Penso en tu, més del que voldria si pogués controlar els pensaments.
Somio amb tu, més del que desitjaria si pogués somiar amb el que volgués.
Ens recordo asseguts, xerrant, gaudint del poc temps que teníem,
jugant amb les flors grogues dels camins, amb les espigues,
buscant punxes amenaçadores als arbres,
mirant-nos només als ulls l'un a l'altre.
Intentant trobar un racó, un petit racó de món:
el banc, el banc que encerclava l'arbre i no el deixava escapar,
i a tu i a mi tampoc.
O això semblava.
Escrits
7 comentaris:
rits
20 d’agost de 2010 23:05
Permalink this comment
1
hi ha pensaments que no es poden controlar. intentar fer-ho només ens porta maldecap.
millor deixar-los tranquils, sense donar-los voltes.
XeXu
21 d’agost de 2010 1:40
Permalink this comment
1
Enyor? Nostàlgia? És només per les vacances o tornaràs a gaudir d'aquests moments? Potser es repetiran, no?
elur
21 d’agost de 2010 14:14
Permalink this comment
1
ains Laia preciosa, no sé què dir-te perquè què es pot dir? val més que t'enviï una abraçada ben forta, una o dues o tres o les que facin falta i molts petons, però sobretot abraçades!!
instints
23 d’agost de 2010 21:45
Permalink this comment
1
potser aquest petit racó del món us espera. T'envio una abraçada ben gran i molta pau.
nimue
24 d’agost de 2010 18:35
Permalink this comment
1
els pensaments van i venen... només cal deixar-los passar. En hivern es congelen i ja no molesten. A poc a poc. B7s.
Laia
24 d’agost de 2010 21:29
Permalink this comment
1
Rits, ja ho pots ben dir. Però en algun lloc del món necessitava deixar-ho anar... Heu rebut vosaltres ;-)
Xexu, potser es repetiran, però no ho arreglaran les vacances... Suposo que deu ser nostàlgia.
Gràcies elur... Reguapa!
Instints... el mateix petit racó de món ja no ens espera, això t'ho puc dir. Però espero trobar-ne un altre més endavant, que m'hi esperi de nou, a mi...
Nimue, snif... queda molt per l'hivern, no?
instints
26 d’agost de 2010 22:56
Permalink this comment
1
El teu racó serà el teu racó, encara que sigui en un lloc diferent, i t'esperarà a tu, ja veuràs com si.
Publica un comentari