11 d’octubre 2010

Parets


Casa meva té parets que parlen, i parets que només escolten. O de vegades sí escolten però t'ignoren, perquè el que dius no és prou interessant.

També hi ha parets impertinents, parets feixugues i parets que tot ho xerren.

Són parets transparents, que poca cosa amaguen, sinceres.

Però totes són parets mestres, que si no hi són, la casa va coixa i la notes buida. Una casa sense parets pot fer goig, ser més espaiosa, però si la casa és gran i tu petit, de seguida et notes envoltat de buidor, de l'eco que rebota per tot arreu.

Al món, hi ha gent sense casa i cases sense gent. M'he d'acostumar a les cases sense gent...




2 comentaris :

  1. Amb les parets es poden fer moltes coses. Pots jugar a esquaix. Pots recolzar-t'hi. Fins i tot pots guarnir-les. Si tractes bé les parets potser et retornaran part de la teva dedicació. Qui sap, potser no hi ha manera. Però ja ho saps que rere la paret hi ha una persona amb el seu petit cor, oi? Per gruixuda que la paret sigui.

    ResponElimina
  2. Hi és, hi és... El problema, Xexu, és que hi ha qui s'entesta a fer reformes i tirar les parets a terra, i jo ara mateix no vull tenir un loft d'aquests...

    Haha, aquest post no sé si l'he fet massa recargolat! :P Un petó maco!

    ResponElimina