03 de maig 2010

El pa de sang

A l'any 332 aC, Alexandre el Gran es disposava conquistar l'Àsia i tot el que se li posés per davant. Havia sortit de Macedònia feia dos anys, i en aquell moment es trobava davant la ciutat de Tiro, a l'actual Líban. Havia vençut amb facilitat a totes les batalles en les quals s'havia vist immers, però a Tiro tot es capgirà. Les tropes feia mesos que assetjaven la ciutat, sense èxit. Alexandre i les seves tropes estaven arribant al límit, i el seu somni de conquesta es dissolia mica en mica, els ànims dequeien.

De sobte, però, va tenir lloc un esdeveniment que capgirà del tot la situació. Un soldats, mentre tallaven pa, van veure com d'aquest en sortien gotes de sang. El rei es va espantar però Aristandre, un gran savi, l'informà que no es tractava pas d'un mal presagi, ja que la sang no fluïa de fora cap a dins sinó al contrari, de dins cap a fora. Era un bon auguri: anunciava la victòria d'Alexandre sobre la ciutat de Tiro.

Aquest presagi donà la força i els ànims suficients al rei i a les seves tropes per tal de vèncer la ciutat de Tiro, que caigué derrotada i saquejada.

D'on va sortir aquella sang de dins del pa? Com pot ser?

Aquesta història és simplement de les primeres referències històriques pel que fa a una contaminació amb Serratia marcescens.

Serratia marcescens és una enterobactèria (pertany a la mateixa família que la famosa E. coli) que li agrada viure en ambients que tinguin humitat, foscor i hidrats de carboni. Produeix un pigment, la prodigiosina, que és de color vermell intens, com la sang. Per tant, si per exemple tenim S. marcescens a l'aigua amb la qual reguem els camps, pot infectar fàcilment els cereals. I si d'aquest cereal en fem pa, ens pot passar una cosa semblant a la que li va passar a Alexandre el Gran.

Al llarg de la història hi ha hagut altres casos com el d'Alexandre, per suposat. Dels casos documentats durant l'Edat Mitjana n'hi ha de curiosos, que van tenir lloc amb el pa de missa i que, òbviament de seguida van ser catalogats de miracle. Un d'ells és la missa de Bolsena, del qual també hi ha un fresc de Rafael.



8 comentaris :

  1. Molt curiós, tot un post gairebé de 'Mythbusters"' !!!

    Com també és curiosa la fotografia que poses (i que suposo que està tallada) on a la part inferior es pot veure el que sembla una creu satànica !!

    ResponElimina
  2. Un cop més, les bactèries traient-nos les castanyes del foc, que li ho diguin a Alexandre!

    Però Serratia fa mal de panxa, no? Ara no ho recordo, però tampoc no seria una bona idea, per bon presagi que sigui, menjar-se aquell pa.

    ResponElimina
  3. Que interessant... =O

    Llavors, vèncer va ser qüestió d'autoconfiança i res més =)

    Però aquest bacteri és perjudicial per a la nostra salut o algo? =S M'agradaria veure un pa infectat per veure l'efecte xDD

    ResponElimina
  4. Uau!! Hauré d'aprofitar al màxim l'aigua de la pluja per regar l'hortet.
    Torno a estar per aquí. He canviat l'adreça i la imatge del bloc, em trobaràs a:
    www.gatetambturboinstints.blogspot.com
    Vaig posant-me al dia poc a poc i amb calma, que sou molts i he faltat durant molt de temps!!! Un petonàs laia!!

    ResponElimina
  5. Genial història i a més a més de ben segur que s'ha carregat uns quants miracles!

    ResponElimina
  6. Wow! Que divertides em semblen, aquestes curiositats! M'encanta llegir-les quan les publiques, i després les explico als meus col·legues, i em diuen: "D'on treus aquestes coses", i jo: "Aaaah... si llegíssiu més blocs també ho sabríeu!" Jeje... :)

    Un petonàs!

    ResponElimina
  7. ooh! amb el que m'agrada a mi Alexandre! quina història tan interessant...

    ResponElimina
  8. Hola a tothom!!!

    segurament quan comenci a estudiar per als exàmens us deixaré "perles" com aquestes... el fet d'explicar-les fa que se'm quedin gravades de manera prodigiosa, hehe!

    me n'alegro que us hagi agradat!!

    ResponElimina