11 d’abril 2010

Banderes

Remenant armaris de cases alienes vaig trobar dues banderes que feia temps que volia, i que jo sabia que en aquella casa tenien per algun lloc, amb uns quants dits de pols. Quan les vaig trobar, me'n vaig apoderar (això sí, amb el permís de la mestressa!)


Una d'elles, aquesta:



Avui, al balcó, tot i que com que visc molt amunt, no es llueix gaire. Però fa tanta patxoca... És una bandera que té més anys que jo. Li van donar a la meva tieta quan va anar a Madrid a veure nosequina final de nosequina competició als anys 80 (la memòria em falla...). Era una bandera lligada a un barrot de fusta, de les que ara no deixen entrar al camp. I com que el barrot feia nosa també per penjar-la al balcó, l'he tret. Aquest matí, amb fil i agulla, he fet les dues vores perquè no se'm desfaci i li he cosit dues vetes.


I l'altra, una senyera. Dintre de dues setmanes serà al balcó. I també té una pila d'anys... Més que la del Barça, encara.


Cada cop m'agraden més les coses antigues. Saber que tenen una història darrere. I que me la poden explicar.

7 comentaris :

  1. CArai amb les banderes!!

    Jo la del barça no l'he treta mai (segurament perquè no en tinc).

    I una història que podràs explicar al seu moment.

    ResponElimina
  2. I en aquest cas, no només tenen una història darrere, sinó també una història per endavant.

    ResponElimina
  3. I una història que es repeteixi: guanyar al Madrid cada any!!

    ResponElimina
  4. jo tinc el problema de no saber com lligar les banderes al balcó !!

    ResponElimina
  5. El millor de les històries antigues és saber que un dia les podràs explicar a algú. "Un equip de futbol va ser el centre del món. I quin era el secret, es preguntava tothom?"

    ResponElimina
  6. aquests records són fantàstics!!! saps? el meu cosí també tenia una bandera d'aquestes, amb barrot, i la portàvem cada cap de setmana al camp. el record d'aquella bandera, de compartir aquella estona amb ell m'entendreix motlíssim.

    I tant, a lluir-la de valent!!

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies pels vostres comentaris!

    Va estar penjadeta tres dies, després la vaig treure perquè ja té força anys i de la pluja i el vent encara se'm trencarà!!

    ResponElimina