27 d’abril 2010

L'essència de fer camí

Emprenc un viatge, sense saber ben bé on va a parar. Però aquesta informació que em manca tampoc és transcendental, és més, fins i tot és el que menys importa.

Quan marxes d'excursió, l'essència s'esdevé mentre puges, camines, t'esgotes, observes com mica en mica la vall es fa petita sota els teus peus i tu cada cop t'apropes més als núvols. Fins que tens el cel a tocar. Però quina gràcia tindria si, en tancar els ulls i tornar-los a obrir, ja fóssim a dalt de tot? I el camí? I les anades i vingudes? I l'emoció, el goig de sentir-se bé, regenerar-se per dins... on queda tot això?

Emprenc un viatge amb energies renovades i amb molta il·lusió, que no sé d'on he tret però que hi és. Les coses poden canviar molt en pocs dies, en poques hores. O en minuts. Una decisió, un impuls, un gest en un moment determinat pot capgirar el món i tu no ser-ne conscient fins que ja ets cap per avall. Els canvis com aquests són profitosos...

I mica en mica, impregnant-me de totes les coses noves que vaig coneixent, seguiré pujant... Fins que el cos em digui prou.

6 comentaris :

  1. Sempre he pensat que l'important d'un viatge no és el destí, sinó el camí i tot el que aquest t'ensenya i t'aporta.

    Desitjo que a tu només t'aporti coses bones i interessants, petita padawan ;)

    ResponElimina
  2. A mi em costaria començar un viatges sense tenir clara la destinació. De bell inici hauria de tenir un objectiu. Que aquest canvii a mesura que faig camí ja és una altra cosa. Però necessito reptes, metes. Si no em manca alguna cosa.

    ResponElimina
  3. Penso igual que en XeXu: sense destinació no sabria marxar. He de tenir un objectiu i aleshores em sentiré a gust fent el camí i gaudint-ne. Però no sabria gaudir d'un camí que no sé on em porta...

    Et desitjo un bon viatge i que gaudeixis molt del camí; tot i que amb aquesta il·lusió i aquesta alegria segur que ho tindràs! :D

    ResponElimina
  4. També crec que l'important és el camí, la fi del viatge és només això, fi.

    ResponElimina
  5. ains! a mi m'encanten aquests viatges reals o simbòlics, on no saps molt bé com acabaràs. Et desitge molta sort i moltes aventures de les bones! muaks!

    ResponElimina
  6. Hehe carquinyol, segur que sí, no ho dubtis!!! ;-)

    Xexu, hi ha molts tipus de situacions i segur que n'hi ha moltes en les quals no t'has plantejat de bon començament una meta... o que la meta és simplement gaudir del moment. Perquè segons el què, posar-se a pensar cap a on porta tot plegat només porta confusions i angoixes que en aquell moment no et deixen gaudir del que tens davant.

    Núr, és que tot depèn del camí en el qual has quedat immersa. Una cosa és un projecte, un camí més.. “material” per dir-ho, més causa-efecte. Però també pots topar amb “vivències” a seques, que són el que són i que no cal dur-les més enllà, o que de moment no cal pensar on et portaran. Sinó, d'alguna manera deixen de ser “vivències” i passen a ser una mena de “projecte”, i això li treu tot l'encant!

    Calpurni, primer de tot benvingut! I és que quan s'arriba a la fi no hi ha gaire cosa, només el record del camí transcorregut... i si l'has fet a ulls clucs sense entretenir-t'hi ni gaudir-ne, pocs records tindrem, no?


    Nimue, el meu crec que és real (o això espero que sigui!), i penso gaudir-lo al màxim del que pugui ;-) Petonets guapa!

    ResponElimina