24 de març 2010

Observant...



... i desitjant uns dies de descans.

Porto uns dies de por, autista de blogosfera, i a sobre he de fer un seminari divendres. Des de dimarts tinc aquella cosa a la panxa, fet que vol dir que els meus intents de paliar el respecte que li tinc a parlar en públic no s'han evaporat ni molt menys.

Un parell de dies més...

9 comentaris :

  1. oh, això són coses del simpàtic, l'apàtic, l'antipàtic i l'empàtic... però tu tranquil·la que segur que en Dan t'explica com va divendres mateix i et tranquilitzes en un tristras !!

    ;)

    I ànims que segur que ho faràs d'allò més bé !!

    ResponElimina
  2. Molts ànims. A la que comencis et passarà tot

    ResponElimina
  3. Ei, tranquil·la. Has de saber molt bé de què parles, aprendre molt bé el que has de dir, però no de memòria. La memòria t'ha de servir per l'ordre i l'estructura de la presentació. El que s'ha de demostrar és que es domina el tema. Després n'hi ha que parlen millor i d'altres parlen pitjor. Començaràs nerviosa, però si t'ho saps bé, mica en mica agafes el fil i ja no et preocupes de res, vas parlant i no veus a ningú, només expliques. Ah, i fes veure que mires a la gent del 'públic', no miris tota l'estona la diapositiva ni al professor. Fes que els mires, encara que no els veuràs. I molta sort!

    ResponElimina
  4. Sé que no serveix de massa... Però pensa que jo ho faria pitjor, en públic sóc horrorós.

    Vinga, ànims!

    ResponElimina
  5. i ningú pensa dir res d'aquest ull tan re-preciós???

    ànims maca, abraçades i un petonàs! i ja saps que tu pots fer el que et proposis, bé que has arribat fins aquí! ;*)

    ResponElimina
  6. Ja deu haver passat tot, oi? Sempre arribo tard :( Espero que tot hagi anat molt bé. Petons.

    ResponElimina
  7. segur que ha anat la mar de bé!

    ResponElimina
  8. gràcies a tots, nois!!! Va anar bé, no em vaig posar nerviosa! Els nervis dels dies anteriors van fluir misteriosament... I jo ho vaig agrair moltíssim!!

    ResponElimina
  9. I com va anar???? A mi no m'ha agradat tampoc mai això de parlar en públic... buff... Em posava vermella i començava a suar i m'agafaven taquicàrdies...

    ResponElimina