16 d’abril 2010

Electrooculografia

Constantment analitzem el nostre entorn, el que ens envolta. I movem els ulls sense adonar-nos-en, rastrejant què hi ha per aquí i per allà, posant més atenció en certs aspectes i obviant-ne d'altres. I la forma en què ho fem és molt curiosa.

La llum, un cop entra a l'ull va a parar a la retina. Però no totes les parts de la retina són capaces de discriminar amb la mateixa fidelitat les "imatges" que li arriben: hi ha una zona de la retina molt més sensible, que s'anomena fòvea (ho és perquè hi trobem una gran quantitat de cèl·lules fotorreceptores sensibles als colors). I què fa el nostre ull quan vol observar què té al voltant? Doncs intenta centrar la imatge a la fòvea, per tenir-ne una alta resolució. Podem imaginar-nos a nosaltres mateixos amb una càmera de fotos a les mans, intentant fotografiar a una persona. La centrarem al mig del visor, de manera que la cara quedi dins d'aquell rectangle que surt a la pantalla i la foto quedi ben enfocada. Doncs el nostre ull funciona més o menys així, però hem de canviar el rectangle per la fòvea.

I com ho centra dins aquesta zona altament sensible? Doncs amb uns moviments molt ràpids, anomenats moviments sacàdics. Mitjançant aquest vaivé, el nostre ull és capaç de centrar la imatge a la fòvea i analitzar allò que té davant. Per motius evolutius, hi ha certs paràmetres en els quals tendim a fixar-nos més, i d'altres que obviem o que no ens criden pas tant l'atenció. Per exemple, si observem una imatge o paisatge, si hi ha moviment tendirem a fixar-nos-hi, a resseguir-ne la trajectòria. Pot semblar una cosa absurda, però segur que als nostres avantpassats els era molt beneficiós detectar un depredador o una presa. I després, tendim a mirar tot el que són cares, expressions facials.

A unes pràctiques de la universitat ens vam fer una electrooculografia, que serveix per registrar aquests moviments sacàdics. Em va tocar ser el conillet d'índies, i les imatges que ens ensenyaven eren anuncis de revistes. Tancàvem els ulls, els obríem i miràvem el que ens havien posat davant durant tres-cinc segons, ja que si ho fem més temps ja mirem i enfoquem conscientment.

No us poso una fotografia que em va fer una companya quan duia els sis electrodes enganxats per la cara, però aquí us deixo l'anunci i l'electrooculografia. És molt xulo de veure com vaig resseguir les cares, la cama de la noia i l'ampolla de vi. Fixeu-vos hi!




5 comentaris :

  1. Ostres! Ara el que també deu ser interessant és com funciona l'electrooculògraf.

    És curiós veure com vas quedant-te en algunes zones i fas una mica de volta per veure-ho tot.

    I de nit també enfoquem per la fòvea?

    ResponElimina
  2. Hosti, quina impressió! M'ha fet gràcia això que dius de les cares perquè deu tenir força a veure amb una tendència que se segueix força en publicitat (cartells i aquestes coses, no anuncis de televisió o ràdio) i és que recomanen posar almenys una cara de persona: si només hi ha objectes, la gent no s'hi fixa tant; si hi ha una cara, no sé si deu ser empatia o què, la gent s'hi fixa més.

    Impressionant el gràfic dels moviments sacàdics aquests (ho he hagut de tornar a buscar...). I "electrooculografia" també déu ni doret, de la paraula! hehehe

    Com va l'estudi? Ja has fet exàmens?

    ResponElimina
  3. Caram, és molt curiós. El que suposo és que per persones diferents el gràfic podria canviar, no? Potser alguns posen més importància en alguns detalls, i altres en altres, i hi ha alguns elements que ens passen més desapercebuts.

    ResponElimina
  4. mmm a la fòvea només hi ha cons, alasanid, i els cons capten el color. Els bastons són els que s'encarreguen de la visió nocturna, basada més aviat en ombres i claror. O sigui que suposo que no peròoooo... no em pico els dits ara mateix :S ja ho buscaré!


    Exacte Núr! Això de les cares ens hi fixem més, també perquè els reconeixem com a individus de la nostra espècie, és com un sentiment de "comunitat" també..
    ja els he fet, núr, i els dos aprovats!!!! :) Visca!


    xexu, i tant! En un anunci, per exemple, hi sortia una noia que anunciava una colònia i per exemple les noies es fixaven més en el que era la part de la cara, i els nois en la part de la minifaldilla ^^ és un exemple tonto però clar. Depèn molt, i tant... també en les preferències de color (si te n'agrada més un o altre doncs també t'atreu més... etc). En un anunci de White label, per exemple, la gent mirava molt l'ampolla i jo em vaig empanar amb la cara d'Ed Harris...

    ResponElimina
  5. Enhorabona, bunika! Me n'alegro moltíssim!!! :D

    ResponElimina