02 de desembre 2010

Dissertacions de demà

Els que ja fa un temps que passeu per aquí sabeu que sóc indecisa de mena, que em va costar molt triar què volia fer aquest any, quina especialitat de la carrera escollir. Com a mínim he de dir que crec que no em vaig equivocar, m'agrada el que estic fent i les assigantures es nota que estan molt més currades que no pas els anys anteriors, sobretot a nivell de pràctiques.

Tot i així, sent l'última promoció de Llicenciats en Biologia que hi haurà a Catalunya, la pressió per acabar quan toca, no suspendre'n cap i tenir clar el futur que ens estem construint segueix present, i ens segueix perseguint. I una de les coses és escollir, en el cas que es vulgui, el lloc on preferiries fer pràctiques d'empresa.

Òbviament en tinc ganes i és una de les coses que sempre he volgut fer, i que faré. Però no sé on ni de què. El que més em "tira" és biologia cel·lular (en moltes de les seves variants) i immunologia, però no ho tinc clar. Tampoc sé si fer-ho en un departament o bé en una empresa externa, si fer-ho l'any vinent o un "cinquè any", quan ja hagi acabat les assignatures i no hagi d'anar faltant cada dos per tres perquè tingui pràctiques. Si quan acabi vull demanar una beca per marxar uns mesos a fer pràctiques a fora o si vull començar un màster i fer un doctorat (que ara va tot lligat). Això em motiva, dedicar-me a la investigació ha de ser interessant i m'agradaria fer-ho, però alhora espanta... Sense beca, no es va enlloc (bé, amb la butxaca plena pots anar tirant endavant, però... no és el cas!), i a part, són molts anys. I quan acabi? Oposicions? Post-doc? Amb tot això me n'adono que necessito urgentment trobar una font d'informació on saber què puc fer, i tot el que comporta. Massa coses al cap i poca projecció.

I pensareu, i què coi sap aquesta noia? Doncs res! Res de res! Bé, sí, que m'agrada la Biologia i que sempre estaré carregada de dubtes!

6 comentaris :

  1. sap greu no poder ajudar, però sempre has de fer servir la teva intuïció i el que les ganes et diguin.

    ResponElimina
  2. Abans que res, calma.

    Com a font d'informació no sé si et puc servir, però sí que et puc parlar des de l'experiència. El problema és que no sóc imparcial. He estat als dos 'bàndols', i d'un vaig sortir escaldat, i se suposa que és el fàcil i agradable. Jo vaig deixar el doctorat per escriure, amb tots els anys treballant, però no em van voler permetre llegir la tesi, cosa que a priori, no diu res bo de mi, perquè això no passa gairebé mai. Hi ha gent que ho deixa, però que li posin pegues per presentar? No, això no passa habitualment, i no et passarà a tu en cas que et decideixis pel doctorat. Però abans de començar has de saber que és un món terriblement frustrant i desesperador. Has de conviure amb el fracàs i saber que ets de les persones menys valorades que existeixen, tot i que fas molta feina i de característiques molt importants. És molt dur, però quan arriben les satisfaccions, són molt grans. Experiments que surten, els teus primers dissenys experimentals, reunions exitoses, les publicacions... Pot ser un món agraït també, però si saps donar-te cops de cap contra la paret abans de tot això.

    Per altra banda, l'empresa és un altre món, simplement diferents. Els objectius a llarg termini són els mateixos: fer diners. Però a l'empresa ho saps des del primer dia. Hi ha empreses que tracten molt bé els seus estudiants de pràctiques, fins i tot fan esforços per quedar-se'ls si funcionen bé, però no saps mai on et poses fins que entres. M'agradaria dir-te que vinguessis a fer pràctiques a la meva empresa, perquè crec que has de ser una passada treballant, però no t'ho recomano per dos motius. Primerament perquè les empreses del sector estan molt malament, i la meva no és excepció, ara no agafen ningú. I segon, perquè sí que agafen alumnes de pràctiques i de màster, però no els contracten després i mentre hi són els tracten com a esclaus, és una vergonya.

    Tots els dubtes que tens ara no són patrimoni teu, encara que et consideris indecisa, són ben normals a aquesta alçada de carrera. Al final pots escoltar opinions però la decisió la tens tu. Fer pràctiques d'empresa no et farà mal, pots aprendre molt. Però penso que en el teu cas, has d'anar a pel doctorat i aconseguiràs una beca segur.

    Saps, et vaig conèixer amb 16 anyets i si continuem per aquí en uns anys et veuré convertida en tota una doctora, i em farà moltíssima il·lusió haver viscut tot aquest camí al teu costat, encara que sigui a l'altre cantó de la pantalla.

    ResponElimina
  3. doncs jo no tinc molta idea sobre el tema perr poder informar-te. Sort que hi ha el Xexu! ;) Però t'envie una abraçada, molts ànims i el desig de que prengues la decisió correcta. Segur que sí! :)

    ResponElimina
  4. Em sap greu i molts ànims! També recordar-te que tot i que cal pendre les desicions amb calma i meditades sovint amb el pas del temps no tenen tanta importància i que cal que siguem capaços de relativitzar. T'ho dic jo que per demanar un pizza fai llista de pros i contres ;)

    ResponElimina
  5. Garbi, gràcies... però tinc una intuïció polifacètica!

    Xexu, això també m'espanta una mica, no saber on m'estic posant. I sobretot, quan hagi fet el doctorat, per poder continuar en algun grup de recerca i tenir una "feina" estable s'han de fer oposicions suposo, o anar a una empresa. Sé que no és el mateix anar a una empresa sent doctor o havent fet investigació durant un temps, que no pas sent només el llicenciat que acaba de sortir de l'ou, però és com si tot al final anés a parar al mateix lloc... I necessito reflexionar i valorar si em val la pena, què vull fer realment.

    Motivada estic, però d'aquí a ser una passada treballant... tinc la sensació d'anar MOLT peix en tot! Gràcies pels ànims, però!!!

    I això de començar un bloc al batxillerat i tenir-lo encara si arribo a doctorar-me seria tot un rècord!! Hi ha massa coses meves aquí... Uau, que ens queda poc pels quatre anys! Que fort!

    Nimue, les abraçades les necessito igual! moltes gràcies bonica!

    Mireia, no et sàpiga greu, dona! Que em puc posar molt melodramàtica en certs moments...
    I no et subestimis, que sopar una quatre estacions o una tropical pot canviar el curs de la teva vida, no ho dubtis! ;-) Una abraçada!

    ResponElimina
  6. La diferència que hi ha entre doctors i llicenciats a l'empresa és de posició i de sou. Hi ha uns rangs salarials en funció dels estudis, però de vegades és relatiu, com que cada empresa té els seus, un llicenciat pot estar cobrant en una empresa el mateix que un doctor en una altra. Però en teoria, els doctors poden assolir càrrecs de més responsabilitat, i cobraran més que els simples llicenciats.

    A la pública, ja saps el camí, llicenciat, doctorat, post-doc (si pot ser fora), beca estil Ramón i Cajal per entrar de professor adjunt, oposicions a professor titular, oposicions a catedràtic, cosa a la qual no es sol arribar amb menys de 50 anys. Tota una vida lluitant per assolir finançament amb beques i projectes, un camí molt marcat en el que en cada nivell cobres més.

    Per norma general, es cobra més a la privada, tot i que no crec que sigui una prioritat per tu.

    Mica en mica aniràs trobant el camí. Estàs en un dels moments de dubte. Facis el que facis estarà bé, i pensa que també hi ha estudis alternatius, com màsters de diverses categories.

    Ah, i és clar que has de tenir el blog fins que et doctoris, pobre de tu que desapareguis! Farem 4 anys agafadets de la mà!

    ResponElimina