Vista de la platja de Tossa.
Dilluns ennuvolat, acompanyant a la iaia a veure un petit bocí de Costa Brava, que encara no havia trepitjat mai en els seus 78 anys. No vam caminar gaire trosset, amb prou feines vam pujar uns quants graons i vam arribar als primers merlets, des d'on es veia la platja i s'endevinaven algunes de les caletes del costat. Però un cop a dalt, uns ulls curiosos, oberts de bat a bat i agraïts ho estudiaven tot, i uns cabells grisosos i rebels es deixaven pentinar per la brisa marinera que ens ajudava a refrescar-nos.
Després, gelat de mandarina i caminadeta pel passeig marítim, amb la iaia agafada del braç. Botigues, gent, mar i sorra. I per una altra banda, fragilitat, tendresa i distracció.
De nit, una foto robada de la iaia adormida al sofà amb una expressió plàcida. Un bon resum del dia.
Escrits
6 comentaris:
Anònim
27 d’agost de 2010 12:58
Permalink this comment
1
CERTAMENT UN GRAN DIA,I AMB EL PAS DELS ANYS I POTSER AMB AUSENCIA,EL SEU RECORD OMPLIRA EL RECORD DE L'AVIA.
JUGANT AMB BCN.
XeXu
27 d’agost de 2010 20:27
Permalink this comment
1
Un bon resum del dia... que no és avui, oi? Perquè avui estem a divendres, digues que no m'he equivocat! Perquè el meu cos ja s'ha posat en mode cap de setmana, i si és dilluns...
kweilan
28 d’agost de 2010 22:12
Permalink this comment
1
M'ha encantat aquesta crònica del dia amb la teua àvia.
kweilan
28 d’agost de 2010 22:13
Permalink this comment
1
I felicitats pels 20!!!
Laia
30 d’agost de 2010 17:49
Permalink this comment
1
Jugant amb Bcn, espero que encara trigui molt a haver-me de conformar amb el seu record...
Xexu, no home, el vaig escriure divendres però rememorant el dilluns anterior... Espero que el cap de setmana hagi estat profitós!
Kweilan... Gràcies per duplicat! :)
instints
30 d’agost de 2010 21:21
Permalink this comment
1
sempre he volgut portar la iaia a la platja, perquè l'havia vist poques vegades i ben bé no li vaig portar jo, sinó l'imserso i jo la vaig acompanyar. Realment havia de ser un dia preciós.
Publica un comentari