03 d’abril 2010

Companya d'estudi

8 comentaris :

  1. Fa molta companyia. Però jo sóc més de cafè. El te no m'acaba de fer el pes.

    ResponElimina
  2. Doncs mira. Quan he vist la foto no he pensat pas que pogués ser una tetera. Bé, potser sí, però me l'imaginava plena de cafè. I és que fa unes setmanes que me l'han tret i el trobo tant a faltar... ;(

    ResponElimina
  3. que bonica! i que bo el te! mmmmm...! :)

    ResponElimina
  4. és mona! Jo en tinc una de ferro colat vermella que em van regalr per Nadal i sembla que surt més bo i tot. Tot i que tampoc em separo de la Nespresso, eh?

    ResponElimina
  5. Comparteixo amb tu que és una bona companyia. Però jo amb molt de sucre, ja sé que tu no. Petons.

    ResponElimina
  6. Hosti, doncs jo no recordo beure ni te ni cafè quan estudiava! :D Jo era d'aigua, aigua i més aigua! hehehe

    La tetera és preciosa, per això!!!! Ànims en l'estudi, bunika!

    ResponElimina
  7. TÈ FOR THE WIN!!! De totes classes, gustos, amb llet, sense llet, amb més o menys sucre, fred, calent...

    M'encanta! Un petonàs, guapa!

    ResponElimina
  8. Xexu... a mi cada cop m'agrada més :)


    Joanfer... el pots substituir per te! Avui en dia n'hi ha per triar i remenar!


    Nimue, a que sí? me la va regalar un amic, i se'm queia la baba!


    Mireia, doncs anar alternant també està molt bé! Però jo de cafè cafè no sóc gaire... com a molt els tallats!


    Fada! quina memòria tan deliciosa que tens :) Però últimament no sé que em passa que sí que n'hi poso! No molt, però busco la dolçor...


    Núr, quan em fa mandra posar a fer el te, no hi ha res millor que l'ampolla de litre i mig al costat, oh i tant!


    Neopoeta... del tot d'acord excepte amb la llet ;-)

    ResponElimina