28 de setembre 2010

2x1

Combinar aficions és tot un goig. Pots tenir allò que t'agrada en la meitat de temps, o en la meitat d'espai. O fer barreges explosives que fins i tot poden donar bon resultat.

He provat fer un còctel d'aquests. No m'ha quedat del tot bé, però abans de dir-vos què és, us ho ensenyo.





Si el primer que heu pensat en veure la foto és: oh, quin pastís! ja em dono una mica per satisfeta. Aquesta és una de les aficions: la cuina. Més ben dit, les postres. M'encanta fer postres, però els meus utensilis de cuina són bastant precaris i bàsics. Res de thermomix, res de batedores elèctriques. Per fer pastissos jo encara sóc de les que té un minipimer i l'accessori per batre, i anar fent fins que el braç acaba mort, perquè pesa lo seu. I res de mànigues pastisseres, ja que no hi tinc gaire traça, no la sé fer anar gaire bé, sempre acabo malgastant molta crema.

I és per tot això que potser no s'endevina gaire bé el segon secret ocult del pastís. Què hi fa una galeta maria rodona allà enmig? I la xocolata? I les avellanes???

Doncs bé, potser amb la següent pista ho entendreu millor i podreu "endevinar" què s'hi amaga...

És... un pastís-cèl·lula!!!!

Sí!!!! La galeta?? El nucli, home!!! D'on, òbviament, podem veure que en surt un fantàstic reticle endoplasmàtic!! A baix a l'esquerra? Un preciós i magnífic mitocondri!! Les avellanes són la matriu, les ametlles filetejades la membrana externa, i la xocolata l'espai intermembrana (la membrana interna no es veu, ehem...). I finalment, a baix a la dreta, l'orgànul que m'ha quedat més amorf... L'aparell de Golgi!! Amb tres cisternes poc digitiformes i avellanes senceres fent de vesícules!!! Una fantàstica i dolcíssima cèl·lula!!! (permeteu-me la llicència de lo de fantàstica...)

Dintre d'una estona ja podré dir si està bo o no... :-P

8 comentaris :

  1. eh!!!! que jo vull un tall de cèl·lula!!! no te'l mengis tot

    ResponElimina
  2. Jo me la fotria sencera! Vols la meva direcció i ens l'envies per "paquete azul"???

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Crec que aquesta cel·lula serà fagocitada en breu...

    PS: Encara sort que no ets arquitecte !!

    ResponElimina
  4. Hehehe, m'ha fet gràcia el comentari d'en Carquinyol. A veure, jo hi trobo a faltar algunes coses aquí. On és el centríol? Lisosomes? Peroxisomes? I és que aquest nucli no té nuclèol o què? Poc citosquelet veig, i la bicapa lipídica què? No sé jo si t'aprovaran bio cel·lular... però en fer pastissos cum laude!

    ResponElimina
  5. a mi em dius que és un mapa del tresor damunt d'un patís i també em sembla bé XDDD
    té una pinta tremenda.
    servidora no fa anar el minipimer per res quan fa pastissos, tot és 'sucdemunyèca'! fins i tot les clares a punt de neu.

    Em repeteixo: té una pinta tremenda!
    bon profit preciosa!

    ResponElimina
  6. I com es reprodueix? Per mitosi o per meiosi?

    ResponElimina
  7. oooh! boníssima la idea del pastís-cel·lula!! :)) Amb una thermomix faries meravelles, xiqueta! que ja les fas ara però anaves a flipar!

    ResponElimina
  8. Garbi... fas tard!!! ;-)


    Sànset, vinga va, te'n deixo un tros, que una macrocèl·lula així no es veu cada dia!!!


    Carquinyol, fagocitada del tot!!! Van quedar quatre molles de brioix (ai, perdó, van quedar restes citoplasmàtiques i petits trossos de la bicapa lipídica). Una cèl·lula hiperglucèmica, per cert!


    Snif, Xexu... Ja em van dir que per què el reticle no tenia ribosomes!!! És una cèl·lula una mica pobre, però tan dolceta pobreta... Gràcies per la menció pastissera!!! :-P


    Elur, gràcies!!! Deus tenir molt bona mà, noia!!! :-)


    Missis, benvingut!!! En principi per mitosi, però va tenir una vida tan curta, pobreta, que amb prou feines va estar-s'hi deu hores a la fase G0!


    Nimue, gràcies!!! Ja sé, ja, que tu fas meravelles amb en Raül!!! :-)

    ResponElimina