17 de desembre 2009

Galtes cremades

Al final no va nevar... però sí que va fer fred. Tinc les galtes una mica cremades del fred, i les mans aspres. Normalment no tinc gaire cura de la meva pell, és una cosa que sé que hauria de millorar. I si al fet de que no tinc per costum posar-me crema, ni exfoliar ni coses així, hi sumem el vent i el fred tallant d'aquests dies... I és que amb guants no sé fer pas res: tot se m'escapa, tot s'arruga, la lletra és monstruosament inintel·ligible... un caos.

Dilluns, Montserrat s'endevinava entre la boira i el plugim que ens anava xopant mica en mica.

Dimarts no va pas caure aigua del cel, però si ho hagués fet serien estalactites com a mínim. El vent bufava a ratxes i se'm calava per sota l'anorac i per les mànigues.

I Dimecres feia un dia ben bonic, amb un solet que no escalfava però que quan t'hi estaves uns deu minuts, et revifava per dins. Tot i no poder-se estar gaire estona quiet, almenys jo, que pateixo la síndrome dels peus freds... Ja sabeu, malgrat ser animals homeoterms, hi ha éssers humans amb la propietat de tenir a l'hivern els peus anormalment freds. I jo sóc una d'elles, i si he d'estar quieta, encara no hi ha persona que hagi trobat uns mitjons prou fantàstics com per escalfar-me els peus.

I estic cansada, tot i tenir la sensació de no haver fet gaire esforç físic. Caminàvem però tampoc gaire. Gran part de la feina era mostrejar, comptar, mesurar... Però qui ho diria, acaba sent esgotador. I noto la necessitat de desconnectar de feina, frenetisme i pressió.


Un inici de curs més intens del que m'esperava.

8 comentaris :

  1. segur que un cansament que es mereix molt la pena!
    i tranquil·la, les cremetes no ho són tot. l'únic indispensable, la crema de cacau per als llavis tallats.

    ResponElimina
  2. Estic amb la Rits, segur que val la pena ;) Comprat uns guants mes finets, a veure si et van millor! I crema hidratant per la cara i cacau per als llavis sempre a la motxilla/bossa/bolso... Val la pena, que després la cara fa mal! Jeje, se el que em dic! Amb la moto es terrible :S

    Un peto ;)

    ResponElimina
  3. jo és que quan me'n recordo de sortir a les 20:30h de la Facultat de Ciències amb un fred que pelava, anar al pàrking i trobar tot els cotxes glaçats... brrrrrrrrrrr !!

    Ja suposo que no és el mateix que expliques, però no he pogut evitar l'associació d'idees !!

    ResponElimina
  4. saps que em fas una mica força d'enveja? ostres poder-se passejar així amb aquest fred! és tan revitalitzador!
    (pateixo el mateix mal, sempre tinc fred de peus a l'hivern i sóc incapaç d'untar-me el cos amb cremes de cap tipus!)
    Una abraçada i moltes gràcies per aquest post!
    Guapa! ;*)

    ResponElimina
  5. Caram, jo si puc evitar sortir de casa amb aquesta rasca ho faig! Pro tot esforç te la seva recompensa :)

    Pista: Al meu bloc també he parlat sobre alguna excursió a la muntanya

    ResponElimina
  6. buff... Quina rasca només de pensar-hi! Jo tinc el mateix problema que tu: em costa moltíssim posar-me cremes i cuidar-me la pell. El problema és que, a més, pateixo de pell seca i ara a l'hivern ho passo molt malament... Me l'hauria d'hidratar, però és una cosa que sempre m'ha fet mandra, això d'untar-me! argh! I no serà per no tenir-ne, perquè a casa en tinc un munt de pots, de tot tipus, i algunes sense estrenar i tot!!!

    ResponElimina
  7. I ara què n'heu de fer dels números??

    Com a mínim n'has escapat sencera... El fred pot ser terrible.

    ResponElimina
  8. Rits, tens raó, amb això dels llavis... després sinó no hi ha qui es mengi les taronges! ^^


    Ostres Neopoeta, amb la moto no m'ho vull ni imaginar, quin fred! :) I sí, aj va sent hora de cuidar-se una mica la pell... que entre el fred i el clor de la piscina, dec estar feta un nyap!


    Carquinyol, i pel matí també fa molt de fred allà!! Si caminessis més enllà de la Renfe, hi ha un camp de conreu, i pel matí hi ha ratxes de vent que et deixen garratibat!


    Elur, ostres, segur que tu series una bona companya de pràctiques!! ^^ N'hi havia que tenien motivació zero, i estaven dues hores acurrucadets intentant no passar fred... quan el que s'ha de fer és tot el contrari! Moure's!
    Me n'alegro que t'hagi agradat el post!! :*


    Oooh, el meu/meva blocaire invisible! Bé, era inevitable, eren pràctiques i són obligatòries... Però en el fons m'ho vaig passar molt bé! No t'agraden el que escolten música alta, has parlat de muntanya... Uff, això serà més complicat del que m'esperava! ;)


    Núr, a part de que estàs tot llefiscós, aix... no trobo mai el moment!


    Alasanid... càlculs! Per exemple, vam comptar fulles i branques de roure, i les vam mesurar, tant les que eren als arbres com les de terra. I per exemple pots fer estimacions i tests (és a dir, estadística pura) sobre quina és l'àrea foliar de la zona, comparant les mides de les del terra amb els dels arbres pots mirar si la mida influeix en què unes caiguin abans que les altres... I també vam fer coses amb fulles i arbres que tenien cecidis, per mirar si l'estratègia dels insectes que posen ous és distribuir-los de manera agregada, uniforme, a l'atzar... Coses així. L'ecologia té moltes mates!

    ResponElimina