28 de desembre 2010

Fila que fila...

Avui m'han agafat de l'espatlla i m'han fet una estrebada cap enrere, que a part de fer-me caure de cul a terra m'ha desfet una part de la costura del jersei que duia. Petites coses com aquestes es cusen a mà fàcilment, però jo alguns cops m'he passat hores per cosit alguna cosa que potser amb la màquina de cosir m'hi estaria molt menys; i de retruc els meus dits també ho agrairien. I és que no suporto les màquines de cosir... Em fan pànic!

No recordo cap tipus de trauma infantil amb una màquina de cosir. No m'hi he enganxat mai els dits, i algun cop recordo haver-la potinejat, de més petita, cosint retalls sense solta ni volta, simplement per provar. No sé pas d'on em ve aquesta fòbia rara, però a la màquina que hi ha a casa ni m'hi acosto. Està dins d'un petit moble, dins del qual també hi guardem papers d'embolicar regals i paper d'aquest de bombolles per embolicar coses que es trenquen. Doncs si he d'embolicar alguna cosa, la meva mare treu el paper d'allà dins. És com si per tocar-la se m'hagués de posar en marxa, tot i que sé que és una tonteria, ja que no està endollada. Tampoc m'agrada el soroll que fa, sobretot quan es comença i s'acaba la puntada, ja que accelera i desaccelera, cada vegada fent anar l'agulla amb més força amunt i avall, amunt i avall...

Fa molt de temps que no toco una màquina de cosir. Tampoc és que la necessiti gaire, cuido bastant la roba i no he de fer gaires sargits, exceptuant la vora dels pantalons que em compro, que sempre em van llargs. El cop que he suat més cosint a mà va ser un any que em vaig fer una túnica per una disfressa de carnestoltes, tot i que la meva mare es va oferir a cosir-me-la a màquina (ser tossuda és un altre defecte que tinc).

I ara... me'n vaig a cosir el jersei!

6 comentaris :

  1. tothom te les seves paranoies.....no és greu. Bon any

    ResponElimina
  2. doncs jo he demanat una als Reis!!! xò crec que no me la portaran.

    No en tinc ni idea de cosir, però em ve moooolt de gust aprendre'n. Em dec fer gran!!!

    Tu tranquil·la, quan necessitis un sargit segur que ja en sabré i te'l podré fer!!!

    ResponElimina
  3. Doncs jo, ni màquina de cosir, ni agulles, ni res. No hi ha manera. Hauria d'aprendre a cosir, oi? Quina mandra...

    ResponElimina
  4. Jo tinc un d'aquells peus amb pedal de les antigues màquines de cosir. Era de la meva àvia, o de més enrere... l'he reconvertit en tauleta, donades les meves escasses dots de cosidora.

    ResponElimina
  5. Ostres i com és que t'han fet aquesta estrebada?! T'has fet mal?

    A mi el soroll de la màquina de cosir em relaxa, em recorda a quan era petita i la meva mare cosia a màquina mentres jo jugava amb les bobines de fil...

    ResponElimina
  6. Ai... bé, nois, això era un intent de liar-vos una mica.

    No li tinc pas por a les màquines de cosir, al contrari... em fan molta gràcia! I m'he cosit un munt de coses, m'he fet disfresses i algun que altre vestit.

    Mireu la data ;-)

    Feliç any nou a tots!!!

    ResponElimina