aturada a la cruïlla del carrer València amb Passeig de Gràcia, m'he quedat embadalida mirant les llums del Majestic. Les cortines baixant pels balcons, unes grans boles daurades penjant de la façana... Una mica excessiu pel meu gust, però llampant, que suposo que és el que compta. Els que érem dins del cotxe hem començat una petita juguesca, de quin seria el preu d'una habitació doble per una nit. De sobte, algú diu: pregunta-li a aquells! Hem alçat la vista fins a l'últim balcó on dues figures blanques miraven els cotxes que passaven pel passeig de Gràcia. Bé, jo crec que el carrer el miraven poc, més aviat es miraven l'un a l'altre. Han acabat abraçats i formant una sola bola humana que es movia d'un cantó a l'altre de la balconada, tot i l'aire força fred que corria (que, segurament, tampoc els devia fer nosa). Anaven enfundats dins d'un barnús blanc, i diuen alguna cosa a la mà. Una copa, segurament. M'ha semblat tot molt disfressat, ensucrat i "peliculero", potser és que no tenia jo el dia romàntic. Però feia goig veure l'escena.

I després... el de darrere ha fet sonar el clàxon i he hagut de tirar milles...