25 de juliol 2010

Mutants

He entrat al bloc i he vist que em quedaven 3 posts per arribar als 500. Però no era cert. Hi havia esborranys sense publicar, posts a mig escriure que no arriben a ser ni un esborrany... I tot això suma. I he començat a eliminar coses... fins que he topat amb un post que vaig fer el primer semestre. Estava acabat i sense publicar! Us el deixo:


El segon any de carrera he fet l'assignatura de genètica, i com era d'esperar, a les pràctiques estic fent el que un bon dia en Dan va explicar en un post. La gent riu quan li dic que he estat tres hores comptant mosques, separant mascles i femelles, observant mutants. Amb això últim potser ve al cap un individu del tipus Marabunta però en versió mosca... doncs no.

Els mutants de la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster) amb els quals es treballa al laboratori són de mida normal, ni gegantines ni diminutes. Els caràcters mutants que presenten són sobretot a nivell de trets morfològics (color dels ulls, forma de les ales...), caràcters que puguem observar amb una lupa fàcilment, i la veritat és que alguns d'ells són sorprenents.




Fotos: Internet


En ordre: Ulls blancs (white), de color marró fosc (sepia), amb ales corbades (curly), amb les quetes curtes i algunes bifurcades (stubble)... I n'hi ha moltíssimes més, de mutacions!

4 comentaris :

  1. Quins temps aquells... d'aquestes pràctiques data la meva frase, dita amb no poca desesperació a les primeres sessions 'no trobo cap puta verge!'. Si ho penses bé, té la seva gràcia.

    ResponElimina
  2. no hi entenc gaire, quasi que prefereixo més veure la sèpia al plat!!

    ResponElimina
  3. ups, saps que m'he quedat gairebé igual, oi? això dels mutants a mi em recorda les pelis d'Xmen!!! i suposo que hi tenen alguna relació.

    ResponElimina
  4. Hahaha, ets el que no hi ha, Xexu... Saps? Jo això d'identificar les verges ho vaig intentar, però no sé si me'n vaig sortir gaire bé... Era una mena "d'exercici". Però quan s'havien de fer els creuaments de mutants per fer recomptes i després calcular les freqüències de recombinació i aquestes coses, ens donaven les verges, ja. Poc es fiaven de nosaltres!


    Instints, jo tenia entès que el color sèpia era aquell "rosat", el de les fotos antigues... però aquí se'ls ha enfosquit una mica! Potser per la tinta?


    Bé, amb mosques és menys complicat que amb persones, Rits!

    ResponElimina