Aquest cap de setmana he estat a Artés, a una casa de colònies, com a etapa final del curs que estava fent durant les vacances de Nadal. M'ho he passat de conya, en aquestes sortides no cal gran cosa... El simple fet d'estar predisposat a que sigui un gran cap de setmana fa que tot flueixi d'una manera especial i improvitzada.
Però què va passar durant la fase prèvia? Fer la bossa, jerseis (a -7ºC a les 10 del matí), menjar, instruments necessaris... Que per tallar una taronja-poma-pa-elquevulgueu es necessita un ganivet. I en obrir el calaix vaig veure la navalla suïssa, tan maca i funcional. I vaig decidir agafar-la, i obrir-la. I no sé pas com però de sobte la pica de la cuina era vermella, i del dit índex de la mà dreta no parava de sortir-ne sang.
Resultat? La primera hipòtesi (punts de sutura) tan sols ha quedat en uns quants punts d'aquells que són tiretes, un dit el triple de gruixut que la resta (i que no cap als guants) i una cal·ligrafia de por.
Però què va passar durant la fase prèvia? Fer la bossa, jerseis (a -7ºC a les 10 del matí), menjar, instruments necessaris... Que per tallar una taronja-poma-pa-elquevulgueu es necessita un ganivet. I en obrir el calaix vaig veure la navalla suïssa, tan maca i funcional. I vaig decidir agafar-la, i obrir-la. I no sé pas com però de sobte la pica de la cuina era vermella, i del dit índex de la mà dreta no parava de sortir-ne sang.
Resultat? La primera hipòtesi (punts de sutura) tan sols ha quedat en uns quants punts d'aquells que són tiretes, un dit el triple de gruixut que la resta (i que no cap als guants) i una cal·ligrafia de por.
Escrits
10 comentaris:
rits
10 de gener de 2010 21:18
Permalink this comment
1
uix, quin mal!!!! i no ho dic epr dir!!! tb em va passar un accident semblant,....esclar que era tallant pernil, quan no en tinc n'idea!
els punts aquests van molt bé!!! ja veuràs!!!
Mireia
10 de gener de 2010 21:29
Permalink this comment
1
aaaiii! que es curi aviat!
XeXu
10 de gener de 2010 21:57
Permalink this comment
1
Quina angunia! Ostres, espero que es curi aviat, que si no t'hauràs de tallar l'índex de tots els guants!
Carquinyol
11 de gener de 2010 0:08
Permalink this comment
1
El que passa és que tu ets del món ana-lògic i clar, això del digital et queda una mica gran...
:P
PS: Espero que no sigui res i puguis tornar a escriure amb bona caligrafia ràpidament
PS2: Hi ha uns guants de cota de malla que t'anirien d'allò més bé...
NeoPoeta
11 de gener de 2010 3:11
Permalink this comment
1
BRR! espero que no sigui res! ;)
Dafne
11 de gener de 2010 10:27
Permalink this comment
1
S'ha d'anar amb compte amb aquestes navalles són molt trïdores! Espero que se't curi ràpid i bé.
Petons!
Sisco
12 de gener de 2010 9:14
Permalink this comment
1
Espero que no sigui res, quan puguis passat per casa meva si us plau.
Dan
12 de gener de 2010 19:46
Permalink this comment
1
Senyor, senyor. Haurem de fer classes de com agafar oi obrir navalles?
:-D
Núr
13 de gener de 2010 12:25
Permalink this comment
1
Quina angúnia!!!! argh! El dolor, jo no el suporto gens bé! I sentir/llegir coses que fan mal... ains... Ara tinc una sensació ben estranya a tots els dits de les mans... argh!!!!!
Laia
14 de gener de 2010 13:51
Permalink this comment
1
Tranquils, que la cosa pinta bé... he anat a l'infermera i he vist el tallet dsprés d'uns dies. Demà ja m'ho puc destapar, i m'ha dit que em quedarà maco i tot! visca, no em quedaré sense empremta! hahaha...
Publica un comentari