26 de setembre 2010

De sota les pedres

És curiós com, de vegades, quan deixem de fer determinades coses, després les veiem per tot arreu... Com si haguessin estat latents sota les pedres i ara decidissin emergir del cau. Segur que l'explicació deu ser que abans no ens hi fixàvem i ara la ment i la vista ho analitzen tot més acuradament (o algun altre tipus d'argument d'aquest estil, solvent). Però no deixa de ser curiós.

Posar-se a fer règim i que al llarg de la ruta que es fa cada dia obrin nous forns/pastisseries, que en passar per davant et criden amb una aroma deliciosa.

Partir peres amb la parella, i en passejar pel carrer, veure's atropellat per parelletes agafades de la mà, a banda i banda de la vorera.

I segur que n'hi ha moltes més, que ara mateix no em vénen al cap. Quin futur més capritxós...

5 comentaris :

  1. I de jove quan et penses que has fet una relliscada amb la parella.....només que veus embarassades pel carrer....quin patiment!!!!

    ResponElimina
  2. si, suposo que el que t'és prohibit o et manca és el que veus en els demés.

    Això de fer régim i veure dolç.... m'ha passat més d'una vegada! jo no sóc de dolç, mai en menjo ni em ve de gust, però quan faig régim sempre em ve de gust un crusant de xocolata! mai falla!!! ho vaig preguntar a una amiga metge i em va dir que hi havia una reacció de la glucosa, al disminuir-la, en tens més necessitat (o algo així). Potser és aplicable a tot? o potser simples coincidències.

    ResponElimina
  3. És que tots volem el que no tenim, o el que no podem tenir en aquell moment. Sempre hi és, però només hi parem esment quan se'ns nega. Amb això de la parella, per exemple. De parelles sempre n'hi ha pel carrer, però ni t'hi fixes. Només les veus quan no en tens i voldries tenir-ne, o en el cas poc afortunat d'una ruptura, que espero que no sigui el teu cas...

    ResponElimina
  4. Garbi, ostres, ja ho pots ben dir! Hahaha, quina gràcia....


    Rits, doncs no ho sé però és ben curiós!! Jo hi ha certs dies empipadors del mes en els que em ve més de gust el dolç!!!


    Xexu... bé, a mi també m'agradaria que no fos el meu cas, però...

    No és tan recent com puguis pensar. El fet curiós que vaig denotar és que tot torna a la ment, i en aquest cas, en forma d'atropellament de parelles.

    ResponElimina
  5. Encara que no sigui recent, em sap greu. Sé prou bé que torna a la ment, tot torna. Es tracta d'anar omplint els buits, ja no amb altres persones, que també, sinó amb seguretats i molta força. Cada cop va tornant menys. Això no vol dir que no faci mal. Ho lamento.

    ResponElimina