03 de setembre 2010

El món pot ser així

M'emprenya veure que el món és injust.

Que es roba a qui gairebé no té.
Que de vegades no es té en compte la feina ben feta, l'eficiència, la complicitat, el bon tracte.
Que les punyalades prevalen per sobre la sinceritat
Que si no ets ningú, tothom et passa al davant malgrat que t'esforcis al màxim. No tens padrins?Mala sort.

El món pot ser així.

3 comentaris :

  1. Sempre és desitjable aprendre això el més tard possible. Però sí, el món és així. Els que arriben més amunt són els que dominen l'art de la trepa. Sincerament, jo prefereixo quedar més a baix, i no comportar-me així. És clar que quan ja no et deixen fer els primers passos...

    ResponElimina
  2. A mi també em fan molta ràbia totes aquestes. Prefereixo ser bona persona, encara que em titllin d'innocent abans que haver de fer segons quines barbaritats que em semblen injustes. Almenys sempre tindré el consol que jo ho hauré fet bé. Els altres... no són responsabilitat meva! De vegades és una putada perquè, com diu en XeXu, no et permeten ni fer els primers passos, però què hi farem... El més important és que no t'avergonyeixis de tu mateixa! :D

    ResponElimina
  3. Xexu, quan estàs a sota i intentes fer tot el que pots (per quedar bé i per intentar mantenir el teu lloc, amb cap intenció "d'ascendir") pot ser que no acabi servint de res... Que no es valori com ho fas, sinó que sense motiu el teu lloc l'ocupi algú altre perquè, per exemple, té els cabells daurats i no marrons...


    Núr, sempre s'ha de ser bona persona, no ho dubto. Precisament critico qui no ho sap apreciar...

    ResponElimina