22 d’abril 2010

Drac del Parc Güell [RC]

Foto: wikipedia

Era un drac perquè tothom volia que fos un drac. Perquè algú un bon dia el va veure i va pensar en què tenia forma de drac, i que segurament temps ençà, abans de ser de pedra, havia llençat flamarades mortíferes per la boca, i havia atemorit i destrossat pobles i viles senceres. Ningú pensa en un drac normal, que viu tranquil i avorrit. Això no ven. En canvi, tenir al jardí un drac mític i perillós petrificat és tota una proesa i un reclam magnífic.

Però és que tampoc era un drac normal. Era un tritó. Però qui sap què coi és un tritó? Els tritons no surten als contes, ni rapten princeses, ni s'empassen a persones senceres. Els tritons no tenen ales, ni dents afilades, ni viuen en coves obscures. La quotidianitat passa desapercebuda perquè el nostre dia a dia el tenim massa vist: i llavors ve quan busquem emocions fortes, situacions límit, perills, descàrregues d'adrenalina... i convertim als tritons en dracs.

Però a mi m'agrada el tritó. M'agrada que no sigui mortífer, sinó un tros de pa. M'agrada poder-lo veure nedant en qualsevol bassa. M'agrada sentir-lo proper.



Més propostes a Relats Conjunts!

7 comentaris :

  1. Realment, la gent l'anomena "drac" però de ben segur és abans un tritó o, fins i tot, una sargantana ;)

    Serà que a Catalunya ens identifiquem amb aquestes bestioles mítiques... I, com bé dius, per l'adrenalina...

    d.

    ResponElimina
  2. He vist tritons i sí, val, estan bé, però entre un drac i un tritó no hi ha comparativa.
    Com si et digués que és millor una sardineta que un dofí. De bon rollete, però quasi que no, oi?

    ;)

    ResponElimina
  3. Un bon relat, allunyant aquest drac de la imatge tan ferotge que la imaginació ens porta, ben original.

    ResponElimina
  4. I si fos un tritó gegant de la prehistòria?, encara que no escupis foc, que almenys vomités, no sé, una teranyina paralitzant, i si no podia volar, que planegés a grans distàncies. Jo ja l'imagino al costat de Godzilla! ^_^

    ResponElimina
  5. Jo em pose de part del tritó també, ja està bé d'aquests prejudicis de la societat anti-dracs, pobrets! Prou ja de discriminació animal!
    ;-) jajaj
    Un saludet i m'ha agradat molt com ho has escrit.

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies a tots!!

    Pd40... és que si hi fas una ullada ràpida sembla un tritó més que un drac! Si més no, és una mica lluny del drac estereotipat! Però és un relat estrany... parla de dracs i tritons i en realitat en el que jo estava pensant quan ho escrivia no té res a veure :P

    I sí... un dofí és mooooooolt més preciós que una sardineta!

    ResponElimina
  7. M'agrada que el salvis de la versió destructiva que hem sentit.

    ResponElimina