A l'hora de prendre decisions m'agrada reflexionar, posar en una balança els pros i els contres i totes aquestes coses. Intento treure conclusions per mi mateixa, però sovint també passa que topo amb persones que ja han viscut la mateixa situació que jo, persones a les quals puc demanar consell. Per experiència, per haver sabut triar, per haver-se fotut de morros, per conèixer a terceres persones que també han passat pel mateix... Per a certes coses encara no tinc prou edat com per tenir experiència acumulada, i un cop de mà sempre és benvingut i d'agrair.
El problema recau en saber "utilitzar" aquest consell. Vull dir que si estic molt perduda, si realment no sé què fer, si em falta una empenteta per acabar-me de decidir... Fins a quin punt el que m'aconsellin em pot ifluenciar "objectivament"? L'entusiasme de l'altra persona hi pot tenir molt a veure, i la pròpia personalitat també. Mantenir-se ferm, amb el cap fred i ser consicent en tot moment que el que t'estan recomanant és, simplement, una opinió subjectiva d'algú que et veu des de fora, crec que és força important. Et pot estalviar disgustos i temps perdut.
Escrits
5 comentaris:
Carquinyol
18 de febrer de 2010 0:17
Permalink this comment
1
Realment ajuda molt.. ara bé, tot depèn de com sigui la persona que et doni el consell i de com es comporti generalment...
perquè de vegades hi ha cadascú que t'aconsella que Mare de Déu senyor !!!
XeXu
18 de febrer de 2010 0:18
Permalink this comment
1
Mira-ho des de l'altre cantó, donar consells és molt difícil. I ho és perquè no podem evitar aconsellar segons la nostra pròpia experiència. No massa gent és capaç de reconèixer un error en el sentit de considerar que en una determinada situació és millor fer una certa cosa, encara que no sigui el que ells han triat. Solem aconsellar en funció de la nostra experiència, del que ens va bé a nosaltres, perquè l'experiència és una arma de doble tall. Podem tenir experiència, però només en tenim una. Quin consell puc donar si la meva N experimental és =1?
Així que els consells sempre s'han d'agafar amb pinces. Però per això es diuen consells i no ordres. Es tracta de recollir l'experiència de l'altre i adaptar-ho a les nostres necessitats.
Èlia
18 de febrer de 2010 18:49
Permalink this comment
1
Jo quan vaig molt perduda i no sé què triar, intento trobar més d'una persona que m'aconselli i si opinen coses contràries millor, així puc contrastar millor tots els punts de vista i treure'n la meva pròpia opinió i una conclusió més objectiva que si només escolto el punt de vista d'una persona ;)
rits
20 de febrer de 2010 16:22
Permalink this comment
1
sempre tot és subjectiu, fins i tot els consells més objectius.
és molt difícil donar consells i saber treure'n un bon consell tb!
Laia
21 de febrer de 2010 21:17
Permalink this comment
1
Carquinyol, sempre hi ha massa "factors" a tenir en compte, i és això el que sovint fa dubtar...
Xexu, però és que quan ens demanen un consell, la gran majoria de vegades ja se suposa que tu ho enfocaràs des del teu propi punt de vista. Quan demano consell a algú jo ja sé que me'l donarà "disfressat" de la seva experiència, de la seva manera de ser... És després quan l'altre ha de fer servir aquesta informació com bonament cregui que li pot ésser útil... però tenint en compte en tot moment què es vol, quin era el nostre objectiu inicial. En el moment en què aquest es desvia més del compte, malament rai....
Èlia, bona estratègia... però amb opinions contràries pots tornar al principi també... ^^
Rits, i tant que n'és de complicat.... i de vegades sap greu ser de tan poca ajuda, oi?
Publica un comentari