En aquesta nova edició del monogràfic de cetacis, us presento la balena geperuda. Com podreu veure a la fitxa tècnica, és notablament més petita i més lleugera que la
balena blava, però n'hi ha molts més exemplars i de moment no es troba en perill d'extinció. Igual que la balena blava, es tracta d'un rorqual (pertany a la família
Balaenopteridae).
Anem a conèixer unes quantes cosetes d'aquesta balena que, malgrat no ser la més gran del món, s'ha convertit en la principal protagonista de la gran majoria d'avistaments turístics de balenes, ja que surt de l'aigua amb relativa freqüència i a sobre ho fa de manera espectacular. A banda, els seus
concerts són ben coneguts arreu del món.
Identificar i saber distingir aquest animal és força senzill, ja que té trets físics força caraterístics:
- Té unes aletes pectorals enormes, que comencen de color negre a la banda del cos i cada vegada són d'un to més pàl·lid, adquirint mica en mica gairebé un blanc immaculat.
- Al cap hi té unes protuberàncies molt marcades (no li passa res, no és cap malaltia! és molt freqüent veure-les en documentals, i la gent creu que pateixen algun tipus d'infecció o coses així...). S'anomenen tubercles dèrmics, i en realitat no és res més que els fol·licles pilosos, una mena de cavitat que nosaltres també tenim, que és el lloc on el pèl s'insereix a la pell. Cal recordar que les balenes també són mamífers, i com a tals, malgrat haver-se adaptat a un altre hàbitat, conserven trets característics dels seus orígens.
- El marge de l'aleta caudal també presenta tubercles dèrmics al llarg de tot el marge, i surt del tot fora de l'aigua a cada immersió. El color i forma de l'aleta és un tret distintiu de cada individu, a diferència per exemple dels dofins, on és l'aleta dorsal i no la caudal la part del cos que ens permet jugar a qui és qui.
Són animals força solitaris, que o bé viuen sols o els companys de viatge no són mai més de tres o quatre. Això sí, són tafaners i els agrada veure món: realitzen grans migracions (la més llarga de la qual es té constància era d'uns 19000 km).
Un altra curiositat d'aquesta espècie és que han après a caçar d'una manera força peculiar, a la vegada que efectiva: un petit grupet de balenes comença a nedar en cercles i a molta velocitat al voltant d'un banc de peixos o de krill que hagin divisat, i a la vegada expulsen aire a través dels espiracles, creant una cortina de bombolles que envolta la presa. Això fa que els peixos cada cop s'agrupin més, i alhora les balenes el van forçant a apropar-se a la superfície. Finalment, les balenes pugen fins a la superfície amb la boca oberta i engoleixen el banquet, ja que el banc de peixos no té escapatòria. Fins i tot poden variar la grandària de les bombolles en funció de quina sigui la presa: bombolles més petites per al krill i bombolles més grans per als peixos. Abans he dit que solen viatjar en grups molt reduïts, i aquest és precisament un exemple de cooperació entre poblacions. Brutal...
Són els barítons de l'oceà. Els mascles emeten sons molt complexes, de tots els mamífers només superats per la nostra veu, la dels humans. En podeu sentir
aquí.
Balena geperuda a la ICN Red List.
Wikipèdia.
Escrits
