04 de desembre 2009

Màster d'instruments auditius

Hi ha un afer que em preocupa últimament, i és que sembla ser que tecnològicament anem més enrere que no pas endavant en algun que altre aspecte. I el que em resulta més molest amb diferència és quan s'utilitza el telèfon mòbil com a reproductor de música, a tota pastilla, per a que ho senti tothom.

És un deure ciutadà haver de contaminar els timpans amb música dels altres? (i dic contaminar perquè per desgràcia, fins al moment només he tingut el gust de topar amb gent que té uns gustos musicals força excèntrics pel meu gust, valgui la redundància...)

I és més: s'ha d'establir un protocol de cortesia, un formulari verbal per poder fer front a aquestes situacions amb delicadesa? La cara de fes-callar-això-d'una-vegada-o-hauràs-de-recollir-trossets-de-teclat-i-de-carcassa-per-tot-arreu no funciona, l'he intentada. I amb segons qui, ho he de dir, no em fa gaire gràcia haver de fer un intercanvi lingüístic...

Així doncs, i conscient de que potser algun dia aquest post trascendirà més enllà de la blogosfera, poso de manifest el primer Màster en l'ús dauriculars. Amb quatre passos ben senzills és possible gaudir de la música que ens agradi (m'estalvio de posar bona música, cadascú que faci el que cregui més convenient amb la seva salut) i alhora vetllar pel benestar de la humanitat. Així doncs:

1. Un auricular és un aparell de plàstic que es pot adquirir a botigues especialitzades, a les d'aparells electrònics, als basars i a les botigues d'articles varis regides per homenets i homenetes d'origen xinès, òbviament.

A part de fer-vos servei, un auricular pot ser un complement estètic perfecte per a anar ben estupendos pel carrer. En trobreu de totes mides, colors i models, per a que la vostra tria sigui senzilla i de qualitat. Com per exemple...

Això són auriculars

2. Un cop hagueu adquirit els auriculars, traieu-los del seu envoltori. Observareu que tenen un cable o tros de plàstic que uneix dos protuberàncies circulars. Aquesta part és la que anirà en contacte amb el vostre pavelló auditiu. Observeu-lo bé, toqueu-lo, i veureu que disposa d'una suau espongeta o bé d'una funda de silicona, llisa. Segur que en aquest instant frisareu per tenir en contacte amb la vostra pell tal meravella de la tecnologia.

3. Tot seguit heu de buscar la peça metàl·lica i allargada que hi ha a l'altre extrem del cable, que heu d'introduir a l'obertura del mateix diàmetre que trobareu al vostre reproductor de música habitual. I ara sí... us cobriu les orelletes amb els auriculars, pas molt important. Aneu amb compte amb el cablatge, no fos cas que us entrabanquéssiu i prenguéssiu mal!

I 4t i últim pas... Podeu encendre el reproductor de música i... màgia! Sublim! Sentireu les notes de la vostra melodia preferida de ben a prop, com si el propi cantant us la dediqués in situ. Quin goig! I sense interferències dels crits de la gent, ni motors, ni nens, ni gossos, ni venedores del mercadillo, ni tuneladores, ni camions d'escombraria...

Així que ja sabeu, difoneu la bonanova: ja no cal anar amb la mà fora de les butxaques per haver de sostenir el mòbil per escoltar una deliciosa cançó... ara a l'hivern n'hi ha prou amb utilitzar auriculars per evitar la gangrena dels dits!!!

7 comentaris :

  1. Una iniciativa genial!!

    Uhm... Si mai has trobat una música del teu gust deu ser perquè tots els qui no fan servir els auriculars tenen, si fa no fa, la mateixa ineptitud de cara a aprendre a fer-los servir (els auriculars).

    ResponElimina
  2. N'hauries de fer octavetes i repartir-les per tot arreu!
    Com que això té un cost, prova de demanar una subvenció, te l'haurien de donar!

    ResponElimina
  3. Mode destroyer on

    "Pena de mort als que fan això que dius al transport públic"

    Mode destroyer off


    Jo també he comprovat que les mirades assassines no serveixen per a res en aquests casos. Cosa que em diu que el subjecte en qüestió sap de sobres que molesta i no li importa gens ni mica. Si a mi em miressin com he arribat a mirar a algú d'aquests, demanaria perdó fins i tot per haver nascut.

    Molts cops voldria dir-los alguna cosa així, amb veu força alta perquè tot el passatge ho sentís: 'una pregunta. Ets conscient que ens estàs molestant a tots? És que si no ho ets, ja t'ho dic jo, i si ho ets, ets un subnormal de ca l'ample'.

    Bé, de vegades penso versions no tan animals, però sí penso en la humiliació pública de l'individu, que se senti tan observat que se li passin les ganes de fer el fatxenda.

    Si algun dia ho faig, en faré un post (si arribo), perquè seré conscient que hauré signat la meva sentència de mort, i que el més probable sigui que, quan menys m'ho esperi, em trobi amb un parell de ganivetades a l'estómac. Mira, com a mínim no hauré d'aguantar més aquesta colla de...

    He trobat a faltar que al peu de foto hi posés: 'Figura 1.'. S'ha de mantenir les formes.

    ResponElimina
  4. Una iniciativa elogiable, tanmateix hi veig un punt dèbil: susposos que la colla d'infrahumans que pràctiquen "altavocing" saben llegir...

    ResponElimina
  5. Alasanid, si és una bona idea... només ens falta difondre-la ^^


    Hahaha Tirai, bona aquesta! És una iniciativa urgent! Pitjor que la Grip A, pitjor que una pandèmia!


    Xexu, t'he despertat la vena assassina?? ;-)I tens raó... ho saben, però tot i així l'arrogància és més forta que la decència. O directament, aquesta els manca.


    Carquinyol... jo crec que sí que en saben, de llegir... o potser és una de les mútliples variants d'hominids que va sortir de l'Australopithecus! Això sí, segur que sópn anteriors a l'Homo habilis ^_^

    ResponElimina
  6. ains... i quan a pesar dels auriculars escoltes la música que ells escolten què?? A mi m'ha passat d'estar escoltant la meua música amb els meus aurículars i a pesar de tot escoltar la del veí de seient al tren. Si hi ha lloc, normalment canvie de lloc i, si cal, de vagó.

    ResponElimina
  7. Pista!! Al meu bloc hi ha un article tractant sobre el mateix tema... :)

    ResponElimina