Menjar pastanagues va bé per la vista?

El mite nº 18 del nou llibre de'n Dan, 100 mites de la ciència, es titula La vitamina C no cura el refredat. I tal i com molt bé ell ens explica, de res ens servirà empatxar-nos de litres de suc de taronja per combatre el virus. I barrinant, m'ha vingut al cap una altra curiositat que relaciona aliments i vitamines, que he pogut desxifrar aquest any a la carrera: per què menjar pastanagues va bé per la vista? Quina és la relació entre la famosa vitamina A i el reforç de la visió? En aquest cas no estem parlant pas d'un mite, sinó que és ben cert.

El nostre ull està format per una zona que participa en la captació dels raigs de llum i una zona que s'encarrega de "transformar" els raigs de llum en impulsos nerviosos, que aniran a parar al cervell gràcies a les neurones. El camí que segueix la llum es podria resumir d'aquesta manera: els fotons entren per la còrnia, atravessen la pupil·la, passen pel cristal·lí (la lent que tenim dins l'ull, que es pot contraure o estirar en funció de si mirem de lluny o d'aprop) i viatgen a través de l'humor aquós (un líquid) fins que arriben a la retina. Allà hi trobem els fotorreceptors, els encarregats de "transformar" aquests fotons de llum en impulsos nerviosos.


I la vitamina A, què hi pinta en tot això?? Doncs dins els fotorreceptors (els cons i els bastons), hi tenim una molècula que deriva de la vitamina A, que s'anomena 11-cis-retinal. Aquesta molècula està associada als pigments visuals (que s'anomenen rodopsina als bastons i conopsina als cons), i és capaç de "captar" els fotons de llum, tot modificant la seva estructura. Un cop ha captat aquesta energia, pateix uns quants canvis i és capaç d'engegar tot un sistema de senyalització en cascada, que acaba obrint canals de sodi, i aquest entra massivament dins la cèl·lula. És com si obrissim una porta: el sodi vol entrar, i quan li donem l'oportunitat de fer-ho no s'ho pensa dues vegades.

I a partir d'aquí, per uns mecanismes força complexes, s'acaben excitant les neurones, que transmeten la senyal fins a unes regions determinades de l'encèfal.

Així doncs, ja veieu que tenim un precursor de la vitamina A a les cèl·lules encarregades de captar la llum. Més concretament, amb les pastanagues no ingerim vitamina A sinó betacarotè, que n'és un precursor. Però tot i així, a part de ser delicioses, contribuim a reforçar el sentit de la vista que els humans és un dels més ben desenvolupats.

Sempre que vaig a l'oftalmòleg em diuen que conservo molt bé la meva bona vista... Potser la meva dèria hi té alguna cosa a veure! :-)


Nota: i parlant de teca... nova capçalera enxocolatada!!!