08 de març 2010

Té un altre títol el dia d'avui?







Per fi ha nevat com déu mana!

Això sí... la UAB semblava la Molina. Tohom desallotjat!!

11 comentaris :

  1. Ben blanc tot!

    Jo he vist nevar des de la finestra de la classe...

    Ara no he vist neu al terra enlloc...

    ResponElimina
  2. ummm...

    "cuando nieva sobre los cedros" ??

    ;P

    ResponElimina
  3. Feia temps que no vèiem nevar per aquí, sempre ho trobem una raresa. No estaria malament que cada hivern en caigués alguna, oi?

    ResponElimina
  4. La foto del mig gairebé sembla el pastís de Santiago de l'altre dia ;) La veritat és que no passa cada any i una nevada així fa goig. Petons.

    ResponElimina
  5. la segona foto m'encanta Laia!!
    petonassos!

    ResponElimina
  6. no en podia tenir cap altre. va ser un dia ben especial!
    sort que us van desallotjar!!! vaig patir de valent per una amiga que té una nena amb discapacitat que està a una escola del costat i ella treballa a la UAB. Sort que us van desallotjar i ella la va recollir, sinó s'hagués quedat la nena colgada a l'autocar que els havia de tornar a BCN

    ResponElimina
  7. Per fi?

    Permete'm que porti la contrària a la gent...

    Dues persones de la meva família es van quedar penjades sense poder tornar de treballar... un parell d'hores sota la neu i van haver de deixar el cotxe abandonat.

    Una persona que m'estimo molt va patir una odisea d'11 hores a la carretera, per acabar dormint a la feina, sense llum i sense calefacció, i sense menjar res en més de 24 hores.

    Després va venir a casa, on ens hem passat 48 hores sense telèfon, els mòbils no funcionaven (i no van funcionar les 11 hores que va estar perdut per la carretera!), i on no hi havia llum, calefacció, ni aigua. He trigat dos dies a poder agafar el cotxe.

    I ara torno cap a casa, on sé que no m'hi espera ni llum, ni telèfon, ni aigua, ni calefacció.

    Per fi?

    Sé que no en tens cap culpa, però... En fi...

    ResponElimina
  8. Sento molt a tots aquells que es van quedar incomunicats, afamats, congelats, tirats a la carretera, sense poder anar a treballar, amb el cotxe penjat, sense llum, sense estufes, sense aigua calenta...

    Però a mi em va agradar que nevés, com que el meu dia a dia és un trajecte caminant no em va afectar pas, i vaig gaudir de la neu només de vuere-la caure i trepitjar els carrers amb una bona catifa de neu. Els de casa sí que van patir tot això dels trens i les carretres gelades, però bé... al vespre jo els vaig rebre amb un somriure, no hi podia fer més!!! estava contenta!!!

    I si tal i com estava tot anunciat s'hagués actuat abans jo crec que no hagués passat el que va passar, però bé...


    Gràcies a tots pels vostres comentaris!!!

    ResponElimina
  9. Em sap greu el comentari "agressiu" de l'altre dia. Estava amb tot encara a dintre, i a casa ho vam passar molt malament. La llum no ha vingut fins avui, i sé que tenim sort, perquè encara hi ha gent sense llum.

    A casa ho vam passar fatal i és desesperant estar en un lloc amb una persona acabada d'operar, sense llum, aigua, ni telèfon, i sense poder sortir amb el cotxe. I passar-se hores i hores sabent que hi ha algú a la carretera que no dóna senyals de vida en hores, i que la seva família intenta posar-se en contacte amb tu i no pots.

    Encara estic espantada. Així que altre cop, sento el comentari.

    ResponElimina
  10. Matgala, no pateixis ^_^ Òbviament és un escrit fet des de l'ordinador de caseta meva, feliç de la vida, sense grans trasbalsos ni grans putades com la que t'ha passat a tu....

    Espero que tot s'arregli!!! :-(

    ResponElimina
  11. Sembla tan lluny, ja, la nevada... hehehe

    Unes fotos precioses!!!

    ResponElimina