27 de febrer 2010

Jo sempre tinc la raó

Algú que ja d’entrada se’t pugui presentar amb aquesta frase m’inspira poca confiança i certa ràbia. L’experiència, l’edat... No poso en dubte en cap moment que els coneixements adquirits al llarg dels anys tinguin un paper fonamental a l’hora de dirigir un grup. És mot important que aquell que et dóna ordres i t’indica què has de fer tingui un bagatge molt més extens que no pas el teu, i segur que el que tu has de fer ho podria fer amb els ulls tancats perquè s’ho sap de memòria. Però deixar per inútil a un altre quan et planteja una qüestió que potser s’havia passat per alt no crec que sigui massa greu, ni tan sols un motiu suficient per deixar anar un Jo sempre tinc la raó.


He tingut una setmana de pràctiques força intensa, i encara tinc per endavant fer l’informe de tot el procés. Amb el tutor de la pràctica vaig tenir una petita enganxada quan, mentre feia la ronda per totes les taules, ens va preguntar com va això? Jo feia un banc de dilucions, des d’1/10 fins a 1/800, i en aquell moment em barallava amb la pipeta per fer la d’1/800. Li vaig dir que m’estava costant ja que la pipeta de la qual disposava no era gaire adient. Per un comentari que vaig fer amb un to agradable i sense cap tipus d’intencionalitat obscura (només per avisar-lo que potser els resultats de la sèrie no serien gaire aproximats als esperats) vaig rebre un discurs sobre la meva suposada falta de paciència i poca traça a l’hora de fer servir el material del fabulós laboratori. Tot va concloure en un encara no estàs preparada per ser una bona biòloga, i només se’m va ocórrer contestar-li que ja ho sabia, que ningú neix ensenyat i que per alguna cosa estava allà. Tot i que em sembla que la meitat de la frase no la va sentir. No sóc de les que salto a la primera, em mossego molt bé la llengua sobretot quan em convé.


Òbviament la lectura de la mostra 1/800 no va sortir gaire bé, però ni a mi ni a cap dels meus companys. A part, obviant aquesta mostra, amb les lectures de la resta de tubs d’assaig vaig obtenir unes dades amb els quals havia de fer una recta de regressió, el coeficient de la qual em va sortir 0,998. Tan malament no pipetejo, coi! Sé que no n'he de fer cas, però no vaig poder evitar que el comentari em fes una mica de mal.

5 comentaris :

  1. Els biòlegs no saben fer bancs de dilucions. Si aquest era biòleg, ja podia dir missa que no en sabia. Un químic se li podria riure a la cara per les deficiències pràctiques que deu tenir ell a l'hora de preparar solucions i fer càlculs. Però de set-ciències n'hi ha a tot arreu, i no hi ha ignorant més gran que el que necessita demostrar que és millor que els altres. Ara que, necessitar demostrar que ets millor que un alumne de pràctiques... és una mica greu. Tu ni cas, dóna'm el seu nom i jo personalment li trencaré les cames.

    Si estaves/veu fent una dilució 1/800 directament probablement no us ho havien ensenyat bé. Quan treballes d'això fas el que et dóna la gana, per més que diguin els químics. Però a pràctiques les dilucions es fan seriades i no cadascuna per separat. I no crec que el salt entre dilucions fos tan gran com per no poder-la fer amb les pipetes de que disposaves. Que era un alumne de doctorat el tutor, o era un professor?

    ResponElimina
  2. El que és bo és quan una d'aquestes persones queda en evidència... Clar que és quan són més perillosos.

    ResponElimina
  3. Xexu... era el tercer o quart banc de dilucions que feia aquesta setmana, i tots els havia fet en sèrie (és com ens ensenyen). I en aquesta pràctica, mentre discutia amb un company els càlculs que havia fet per saber quins volums de la dilució anterior havia d'agafar(1/10, 1/100, 1/200, 1/400, 1/600 i 1/800) va venir per darrere i em va dir que molt malament, que allò no es feia així perquè acumulava error de pipetatge. Que les fes per separat una a una.
    El millor de tot va ser quan em va fer repetir la 1/800 i em va dir que la fes a partir de la de 1/400... Brutal...



    Alasanid, com li he explicat a en Xexu, després em va dir que ho fes en sèrie... i elr esultat va sortir millor (no perfecte, però millor). Jo no li vaig dir res, em mossego molt la llengua, i més si encara m'ha de corregir l'informe... Ara bé, això de la repetició ho posaré a l'informe, oh i tant.

    ResponElimina
  4. A banda de com t'has sentit (que més val no fer cas del que t'ha passat), penso que es pot tenir raó,però que dubto molt que algú pugui tenir "la" raó. Tota? Absoluta? Sobre tot? Apa, va!

    ResponElimina
  5. Fada... impossible ho és pel simple fet de que hi ha vegades en què ningú té la raó. Opinar sobre un cert tema en el qual hi ha diferents punts de vista i cap és l'encertat o l'erroni... per exemple. En una situació així no pots tenir la raó si no hi ha res infal·lible.

    ResponElimina