10 de setembre 2010

Reciprocitat

L'etern dilema del donar i rebre.

He rebut més del que he donat, i al final me'n vaig començar a cansar. Les visites esdevenien cada cop menys freqüents. Les trucades, fredes i absurdes, plenes de convencionalismes, mots crossa i obvietats, van deixar de produir-se. Es va mig acabar el fet d'haver de quedar bé. Com em fot aquesta frase, o perífrasi, o el que sigui. Haver de quedar bé. Perquè és un membre de la família.

Però es va acabar el quedar bé, i suposo que va començar el quedar malament. Vaig deixar de comunicar-me amb algú que cada cop que jo trucava, percebia a l'altra banda del fil unes ganes boges de penjar.

L'últim cop que en vaig saber alguna cosa va ser pel meu aniversari. La trucada va durar exactament vint-i-tres segons, i perquè vaig esperar a que pengés. Hola, moltes felicitats, bé penjo eh, i adéu. Res més. Sincerament, qui no tingui ganes de parlar amb mi no cal que ho faci. Potser ho trobaré a faltar, però em fa més mal el fet de sentir que sóc una obligació.

Avui he sabut que aquesta persona està malalta, que té càncer. I torna el dilema del donar i rebre. Trucaré, i segurament m'emprenyaré. No crec que aconsegueixi tenir un to afable sense saber-me greu que ningú me n'hagi dit res. Malgrat saber que per ella parlar amb mi o saber com estic és una tasca a fer, no puc evitar la culpabilitat de no haver trucat, de no haver anat a visitar-la. Per dins vull pensar que la culpa és recíproca, però no paro de pensar que si no m'hagués cansat del joc del donar i rebre, n'hauria sabut alguna cosa a abans.

5 comentaris :

  1. Ostres, Laia! Em sap greu que et trobis en una situació així... buff... No vull ser dura, però crec que per a tenir una relació sana se n'ha de tenir cura per totes dues bandes. Com dius tu, reciprocitat. No ens expliques d'on ve tot això, i no cal. Tal com dius que està la situació crec que ha arribat el moment que et plantegis «egoistament» què vols fer tu: vols ser al costat d'aquesta persona? Et farà molt mal veure-la? Sentiràs remordiment per no haver-hi estat? Què prefereixes patir, el remordiment o el dolor? Qualsevol decisió que prenguis segurament destarotarà el teu equilibri, però intenta que sigui la que «menys» t'afecti.

    I pensa que, prenguis la decisió que prenguis, si és la millor per a tu, serà una bona decisió.

    Una abraçada preciosa!

    ResponElimina
  2. Penso que el correcte és que t'interessis per aquesta persona, més que res, demostraràs que ets més humana que ella. No cal que simulis tenir un sentiments que no tens, els has perdut per culpa seva. Però interessar-te no té res de dolent ni t'ha de costar. Ara, que aquesta persona ara no esperi més atencions, encara que dubto que les esperi. Almenys que se li caigui la cara de vergonya en veure que ha estat injusta amb tu i que tu encara ets allà.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies a tots dos! :) És un tema complicat que vaig abocar aquí perquè ho necessitava, ha estat un post made in paperera emocional.


    Núr, ha tocat escollir el dolor, ja que tot i que no voldria sentir-me així, tenir el remordiment a dins em consumiria molt més. Afortunadament és molt menys greu del que m'havien explicat, però ja hi vaig parlar i l'aniré a veure. Moltes gràcies guapa!


    Xexu, si em costés interessar-me no crec que tingués cap tipus de problema en escollir una decisió, simplement passaria de tot suposo. El problema ve quan se'm remou tot per dins, quan em sap greu, quan hi dono voltes. Interessar-me em surt sol, i em dol saber que això potser tampoc seria recíproc.

    Moltes gràcies!!! :)

    ResponElimina
  4. He entrat a llegir el relat dels Moai i he començat per aquest apunt que no havia llegit. Una situació difícil. Deixa't portar pel que creguis tu que està bé i no pensis en el que faria l'altra persona. Ànims!

    ResponElimina
  5. M'alegro que hagis pres la decisió. Molts ànims a l'hora d'executar-la i, en cas que aquesta persona es posi de cul, tu pensa que has fet bé perquè consideraves que és el que havies de fer. Una abraçada ben forta!

    ResponElimina