01 d’abril 2010

Ningú no comprèn ningú

Algun cop he comentat que de petita havia sentit les cançons de la Trinca, que els pares posaven de vegades a casa o al cotxe. I jo me les sabia, tot i que de gran he descobert que no entenia ni un borrall el que volien dir.

A TV3 han estat fent un programa al més pur estil de Operación Triunfo (se'ls hi veu una mica massa el plumero, a en Mainat i en Toni Cruz ¬¬...) Però bé, la meva mare s'ho mirava i l'altre dia, passant per davant la tele vaig sentir-ne una que no coneixia. I la lletra em va encantar, la vaig trobar molt maca i que em despertava un nosequè... Una mica de tendresa, una mica d'innocència... Una mica com la d'en Sisa.

Us la deixo, a veure què us sembla.


Ningú no comprèn ningú,
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que és bo:
Sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò,
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap dol.

Ningú no comprèn ningú,
però nosaltres som nosaltres
i volem un món tot nou,
amb un cel net d'amenaces,
amb tres núvols per quan plou,
amb el mar a quatre passes
i els que som companys i prou.

Ningú comprèn ningú,
però nosaltres som nosaltres
i sabem la veritat:
Que la terra no és partida
com un mapa mal pintat,
i que això és una mentida
de molt mala voluntat.

Ningú no comprèn ningú
però nosaltres som nosaltres
i sabem allò que és bo:
Sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò,
i trobar-se viu encara
i cantar sense cap dol.


8 comentaris :

  1. la vaig aprendre a EGB fot una pila d'anys :))
    ostres quins records! la vam aprendre tota la classe per fer alguna cosa a favor de la pau... en motiu d'alguna guerra per variar. Ens recordo a tots en una rotllana agafats de la mà i cantant...

    gràcies preciosa, és un record molt maco i tenir-lo ara bellugant pel cap t'ho dec a tu.
    petonassos!

    ResponElimina
  2. Ostres, quins records!! Acampada de cap de setmana, nit sense dormir sota les estrelles, guitarra en mà... i a cantar!! Quin bons temps aquells!!
    Moltes gràcies! ;D

    ResponElimina
  3. jo sóc de les que no ha escoltat la Trinca mai així que qualsevol cançó m'és una novetat! Aquesta és boniqueta... B7s!

    ResponElimina
  4. La conec prou bé i l'he cantat de vaegades... A l'estil del Joanfer i és que una ja comença a tenir una edat... Petons, maca.

    ResponElimina
  5. Jo, com que sóc de les "velles", a conec, però cantada per en Xesco Boix... I tant, que n´'es de bonica!

    ResponElimina
  6. elur... ai, la nostàlgia!! ;) A mi em van fer cantar en contra de la guerra la de "give peace a chance". També va ser molt bonic ^^
    Petons maca!


    joanfer... doncs jo m'he imaginat fent el mateix amb els meus nanos a l'esplai ^^


    nimue, t'ha agradat l lletra?? me n'alegro!!! és molt bonica...


    fada, hi ha coses que no s'han de perdre, i l'edat en això és igual!! com li he dit a en joanfer, jo tinc ganes d'ensenyar-la als meus nens, a veure si els hi agrada!!


    zel, la versió de'n Xesco no l'he sentit, ja la buscaré! petons maca!

    ResponElimina
  7. No tenen brossa les cançons de la Trinca, no. Cal escoltar-les una mica i és fàcil traure'ls el "missatge". Recorde aquella del pobre rei i del pobre cavall que...
    Salut i Terra

    ResponElimina
  8. Jo et parlava justament d'aquesta època. Vaig ser monitor d'esplai gairebé quinze anys. Ha estat de les èpoques més maques i enriquidores que he viscut.
    El "Ningú no comprén ningú" i "Fent camí" i "Arrels", totes dues dels "Equirols", són les tres cançons que més em van marcar aquella època... Aissssss, quins records!! ;)

    ResponElimina