16 de juny 2010

Retrobaments

Necessitava sortir al carrer i oxigenar-me. Caminar. Passejar. Al final no ha estat una passejada en tota regla, ha estat més aviat un "desplaçament" des d'un lloc a un altre, que en poc més d'un quart d'hora ha estat llest. Però tot i així m'ha agradat molt, he aconseguit buidar el cap dels llibres, les biblioteques, els pensaments que vénen reiteradament a tocar la moral, i de tot una mica. Caminava amb rumb fix, amb molta claror per l'hora que era. I és que en un tancar i obrir d'ulls s'acaba el curs, comença l'estiu, arriben els gelats, Sant Joan, les nits en màniga curta... Què ràpid que passa tot.

I mentre camino, alguna cosa em fa la guitza, em frega l'esquena. Canvio la bossa de braç, i res. Em giro, per si és alguna cosa que se m'ha quedat enganxada. Doncs tot al seu lloc. No porto cap samarreta de la qual en pengin fils. Ningú em llença espigues perquè se m'enganxin a la samarreta. Fins que giro el cap a dreta i esquerra reiteradament, fent que no amb el cap, com als anuncis de xampú. I a riure. La cua, la meva pròpia cua! Duc el cabell recollit amb una cua que és prou llarga com per arribar a l'alçada del coll. Quina sensació tan estranya, és una d'aquelles coses que quedava en l'oblit, que havia aparcat en un racó de la meva ment. Dins el caparró de la Laia d'institut potser encara en rascaríem alguna cosa, però des de llavors, quatre anys ben bons de cabells força curts o si més no, que del coll no passaven.

I dic que no, que no, que no... que no res. Només per fer-me pessigolles al coll amb la cua.




I vinga, som-hi, que d'exàmens només en queda un...


Foto: Wikimedia

7 comentaris :

  1. Dona, ara que el tornes a portar llarg, ja te'l deixes així, no? Encara que et rasqui el clatell, ja li donaràs la forma que vulguis.

    Ànims, que ja ho tenim això! Tot bé per ara, oi?

    ResponElimina
  2. Apa vinga, un darrer esforç i a gaudir del temps d'estiu tot el que es pugui !!

    ResponElimina
  3. M'ha fet gràcia. Jo no havia portat mai els cabells tan llargs com ara. M'arriben a mitja esquena!!! I també ara, amb l'estiu, em freguen l'esquena i em sorprenen!

    Ànims amb l'últim! Jo sé que tots t'aniran molt bé! I... a passar-t'ho bé durant tot l'estiu!!!

    ResponElimina
  4. hahahah! A mi també m'ha fet molta gràcia perquè també m'ha passat algun cop! I si em passa al carrer em poso una mica vermella perquè em trobo ridícula perseguint mosques que resulta que són el meu cabell... Això sí, fa un gustet... hehehe

    Ànims, que si és l'últim vol dir que ja has passat toooot el pitjor i podràs deixar les biblioteques i els llibres almenys fins que no torni a començar el curs! :D

    Una abraçada, preciosa!

    ResponElimina
  5. jejejeeje... deu fer dos anys que ja porto els cabells llargs i encara em passa! avui sense anar més lluny notava alguna cosa sobre l'espatlla esquerra, on hi duc la bossa penjada, i anava sacsejant-la perquè marxés... era una de les trenes que porto! també he rigut :P

    I tant! Tu pots!!!!
    Petons i abraçades!

    ResponElimina
  6. jejejeje són pessigolles!!!!

    ànims i endavant que això ja ho tens fet! aquestes passejades, encara que només siguin per anar d'una banda a una altra van molt bé.

    jo el porto molt llarg ara, crec que com mai, i m'estic plantejant tallar-los, ja van sent hora d'un canvi.

    ResponElimina
  7. a mi m'agraden els cabells molt llargs encara que no siguen massa pràctics! Ànim que ja queda poc!!

    ResponElimina