14 d’octubre 2010

OL'Gospel

Església a les fosques, tan sols la part de davant de l'altar il·luminada. Tres noies davant de tres micròfons comencen a cantar a capella. I mica en mica, de tots els punts de l'altar, en comencen a sortir més cantants, que es van afegint al cor. Ritme acompassat, samarretes verdes amb armilles negres a sobre. Mirades de complicitat entre ells, fluidesa, desimboltura.

Acabo de venir d'un concert de Gospel que feien a l'església de Cerdanyola, un acte dins el marc del Festival Internacional de Blues que es fa cada any. El grup es diu OL'Green, i són meravellosos. El cor està format per gent jove, fresca i dinàmica a qui li agrada cantar, passar-s'ho bé mentre ho fa, i fer-t'ho passar bé a tu. Aquesta és una de les millors coses que tenen els grups petits, poc coneguts: es respira un entusiasme i una passió que difícilment es troba en altres llocs, que quan es creix com a grup i s'és reconegut, jo crec que es un sentiment va perdent.

Amb clau d'humor, anaven presentant les cançons que havien inclòs dins el seu repertori: gospel clàssic (poquetes), i reinterpretacions de cançons rock i pop que tots hem sentit alguna vegada, però en estil gospel. I no s'estaven quiets: coreografies senzilles, molt expressives, ben coordinades i treballades... I és que semblava que suressin en l'ambient. Al final de cada cançó, allaus d'aplaudiments. I és que s'ho han merescut de totes totes, se'ns han posat a la butxaca en un obrir i tancar d'ulls.

When the saints go marching in, la típica de la peli Sister Act (que no sé com es diu), Let it be, un parell de Queen, unes tradicionals de Sudàfrica, de l'ètnica negra esclavitzada a les mines, l'himne de l'alegria, La vie en rose, Hymn of the battle, i moltes que em deixo, que coneixia i que no coneixia, però que eren igualment precioses. Buff perdó pels títols, però no me'n sé gairebé cap... Les cançons les vaig relacionant amb pelis o qui les canta. I, com no, un apoteòsic final amb el Oh happy day :)

Si algun cop teniu l'oportunitat de veure'ls us els recomano sense cap dubte. Passareu una molt bona estona!



5 comentaris :

  1. Demanem permís per publicar-ho al nostre FaceBook!

    Gràcies per la ressenya! Ens encanta que t'agradés tant com per a dedicar-nos unes paraules al teu blog! :D

    ResponElimina
  2. fa gairebé un any vaig anar al meu primer concert de gospel, era per l'anviersari del cor Carlit. Vaig sortir enamorada. És fantàstic.

    ResponElimina
  3. Ol'Green, desig concedit! Quina vergonya!! Que aquest és un espai molt casolà i poc freqüentat, hehe...


    Rits, preciós... Ells barrejaven diferents estils, però amb un toc característic que és fantàstic :)

    ResponElimina
  4. He tingut el plaer de sentir-los en més d'una ocasió i sense dubte son gent molt especial, bona gent i gent bona, un grup madur amb una personalitat maravellosa i en cada concert t'emocionen i et sedueixen a parts iguals. Salutacions!!

    ResponElimina