06 de setembre 2010

Muntanya

Avui durant tres minuts he estat enterrada sota una muntanya de nens que se m'han tirat al damunt. Alguns de més grans, d'altres més petits. Uns que no aixequen un pam de terra i d'altres que ja van a l'institut. Els competitius i els que no ho són tant. Els que estan hiperactius des de les 8 del matí i els que els hi has de donar marxa per treure'ls la son de les orelles. Els adorables i els més cregudets.

Una muntanya d'adéus, d'abraçades, de l'amarga sensació que se'ls acaben les vacances... Realment avui estaven una mica insuportables! Massa nervis, potser.

I quan m'han deixat respirar, ha arribat el torn de preguntes.

"I l'estiu que ve vindràs?"

No ho sé pas! Encara queda molt per l'estiu vinent...

"Això és un sí o un no?"

És un... no ho sé! Si no sé ni què dinaré dintre de deu minuts com vols que sàpiga què faré l'estiu vinent?

"Però és que volem que vinguis... Va, vine..."

I en moments així entenc el verb fondre's. És com quan em fa vergonya alguna cosa i em poso vermella, però multiplicat per deu. I a la muntanya hi havia lloc per tots: el que és un encant, el que castigo perquè es porta malament, el que va sempre últim i l'he d'anar arrossegant...

Volem que vinguis...

I vet aquí gat, vet aquí un gos, i aquest conte ja s'ha fos.

I la Laia també.

4 comentaris :

  1. Això de que tornis l'any que ve t'ho deien els de l'institut, oi? No saps com presumiran a classe de la monitora de 20 anys que tenen a l'estiu!

    ResponElimina
  2. ai, pobrets! Tu saps com et perseguiran els remordiments si no hi vas l'any vinent??? :P Segur que us ho heu passat tot d'allò més bé. El més important és que tinguin aquest bon record de tu, fins i tot els que has castigat! :D

    ResponElimina
  3. oh quin post tan maco Laia!!!! quantes emocions è?

    una abraçada i un petonàs, maca!

    ResponElimina
  4. Xexu, hi havia de tot, però sobretot els de l'institut i els de 4t-5è. Tot ia ixí, jo era de les monitores "grans"!!!! Estava envoltada de monitors de 18-19 anys... Buff!


    Núr, és precisament això... Jo era molt "novata", no havia fet mai de monitora ni res, i quan feia coses sempre tenia una mica de recança en pensar si ho feia bé o no. Si volen que torni és que tan malament no ho he fet, no?? ^^


    Elur, moltes, moltes... En el fons es fan estimar!!! :)

    ResponElimina