Ningú no comprèn ningú

Algun cop he comentat que de petita havia sentit les cançons de la Trinca, que els pares posaven de vegades a casa o al cotxe. I jo me les sabia, tot i que de gran he descobert que no entenia ni un borrall el que volien dir.

A TV3 han estat fent un programa al més pur estil de Operación Triunfo (se'ls hi veu una mica massa el plumero, a en Mainat i en Toni Cruz ¬¬...) Però bé, la meva mare s'ho mirava i l'altre dia, passant per davant la tele vaig sentir-ne una que no coneixia. I la lletra em va encantar, la vaig trobar molt maca i que em despertava un nosequè... Una mica de tendresa, una mica d'innocència... Una mica com la d'en Sisa.

Us la deixo, a veure què us sembla.

Ningú no comprèn ningú,

però nosaltres som nosaltres

i sabem allò que és bo:

Sentir el sol damunt la cara

i estimar-se de debò,

i trobar-se viu encara

i cantar sense cap dol.

Ningú no comprèn ningú,

però nosaltres som nosaltres

i volem un món tot nou,

amb un cel net d'amenaces,

amb tres núvols per quan plou,

amb el mar a quatre passes

i els que som companys i prou.

Ningú comprèn ningú,

però nosaltres som nosaltres

i sabem la veritat:

Que la terra no és partida

com un mapa mal pintat,

i que això és una mentida

de molt mala voluntat.

Ningú no comprèn ningú

però nosaltres som nosaltres

i sabem allò que és bo:

Sentir el sol damunt la cara

i estimar-se de debò,

i trobar-se viu encara

i cantar sense cap dol.