L'altre dia, vaig assistir a una conferència i va acabar així:
La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar.
Eduardo Galeano
La necessitat de tenir una meta, per molt llunyana i impossible que sembli. Sense ella, es quedaríem quiets sense fer res, esperant, potser, una cosa com aquesta.
Escrits
7 comentaris:
XeXu
5 de novembre de 2010 0:12
Permalink this comment
1
Tenir Mart com a meta pot estar molt bé. Sempre i quan puguis tornar, és clar!
Carquinyol
5 de novembre de 2010 0:31
Permalink this comment
1
Recorda aquella famosa frase de Maig del 68 "sigues realista, demana l'impossible!"...
gràcies a demanar l'impossible és que avancem...
per demanar el que ja tenim no cal anar enlloc !!
El veí de dalt
5 de novembre de 2010 0:38
Permalink this comment
1
Siguem utòpics, doncs!
montse
5 de novembre de 2010 11:16
Permalink this comment
1
Un altra cita del maig 68 "Imaginació al poder"
Salut i endavant utòpics.
garbi24
5 de novembre de 2010 13:56
Permalink this comment
1
Ens cal tenir una fita, sinó seria tot molt absurd. Caminem i amb ganes
Mr. Missis
5 de novembre de 2010 17:02
Permalink this comment
1
Com deien uns eixalabrats... "serem fidels a la utopia!"
nimue
5 de novembre de 2010 17:33
Permalink this comment
1
m'encanta aquesta cita de Galeano! :)
Publica un comentari