Rímel

Una anècdota que m'ha passat durant aquests dies d'estiu és que amb dues setmanes de diferència m'han sortit dos mussols al mateix ull (un darrere l'altre, no els dos a la vegada, a veure què us imagineu!). Els dos cops he anat al metge i m'ha donat un col·liri, i també una pomada. Aquest segon mussol no em molesta gaire, però el primer va ser molt empipador: se'm va inflar la parpella com si m'hagués picat alguna cosa, i anava amb ulleres de sol cada cop que sortia al carrer. Em fa molt respecte haver-me de posar coses als ulls. No m'agrada veure com les noies es pinten la ratlla a la parpella inferior, i si tingués algun defecte a la vista no sé si m'atreviria a posar-me lents de contacte, sóc més partidària de les ulleres.

Però aquesta no és l'anècdota: el que em resulta curiós és que estic convençuda de que m'han crescut les pestanyes. Són més llargues, i de vegades em molesten una mica, com si fessin nosa. I no crec que sigui una paranoia, si pogués demostrar-ho d'alguna manera, ho faria. Suposo que és com si portés rímel, però sense dur-ne i amb les pestanyes del seu color natural (dic suposo perquè no n'he fet servir mai, no puc comparar...). Ja us explicaré si després d'acabar el tractament la cosa continua igual o no!