10 de desembre 2010

La postal

M'agrada fer manualitats, i entre elles, postals. Per aniversaris o festes de Nadal sempre he tingut costum de fer-ne. És una cosa de la qual no n'he esperat mai reciprocitat, ja que no ho faig pas per obligació, simplement gaudeixo fent-les i després enviant-les. Si agraden perfecte, i si no, doncs mala sort.

Enguany me n'he adonat de la forta regressió que han patit les meves postals. De més petita en feia moltes: pels amics, pels companys... Més tard, només en feia vuit o deu, pels amics més propers. Els últims anys només n'he enviat (o donat en mà, depèn del cas) tres o quatre. I aquest matí, he enviat LA postal. L'única que he fet, l'única que m'ha vingut de gust fer. Segur que cap de les persones a qui he deixat d'enviar-li la trobarà a faltar, però per sort, jo tampoc trobo a faltar el fet d'haver de fer-la.

Potser això diu molt de mi. Al llarg del meu camí molta gent ha quedat enrere, molta més de la que ha entrat. Moltíssima més. Sé que en part és per la meva manera de ser, puc ser esquiva i solitària, reflexiva, i pot arribar a ser difícil socialitzar-se amb mi.

I encara que sigui de manera insubstancial, tot queda reflectit en una postal.


8 comentaris :

  1. Uix, jo m'he d'inspirar per força, cada any en faig amb els nens!!!

    ResponElimina
  2. Evolucionem, canviem, ens modifiquem... forma part del camí natural.

    ResponElimina
  3. és preciosa!
    i si, els temps van canviant i la gent que ens envolta també. és inevitable.

    a mi tb m'agrada moltíssim fer les postals de nadal. Aquest any la porto super atrassada!!! i saps un truc? fer-la per enviar-la per correu electrònic! és molt més fàcil arribar a tothom. Després unes quantes les imprimeixes i les envies als més propers.

    ResponElimina
  4. doncs no em faria res de donar-te la meva adreça per rebre una de les teves. No hi ha res amb més valor que les coses fetes a ma i amb el cor posat a qui va destinat

    ResponElimina
  5. Doncs a mi m'encanta!

    Jo després de molts anys d'enviar-ne només de virtuals, aquest any he tornat a enviar-ne de normals. Alguna s'assemblava molt a aquesta, però eren comprades...

    El fet que les facis tu i que hi dediquis un temps té molt valor.

    ResponElimina
  6. Com vols que no agradin les teves postals? Si ets una crack fent manualitats! I no només, te'n surts de conya amb tot el que intentes, penso que ets una persona admirable.

    Però compte amb la teva valoració temporal, no vull dir que et falti raó, que tu et coneixes i saps el que has viscut. Però jo quan tenia la teva edat (mira quanta avantatge em portes!) enviava moltíssimes postals. No les feia jo perquè sóc un inútil amb aquestes coses. Però les comprava i les enviava amb moltes ganes. Eren els temps de les cartes, jo n'escrivia a molta gent, i feia la meva campanya de Nadal de les postals. Però mica en mica el número es va reduir i al final me'n vaig cansar i ja no n'envio. Unit a deixar de creure cada cop més en el Nadal. Ara no em ve de gust enviar-ne. Potser jo també sóc com tu, esquiu i solitari de vegades, però això no vol dir que no gaudim de la gent i tinguem persones importants, oi? No siguis dura amb tu mateixa, jo ho veig una evolució natural.

    La postal és preciosa.

    ResponElimina
  7. clar que sí! hi ha coses que no s'haurien de fer mai per obligació. Quina artistassa estàs feta! :)

    ResponElimina
  8. oooh, gràcies a tots per les floretes! Ha creat sensació la postal!


    Zel doncs buscant per internet hi ha força propostes! Depèn de com siguin de grans els nens tens més o menys opcions. Jo l'any passat en vaig fer una de molt bonica que eren dos rens i un pare noel amb el seu trineu, fets d'origami i després enganxats a una cartolina blau fosc.


    Porquet, si bé és una realitat que no podem obviar, el fet és que de vegades costa això de mirar enrere, i veure el que s'ha perdut. Quan hi ha guanys és més satisfactori i, fins i tot, fa goig.


    garbi, marca de la casa, noi! Jo ho valoro molt, m'agraden molt les coses fetes a mà, i de vegades peco de pensar que tothom ho aprecia igual. Una cosa feta a mà expressament per algú comporta un temps d'elaboració i dedicació, i de pensar en aquella persona mentre ho fas.


    Matgala, de digitals també n'envio alguna (ara també menys), però no les compto dins les "postals" en majúscula.


    Xexu, ai, no siguis innocent que faig moltes trampes jo! La de coses horroroses que m'han arribat a sortir, o les que ni han arribat a bon port! Però aquestes no les has vist pas, ja me n'he guardat prou. Potser algun dia les podria posar i, al costat, una manualitat de parvulari, i jugar a trobar les set diferències...

    Pel que fa a la decadència, no va lligada amb un desencís envers el Nadal (que també en tinc una mica, últimament em fa posar trista pensar en segons què), sinó en l'altra vessant. Puc gaudir de la gent que m'envolta, però cada cop n'és menys i jo en sé la causa (o una d'elles, ja que no negaré que el factor "evolucionar" hi té molt a veure). I aquesta és la que fa mal i sap greu.


    Júlia, apa, mira qui ha anat a parlar! La reina del patchwork! Que encara recordo les fotos que vas posar l'any passat de la teva decoració nadalenca! Per artista, tu!

    ResponElimina