03 d’octubre 2010

La necessitat d'ensenyar ciències

A l'assignatura de Didàctica de la Biologia, una de les primeres qüestions que vam debatre va ser si calia que la ciència s'ensenyés a tothom, i fer-ne una explicació raonada. Després, ho vam posar en comú, a veure en quins punts coincidíem i en quins no.

És una pregunta una mica surrealista si estàs envoltat de futurs biòlegs. Òbviament, tothom va apostar pel "sí". Sí a la ciència. Sí a la biologia. Sí a un mínim de formació científica, a tenir uns coneixements que, siguis qui siguis, et dediquis a el que et dediquis, considero que són necessaris.

La necessitat d'ensenyar ciències (parlaré de ciències però ho enfocàvem més aviat cap a la biologia, a les "ciències naturals"). És una font més de coneixement, del que som i del que ens envolta, que considero tan necessari com saber llegir o escriure. Hem de conèixer el món per poder-lo valorar, per poder-hi actuar, per saber com funciona. Molta gent se sorprendria tant si pogués fer una introspecció biològica... Es valorarien molt més com a persones, com a éssers vius.

A més, som individus que convivim en una societat i que estem connectats a la tecnologia i la ciència, hi convivim i tenim poder de decisió sobre ella. Avortament, cèl·lules mare, reciclar, canvi climàtic... Per poder ser crítics, tenir una opinió pròpia i poder eludir la quantitat d'informació de dubtosa validesa que ens arriba (el primer exemple que em ve al cap és la famosa Power Balance...), n'hem de conèixer alguna cosa, és bo tenir uns conceptes mínims dins el cap per poder actuar en conseqüència. Crec que a part de fer-nos créixer intel·lectualment, el pensament científic fomenta qüestionar-se les coses.

I finalment, un altre punt important... Molta gent considera la ciència un món a part, elitista, que de retruc cada cop sembla més obscur i estrany. Si tinguessin l'oportunitat d'indagar una mica en aquest món, canviarien radicalment. Cal donar, com a mínim, l'oportunitat de conèixer la màgia de la ciència. Sense aquesta inversió inicial és impossible poder-la desmitificar ni tampoc és possible que pugui agradar. Cal encendre primer la guspira, i el foc ja s'encendrà després. Un cop tothom l'ha viscuda, i l'ha après, és lliure de decidir si vol seguir aquest camí i enrolar-se com a científic o si bé prefereix continuar els seus estudis cap a una altra banda, o si prefereix el món laboral. Hem de deixar que la ciència agradi, que se'n pugui gaudir, i la resta anirà com hagi d'anar.


A l'hora d'exposar la nostra versió, la primera rèplica de la professora va ser que jo era una mica "romàntica" de les ciències. Jo ho enfocava una mica com si fos "una necessitat" de la societat, pel propi saber, pel propi nivell cultural mínim que crec que hauria de tenir tothom un cop abandona els estudis obligatoris. D'altres eren més "pràctics": la gent ha de saber un mínim de ciència perquè té poder decisió i actua en molts afers on la ciència n'és la protagonista. Per poder dir si estàs a favor o en contra, per tenir una opinió crítica. I hi estic d'acord, però... si per exemple encara no s'hagués seqüenciat cap genoma, i en el nostre dia a dia no hi hagués qüestions bioètiques sobre els transgènics o quins límits hauria de tenir la manipulació del genoma humà, etc... No caldria que la societat conegués què és un gen ni què és el DNA, simplement perquè no és "funcional"? Tot es redueix a això? Sé que la formació que es pot oferir no pot ser tan extensa com es voldria, però...


I que coi, que no fa pas mal saber de ciència!!! Ni que es tractés d'una malaltia infecciosa, el fet d'aprendre'n...

9 comentaris :

  1. Tots hauriem de ser un pou de ciència, però estem envoltats de incultura incontrolable. Diuen que el saber no ocupa lloc.....per què no els hi fem cas?

    ResponElimina
  2. Jo sovint dic allò que, si algú no coneix qui va escriure el Quijote se l'anomena inculte. Però que un dia es van posar a la porta del congrés a preguntar-los pel CO2 i la major part dels polítics no sabien què era... i això, per la gran massa, no és ser inculte... Només cal mirar el nivell de les preguntes de ciència als concursos... I tanta cultura és una cosa com l'altra. Vaja, dic jo. I crec que cal que tothom sàpiga una mica de com funcionen les coses, des de la biologia a la tècnica, no? Això també és cultura!

    ResponElimina
  3. Jo visc, m'agrada, llegeixo i he estudiat ciència a tort i a dret. Però, en la meva humil opinió, si hi ha un germanet pobre en aquesta dualitat ciències-lletres, crec que les lletres, malgrat gaudeixin d'una aureola de gran saber i alta cultura, són les que tenen tots els números. I és que només cal agafar projectes tècnics redactats per enginyers, arquitectes, etc, i es pot veure el baix nivell que exhibeixen en senzills redactats.

    ResponElimina
  4. Jo estic segur que tens una visió massa romàntica de les ciències, i ho sé perquè jo també la tenia, i la teva professora per tres quarts del mateix. Jo segueixo pensant que la ciència és el que importa, al nivell que sigui, però t'acabes adonant que és un món igualment podrit com tots els altres i que gràcies als coneixements que tenim no s'aconsegueix més nivell de vida, sinó grans enriquiments a costa de la incultura dels consumidors. El que falla és la informació, els enganys. Els transgènics són dolents perquè algú ho ha dit. Gran desconeixement. Les cèl·lules mare no són ètiques. Quin munt de ximpleries. Jo penso que cal fer un esforç de divulgació, un explicar al personal en què es treballa, el perquè moltes coses no són dolentes, encara que se'n pugui fer un mal ús. Tu no necessites saber la situació socio-política del segle XII a l'Europa central, ni tampoc com un disc dur emmagatzema dades en forma de zeros i uns que es sobreescriuen contínuament. Per què un lingüista necessita saber que el càncer es desenvolupa a partir de determinades mutacions que afecten el cicle cel·lular, i que generalment no es tracta d'un sol gen mutat? No, no li cal saber-ho. Dedica't tu a això i que ell t'expliqui com escriure bé. La gent no necessita la biologia, necessita ciències naturals, igual que tu no necessites saber d'informàtica de sistemes, i en canvi necessites tenir nocions d'informàtica per usuaris, o coneixes les normes d'accentuació i puntuació però desconeixes les excepcions de la gramàtica.

    Cadascú a casa seva i Google a la de tots. Quan acabis la carrera i treballis, sigui del que sigui, veuràs la quantitat de coses inútils que has estudiat i que no et serveixen per absolutament res del que estàs fent. Com que et conec una mica, estic segur que igualment seràs feliç de saber-les, a mi no em fan nosa, però m'adono que la meva vida no hagués tingut cap mena de canvi si m'hagués saltat la meitat de les assignatures, segurament, aquelles que podrien ser més del perfil del que a la gent li caldria saber, com ara zoo, botànica o eco. Si t'hi vols dedicar, és perfecte estudiar-les, i està bé que el poble conegui quatre coses d'elles. Però francament, ni em sorprèn ni trobaria normal que ningú fora del ram conegués res del metabolisme central. Perquè si només són unes nocions bàsiques almenys la PDH o Krebs ho haurien de conèixer, però pregunta a la gent a veure què et diuen. I la veritat, no em preocupa gens que no ho coneguin. Jo vaig completament peix en moltes altres matèries i per sort hi ha gent que s'hi dedica.

    El coneixement està molt bé. L'especialització és molt més pràctica.

    ResponElimina
  5. Recordo al meu avi, que treia el cap per la finestra i mirant el cel deia: Avui plourà. M'agrada aquesta ciència que es té desprès d'anys i anys d'observar la natura.
    Amb això vull dir que molts cops ens pensem que només es ciència la que es fa al laboratori.

    Salut!!!

    ResponElimina
  6. Nosaltres, quan feíem la carrera, plantejàvem el mateix però amb la Història. I les conclusions podrien ser molt semblants. Molts som uns "romàntics" del què ens agrada. I tant la ciència com la història està ben clar que han de ser matèries d'obligat estudi. El problema de la poca "afició" que generen és com s'enfoca el seu estudi, per molts massa pesat i feixuc. Si aconseguim canviar això potser aconseguirem que a la gent li agradi saber de què coi va això de la biologia o que s'interessi per uns paios que guarnits amb "taparrabos" i que bellugaven per aquí fa molt temps.

    *Sànset*

    ResponElimina
  7. Garbi, el valor afegit és que és coneixement "científic" del que jo parlava, i quan es posa aquesta etiqueta, sembla que haguem de sortir corrents.

    ---

    Matgala, doncs amb quatre paraules has resumit el que jo volia dir. No sé d'on ha sortit aquesta mena de "rebuig" cap a la ciència... L'altre dia, fent classe de repàs a un noi d'ESO, se'm queixava de que hi havia paraules difícils. Cada disciplina té el seu argot característic!! Costa igual de dir "complement circumstancial de lloc" que "reticle endoplasmàtic"... ¬¬

    ---

    Missis, però saben llegir i escriure. Faran més o menys faltes d'ortografia, tindran més o menys fluidesa i gràcia a l'hora de redactar, però es poden defensar. I nosaltres detectem aquestes mancances perquè se'ns ha marcat durant l'ensenyament a saber redactar amb un mínim de decència. Perquè si poséssim un cas paral·lel, en el qual hi hagués un text on s'expliqués que els virus són cèl·lules típiques, m'agradaria saber a quanta gent aquesta afirmació li provocaria l'efecte que ens fa a nosaltres llegir un text mal redactat.

    ---

    Xexu, entenc el teu punt de vista, però de la mateixa manera que jo sé les normes d'ortografia bàsiques perquè me les han ensenyat, crec que també s'han d'ensenyar uns conceptes de ciències bàsics. Actualment, a 4t d'ESO ja decideixen quin itinerari volen triar, i si decideixen que les ciències "no els hi van", deixen de fer biologia, geologia, física, química i tecnologia. En canvi, se segueixen fent totes les llengües, les ciències socials i les matemàtiques. Que no dic jo que aquestes haguessin de ser no obligatòries, ja que tampoc és que el nivell estigui per llençar coets, però salta a la vista que les ciències passen a un segon pla, a una "especialització" que considero massa prematura. I abans de poder-nos especialitzar, hem de conèixer a què ens enfrontem. No estic parlant de que la població hagi de saber què és el cicle de Krebs, però sí què és una cèl·lula, per exemple. Això no és especialització, és un mínim de cultura general. La ciència també és (o hauria de ser) cultura

    ---

    Montse: les muntanyes, les cadenes tròfiques, la geologia, l'astronomia... tot això també és ciència! Potser aquesta imatge tan falsa que han venut del que és la ciència és la que ha provocat que agafés mala fama...

    ---

    Sànset, hi estic totalment d'acord. He estat en un institut on han adoptat un pla d'estudis on es fomenta molt més la participació, el fet que ells, a partir d'un cas concret i quotidià, van descobrint com aquella situació es va relacionant amb molts àmbits de la biologia. I m'he sorprès de la motivació dels nanos, de com feien recerca, de com preguntaven... I el professor només estava coordinant la classe, però no "ensinistrant" a l'alumnat. M'ha semblat fantàstic, i crec que és una bona via per començar a dibuixar un nou camí.

    ---

    Pons007, lo perillós és que creguis que ho és... No home, no! No es pot jutjar allò que no es coneix! Per cert, benvingut!

    ResponElimina
  8. Saps jo també en tinc una visió romàntica encara.

    Però ben mirat, si ells no volen és cosa seva ja que a dia d'avui hi ha molts mitjans. Si un vol ho pot aconseguir, si no que li preguntin a Michael Faraday...

    Tot i que em moc per un món marcadament científic mai he trobat algú que menyspreï altres coneixements tal i com ho fa la majoria de gent vers la ciència.Ells han sentit a parlar del Quixot, però els altres què en saben dels principis bàsics del funcionament de tot el que els envolta?? (biologia, química, física...)

    ResponElimina