20 d’agost 2010

Si pogués...

Penso en tu, més del que voldria si pogués controlar els pensaments.
Somio amb tu, més del que desitjaria si pogués somiar amb el que volgués.

Ens recordo asseguts, xerrant, gaudint del poc temps que teníem,
jugant amb les flors grogues dels camins, amb les espigues,
buscant punxes amenaçadores als arbres,
mirant-nos només als ulls l'un a l'altre.

Intentant trobar un racó, un petit racó de món:
el banc, el banc que encerclava l'arbre i no el deixava escapar,
i a tu i a mi tampoc.

O això semblava.

7 comentaris :

  1. hi ha pensaments que no es poden controlar. intentar fer-ho només ens porta maldecap.
    millor deixar-los tranquils, sense donar-los voltes.

    ResponElimina
  2. Enyor? Nostàlgia? És només per les vacances o tornaràs a gaudir d'aquests moments? Potser es repetiran, no?

    ResponElimina
  3. ains Laia preciosa, no sé què dir-te perquè què es pot dir? val més que t'enviï una abraçada ben forta, una o dues o tres o les que facin falta i molts petons, però sobretot abraçades!!

    ResponElimina
  4. potser aquest petit racó del món us espera. T'envio una abraçada ben gran i molta pau.

    ResponElimina
  5. els pensaments van i venen... només cal deixar-los passar. En hivern es congelen i ja no molesten. A poc a poc. B7s.

    ResponElimina
  6. Rits, ja ho pots ben dir. Però en algun lloc del món necessitava deixar-ho anar... Heu rebut vosaltres ;-)


    Xexu, potser es repetiran, però no ho arreglaran les vacances... Suposo que deu ser nostàlgia.


    Gràcies elur... Reguapa!


    Instints... el mateix petit racó de món ja no ens espera, això t'ho puc dir. Però espero trobar-ne un altre més endavant, que m'hi esperi de nou, a mi...


    Nimue, snif... queda molt per l'hivern, no?

    ResponElimina
  7. El teu racó serà el teu racó, encara que sigui en un lloc diferent, i t'esperarà a tu, ja veuràs com si.

    ResponElimina