13 de desembre 2009

Il·lusió

Uns quants posts hi ha a la catosfera que fan referència a l'excés de felicitat que hem de sentir tots per Nadal. Al dinars que hem de fer. A les cares boniques que hem de posar. Haver de... que jo recordi això era una perífrasi d'obligació. I no és gaire graciós ni atractiu que et diguin què has de fer, ni com, ni quan.

Per a aquells que gaudeixen del Nadal és una festa. Per als que ni fu ni fa, suposo que ens ho prenem com un dinar normal, una reunió familiar. Per als que no el suporten, ja esdevé un martiri o si més no, un dia malaguanyat.

De petits el dia de Nadal no és gaire trascendental. Ni Sant Esteve. Ni Cap d'Any. El millor dia és la Nit de Reis, i a mi m'encanta anar a les cavalcades. M'agrada anar fent tombs, darrere de la multitud, mirar les carrosses i les cares dels nens. I agafar els caramels que em bombardegen i oferir-los als nens que a corre-cuita rastregen el terra, per agafarne contra més millor, i que duen bosses ben plenes. M'agrada sobretot mirar-los, perquè la sensació que tenen és incomparable, retrocedeixes en el temps uns quants anys. Aquell neguit, aquelles ganes de veure els reis, de llençar la carta, de jurar i perjurar que has estat requetebo, l'emoció, els dies previs, el no dormir, la il·lusió de que els reis, amb la clau de la ciutat, entrin a casa i et deixin un regalet mentre dorms... En tinc un bon record, d'aquests dies i d'aquesta sensació.

I no pas perquè rebés un munt de regals, és més, sovint hi havia coses que no eren exactament el que havia demanat, però... després les gaudia igual. No he tingut mai un esperit avar ni gaire capritxós. Remenant joguines, he trobat una bossa amb robeta d'un nino que tenia. A mi m'encantava canviar-lo, i he trobat un jerseiet i una bufanda ben bufons.... fets a mà. Òbviament aquells potser no eren els que jo havia vist, però... eren preciosos. I és que tot el tema de les joguines acaba sent una bogeria per als pobres Reis!

És envejable aquets sentiment. Si hi penso, m'agradaria poder reflexionar i trobar alguna cosa que em faci bategar tant com aleshores, amb aquell punt d'excitació de felicitat. De grans, hauríem de conservar aquest esperit en alguns aspectes de la nostra vida.

6 comentaris :

  1. jo ja he explicat al meu blog perquè sóc partidària del nadal. I sí, per què no il·lusionar-nos almenys una vegada l'any com quan erem petits? A mi també em passava com a tu. La millor part era la nit de Reis!!! ;)

    ResponElimina
  2. El Nadal, recolliment, pau i amor. Aquest és el que m'agrada del Nadal (i tb hi ha motles coses que no m'agraden, perquè cada vegada tothom sembla que vagi més atabalat).

    M'agrada moltíssim la descripció de la cavalcada de Reis. Fa massa que no hi vaig. Aquest any m'has fet venir ganes d'anar-hi, d'acompanyar la meva princeseta, la filla d'uns amics, que a més fa molt, massa que no veig.

    no perdis mai aquesta il·lusió!

    ResponElimina
  3. La sensació que descrius que també la mantenim de grans, però és molt puntual, perquè la màgia és més difícil de trobar. De petit, tot ens sorprèn i ens il·lusiona. Però no et cansis de buscar la màgia, que encara que n'hi hagi poca, hi és.

    ResponElimina
  4. A mi no m'agrada gaire el Nadal, soc més partidari dels regals repartits al llarg de l'any...

    T'he de dir que no coneixia el teu bloc pro acavo de fer-hi una ullada i està molt bé!

    La primera pista que et donaré es que mai no has comentat al meu bloc, així que ja pots tatxar-ne uns quants de la llista i començar a investigar... :P

    ResponElimina
  5. Nimue, s'hi ha d'estar predisposat, però... vull dir que ha de ser una cosa que surti de dins, jo hi ha anys que se'm fa una muntanya. però en fi...


    Rits... és rejovenir, de debò. Hi vas i et treus anys de sobre!! ;)


    Xexu, doncs tant de bo tinguis raó!


    oooh, Què és això? Spam??? No! El meu blocaire invisible que em deixa pistetes, hehe ^^ Investigaré!! :P

    ResponElimina
  6. Crec que quan ens fem grans perdem la capacitat de deixar-nos sorprendre i la capacitat d'il·lusionar-nos. Quan creixem veiem que no podem tenir-ho tot i ens costa més tenir il·lusió si dubtem que després puguem aconseguir-ho. I amb la capacitat de sorprendre'ns passa una mica el mateix: al cap dels anys has vist tantes coses que sembla que no et pugui sorprendre res. El Nadal no ens farà feliços, perquè crec que la felicitat ha de néixer de dins.

    buff... I em sembla que en faré un article aquest cap de setmana perquè m'has fet pensar en què és el Nadal per a mi! ;)

    Bon cap de setmana, bunika!

    ResponElimina