02 de març 2010

Dues noves experiències culinàries

Una trobada amb companys i un aniversari són excuses perfectes per poder experimentar a la cuina. Sempre que s'organitza un dinar comunitari amb els companys de sempre, on tothom ha de dur una cosa, ja se sap qui durà cada cosa: el que fa unes amanides amb una mica de tot, el de la truita de patates, el que porta beguda perquè detesta cuinar, el dels postres...

Jo sempre sóc d'aquestes últimes. Si de vegades començaria els menús pel final!

Per tal d'aprofitar farina d'ametlla dels panellets que em va sobrar (sí, sí... dos mesos i mig ben bons la vaig tenir arraconada) vaig intentar fer una Tarta de Santiago. La recepta la vaig treure del bloc de la Gemma, i la veritat és que va quedar boníssima, esponjosa i tot, sense ser tan pastosa ni enfarfegadora com de costum.



I per l'aniversari de la mare, vaig voler fer un braç de gitano de llimona, que també havia vist a ca la Gemma. Però després de recórrer SET supermercats de renom (no vaig anar a la botiga del barri, eh) no el vaig saber trobar, el lemon curd. I mira que tinc ganes de tastar-lo, que el contrast àcid-dolç ha de ser curiós... Així doncs, el projecte es va quedar en un braç de gitano de maduixa (vaig substituir el lemon curd per melmelada de maduixa i el vaig decorar amb maduixes prèviament ensucrades i amb xocolata). Jo volia escriure "felicitats" amb xocolata, però ni el meu pols ni la cal·ligrafia m'hi van ajudar. Tot i així, va ser diverit enrotllar el pa de pessic. No ho havia fet mai i sembla una cosa molt complicada, però en realitat és força senzill!



(la foto la vaig fer massa tard i el suc de les maduixes es menjaven el sucre glacé)

10 comentaris :

  1. oh! jo en vull un trosset d'aquest braç de gitano!!! ha de ser boníssim!
    Artistassa!
    petons!

    ResponElimina
  2. mmm, doncs no deixis de portar postres, que tenen una pinta exquisida!!!

    moltes felicitats pels homenetjats!! i m'apunto l'adreça de receptes!

    ResponElimina
  3. nyanyam.... ja podries haver portat aquestes cosetes a certa llibreria de Barcelona !!!

    :P

    ResponElimina
  4. Jo sóc dels que porta la beguda, o com a molt alguna amanida fàcil de fer. Vergonyós, ja ho sé, però sempre em fa mandra cuinar, i tampoc en sé.

    M'agrada molt la tarta de Santiago, i aquesta fa una pinta... i del braç de gitano, vaja, per més que diguis que és més senzill del que sembla, resultants professionals, tu! Segur que no vas comprar els pastissos i ara ens prens el pèl?

    ResponElimina
  5. En aquestes trobades d'amics i familiars a mi també em toca portar les postres. Per què serà? :)
    Ei, i per què dius "intentar"?? Jo trobo que totes dues receptes et van quedar de 10!!!!
    La tarta de Santiago queda molt esponjosa, oi? I el braç de gitano et va quedar genial ,molt ben decorat!
    Pel lemon curd... SEGUR que en tenen al Corte Inglés, al "rincón del Gourmet". Val la pena tastar-lo, és molt bo. Però trobo molt bona idea substituir-lo per melmelada, eh? ;)
    Genial, tot t'ha quedat fantàstic!!!

    ResponElimina
  6. Increïble!! T'ha quedat tot molt bé, però el que és curiós és que jo demà també vull fer una tarta de Santiago, però pensava d'on trec la plantilla...
    Miraré al bloc de la Gemma.

    ResponElimina
  7. Quina pinta... Coincideixo amb en Carquinyol.

    Tampoc és mala idea la maduixa, si més no segueix tenint una pinta increïble.

    ResponElimina
  8. A mi no em queden així... Quina bona cara que fan!

    ResponElimina
  9. jeje! jo sempre sóc la porta els postres quan fem reunió d'amics! fa temps que vull fer la tarta de Santiago amb la thermomix... Els teus tenen una pinta impressionant!!!! nyam!

    ResponElimina
  10. Elur, ens el vam acabar tot, però quan en torni a fer un altre te l'envio telemàticament! Guapa!! :*


    Rits, gràcies!! La web de la gemma per a mi és un santuari de receptes, de debò!


    Carquinyol... doncs no hagués estat mala idea, però hauria de ser mida XXL, que en Dan és un fenomen de masses!!! ;-)


    Xexu... el que es diu pastís, pastís... no n'hem comprat mai cap, que jo recordi. Altra cosa són els tortells, però a casa meva la tradició dels postres se m'ha enganxat :-)


    Gemma gràcies!!!!! Ho buscaré allà el proper cop, que em vaig tornar mico!


    fada, prova-ho i veuràs que bo!!! :) Al bloc de la gemma hi ha de tot... per triar i remenar!


    Alasanid, gràcies a tu també!!! :)


    Mireia, tot és practicar... jo he tingut sort, noia, era el primer cop que les feia!!


    Nimue, ja m'ho imagino, ja... que tu i en Raül feu birgueries!!! jo sí que em deleixo per alguns dels teus postres!!! Un petó maca!

    ResponElimina