29 d’octubre 2010

Manies absurdes

després d'una setmaneta torno a ser per aquí. Una mica d'abandonament del bloc per causes alienes a la meva voluntat. Simplement, que després de fer tantes i tantes peticions, encara no hi ha ningú que hagi allargat els dies fins les 26 hores. Doncs no senyor, no em sembla bé. Per una cosa que demano...


Aquests dies de tant anar amunt i avall, i fer pràctiques, i classes, i repassos, i estudiar, i, a estones, dormir... He descobert petites accions maniàtiques que tinc, aquelles coses que es fan sense pensar-hi. Una d'elles, i que m'ha semblat curiosa, és que els pocs cops que agafo l'autobús, en baixar sempre miro el seu número, que és com si fos la seva referència suposo. Els autobusos del poble són vermells, tenen el número a la part dreta del darrere i és de color blanc. I és una petita mania de la qual n'he intentat extreure la lògica, però no sé pas si me n'he sortit.


I és que tinc una hipòtesi. Remenar la bossa un cop has baixat de l'autobús i veure que t'has deixat alguna cosa a dalt, és molt frustrant. De res serveix córrer al darrere si ja ha marxat, i ja pots donar per perdut el que t'hagis descuidat. Cada cop que pujo a l'autobús, després de picar el bitllet, el torno a desar dins el moneder i el poso dins la bossa que porto. I m'assec. I abans de baixar a la meva parada, com que la bossa és grossa i no té una cremallera a la part de dalt, torno a revisar que el moneder sigui a dins. I si no el dugués i me'l deixés al bus? Cancel·lar la targeta (tampoc en traurien gaire cosa, però per poc que hi tinc...), renovar carnets (DNI, el de conduir, el de la universitat, la targeta sanitària...) Bufff!!! Molts merders que només fan venir mal de cap en pensar-hi. Però, i si tot i fent aquesta última revisada, tinc un "despiste" i me la deixo a dalt?? O si em descuido alguna altra cosa que tingués un valor especial? Llavors què, eh?? Doncs jo crec que el meu cap, al llarg dels anys, ha anat forjant dins seu una teoria de que si truco a l'empresa dels autobusos i els hi dic que he perdut una cosa important allà dalt, avisaran al senyor conductor per la ràdio aquella que sembla un walkie i me la guardaran fins que jo la vagi a buscar a cotxeres, si cal.


I cada cop que hi penso, en aquesta hipòtesi, me'n ric una mica més de mi mateixa i penso com en puc arribar a ser d'ingènua...

6 comentaris :

  1. Més que una mania es la por a perdre la documentació i la feinada que això comportaria. NO pateixis no és greu...jo sempre tanco el cotxe dues vegades....

    ResponElimina
  2. Diuen que home (o dona) previsor val per dos. No sé si seria aquest cas, però sí que prenent certes precaucions tens més possibilitats de recuperar les coses que algú que no sàpiga ni com actuar. De totes maneres, esperem que no hagis de fer la prova mai.

    ResponElimina
  3. Ara he trobat una explicació racional!!

    Jo fa cosa d'unes setmanes que em fixo massa amb el número del metro..

    ResponElimina
  4. millor intentem no perdre els papers per si de cas... ;)

    ResponElimina
  5. és una de les meves grans pors (bé, no exagerem, petites pors), deixar-me res a l'autobús. de moment creuo els dits.

    quan vaig estar a Londres vam tenir una curiosa experiència. Havíem d'agafar un bus per anar a l'aeroport. Vam pujar, uns van seure però no hi havia seients per a tots. I ens van fer baixar. En marxar el bus, un amic crida "merda, la bossa". S'havia deixat la bossa de la relfex digital (fa uns vuit anys era més del doble de pasta que ara). Només teníem una opció. Vam pillar un taxi i vam arribar cinc minuts abans que el bus. Vam estar-nos a l'entrada i en baixar tothom, vam trobar la bossa al davant de tot. Algú l'havia agafat, però en veure'ns la va deixar..... va ser moooolta sort!!!!

    ResponElimina
  6. Buff, gràcies per no dir-me que sóc una maníaca paranoica desconfiada i despistada :-P

    ResponElimina