29 de desembre 2009

Correccions lingüístiques

Es pot ser de ciències i tenir facilitat amb les lletres, ja sigui escriure bé, ser molt curós amb el vocabulari... La versatilitat i la capacitat de cadascú no té uns límits concrets, i a més, certes coses es poden educar, aprendre.

Amb el llenguatge tinc la pell una mica fina. De seguida em sobten paraules mal dites, frases mal construides, expressions traduides del castellà... I sóc consicent conscient que jo també en dec fer, d'errors d'aquesta mena. Estàs xerrant amb algú o llegint un article i de sobte s'encenen les alarmes, alguna cosa passa. Quan es tracta d'un text escrit, tinc una certa tendència maniàtica a corregir-ho, sobretot si és alguna frase que hauré de rellegir més endavant... De vegades poden ser simplement errors tipogràfics, lletres que s'escapen, però l'error hi continua sent (la de perles així que us deixo jo per aquí, segur!).

Però si ens trobem en una conversa... què cal fer? Cal corregir l'error comès? Cal deixar-ho estar? Interrompre mentre l'altre parla? Dir-li un cop s'ha acabat la conversa? Però llavors, no estem fora de context?

Jo, per tendència, corregiria a l'altre, però mai ho faig, em fa cosa... Ho faria perquè a mi m'agrada que em corregeixin quan dic o faig alguna cosa malament, és constructiu. Però hi ha gent que pot prendre-s'ho malament, i jo tampoc sóc ningú per "atacar" d'aquesta manera (perquè si som sincers, jo crec que corregir a algú mentre es manté una conversa normal pot quedar una mica "amenaçador"...). He topat amb gent que ho fa, i ningú s'ho ha pres malament... o ningú ha fet cares estranyes detectables, és clar, que la processó potser també va per dins. És complicat prendre una decisió que satisfaci a tothom i que sigui la correcta. Com a anècdota, un cop vaig corregir uns enunciats d'un examen, que tenien vàries faltes d'ortografia. Quan me'l va tornar vaig veure que a cada falta, la professora m'anava posant cares somrients i em deia: tens raó s'escriu així! Gràcies! Jo ho feia per a mi, per la meva comoditat, però em va fer gràcia veure que s'ho havia pres bé i que no li havia molestat.

Hi ha persones amb qui sí ho faig, però perquè m'ho han demanat. A casa corregeixo els tenir que cada dos per tres, i s'estiren dels cabells quan se n'adonen que ho diuen cinquanta cops al dia. Però després te n'adones que en determinats contextos són capaços d'autocorregir-se o de detectar un tenir que que ha dit una altra persona, i això ja és un gran pas.

13 comentaris :

  1. Jo sóc de les teves, les detecta-faltes, no puc evitar-ho... I quan estic enmig d'una conversa, les correccions em surten automàtiques! Ja sigui parlat o per MSN... i si veig que algú fa una cara una mica rara o alguna cosa així, somric i dic "Ho sento, es que no puc evitar-ho!"

    Com a anècdota, dir-te que l'any passat anava a classe amb una noia que era una mica garrula parlant, una tia una mica "bestiota"... total, que en comptes de "nos pasamos la noche" deia "nos pasemos la noche" i coses així... al principi, quan la corretgia, em posava mala cara... i al final de curs, un dia, va dir "nos pasemos..." em va mirar i va dir "no, no pasamos la noche..." i tothom va riure!

    Bé, ja està, me'n vaig que arribo tard a la feina! Un petó!

    Neo

    ResponElimina
  2. ...això de corregir és molt complicat. Jo ho deixo per a l'àmbit professional i intento no fer-ho fora de la feina. De vegades, però, n'hi ha que ho busquen i troben correccions que no els fan cap gràcia! ;)

    ResponElimina
  3. He de reconèixer que últimament estic anant a menys amb això d'escriure, vull dir que la falta de pràctica dels últims mesos m'ha afectat força (si mes no fa mesos que no faig una redacció).

    I això de coregir... Suposo que depèn de la persona i la situació. El tenir que és dels més comuns i fàcils de caçar.

    ResponElimina
  4. Jo sóc de les que pateixo les correccions i haig de dir que si que em molesten una mica. Em molesta si és una persona que gairebé no conec o a la que no li tinc una gran admiració... Per altra bada, em molesta per que em fan conscient de la meva fal·libilitat i m'emprenya.

    Per exemple, el meu xicot em corregeix i m'explica com evitar les faltes, però de vegades em treu de polleguera!

    Per anar acabant, dir que m'ha costat molt escriure aquest comentari per que sóc conscient de que els que ho mirin miraran si hi ha faltes!

    ResponElimina
  5. Sóc tan com tu en aquest aspecte!!

    saps? avui he dinat amb un parell de bojos que tan aviat corregeixen a qui faci faltavsense manies com em diuen que parlo massa normalitzada. Avui els ho he dit: vaig créixer amb la Norma, jo. jejeje

    fins i tot el que és escriptor m'ha arribat a renyar perquè escric massa bé i no pas tal i com parlo. T'imagines? hi hauria un renec a cada frase, cullons! jeje

    petons i si m'has de corregir, tu mateixa, tens tota la llibertat per fer-ho!

    pd.-per cert... has escrit 'consicent' enlloc de conscient ;)
    més petons!

    ResponElimina
  6. Entre els amics ho fem, i la veritat és que no ens molestem massa a ser educats. No és estrany, després d'enviar un mail de convocatòria d'alguna cosa, rebre la resposta i una altra resposta privada corregint els errors. Són tan simpàtics els meus amics... de vegades ens piquem una mica, encara que ningú ho reconegui, ja que en realitat, per molt que diguem, a ningú ens agrada que ens corregeixin, o no tant això com la possible manera de fer-ho.

    Per això m'ha agradat la resposta de la Núr. La veritat és que m'esperava un llarg comentari per part seva, però amb poques línies ha dit la cosa més sensata de totes. Aquí tots diem que corregim, jo també ho faig, però qui som nosaltres per fer-ho? Tots tenim errors. Però ella és una professional. Podria discutir-nos sempre alguna cosa dels nostres escrits, però no ho fa perquè acabaria sent insofrible. Probablement li sagnin els ulls més d'un cop però ha de fer el cor fort.

    Amb això vull dir que també hem de ser una mica tolerants, perquè si els professionals no ho fan 'a nivell usuari', potser nosaltres tampoc ens hauríem d'ofendre tant. I creu-me que a mi també em passa. Hi ha casos que deixo passar, però també et diré que he deixat de llegir algun blog perquè pensava que era un atemptat contra el català.

    Justament, suposo que per la temàtica del post, en el teu escrit he detectat algunes 'irregularitats' que m'ha sorprès ja que generalment trobo una bona correcció en els teus escrits (cosa que sempre fa més maco qualsevol article). Però tant és, oi? Això no el fa menys interessant.

    Ah, diferent és quan estàs mirant d'ensinistrar algú, és clar. Si algú et demana obertament que li ensenyis català, pots fer-li notar els errors, però amb moderació també, que recordo quan estudiava alemany que tenia una alemanya que feia una estada al meu grup d'investigació i que quan provava de dir-li alguna cosa en alemany em corregia cada paraula, fins que vaig deixar d'intentar-ho, i mira que en volia aprendre.

    Però si no és el cas que et deia, mira de mossegar-te la llengua, o en tot cas, fes-ho amb educació, perquè no tothom serà com la teva professora. Fins i tot ella, després de trenta cares somrients potser començaria a dibuixar cares de dimoni.

    ResponElimina
  7. Després d’aquesta reunió de “corregidors” , em fa una mica d’angúnia fer un comentari. Fins i tot he obert el word per evitar un dels meus errors més habituals ; teclejar massa ràpid i escriure lletres girades o paraules enganxades.
    Algunes expressions o algunes paraules fan mal a les orelles, a mi em molesta especialment la mala utilització dels pronoms febles. Tot hi així és molt delicat corregir a gent que no t’ho ha demanat. Amb la família i alguns amics , pocs, sí que tinc el costum de corregir-los. Sovint però em fa més falta a mi que amb ells.
    M’heu fet patir de valent per escriure el comentari, jo que sempre acostumo a escriure tal com raja sense pensar massa i corregir quasi gens, dec fer patir de mala manera a la gent que passa pel meu blog. Mil disculpes ;))

    ResponElimina
  8. Buffff...

    Jo sóc una maniàtica de la ortografia... els meus llibres estan plens de rodonetes amb llapis al voltant de faltes i errors tipogràfics detectats. És més... em poso contenta quan en detecto un! És com fer de detectiu... xDDDD

    ResponElimina
  9. Jo soc partidari de corregir... que n'aprenguin!! xD

    De fet si estàs al lloro, al meu bloc hi tenia previst publicar en breu una incorrecció que vaig veure ahir i que em va cridar l'atenció, a veure si puc fer-li una foto! :)

    ResponElimina
  10. Gràcies a tots per comentar!! El post era inofensiu, m'ha sabut greu que alguns us sentissiu una mica vulnerables o que hagueu escrit el comentari prèviament amb corrector per evitar faltes... Les coses tal com ragen!! Com he dit, jo també faig faltes, en sóc conscient, i demano disculpes!! :)

    ----

    Neo, a mi em sobten però no les corregeixo, no m'hi veig en cor perquè ho trobo amenaçador.
    Ufff, aquestes "e" en castellà fan molta ràbia... i queden tan malament!!!


    Núr, i és el més sensat, jo només corregeixo a qui m'ho ha demanat :P I per tu seria esgotador, segur que deus detectar cinquanta mil coses més que no pas nosaltres!


    Alasanid, a mi me'l van "matxacar" força el "tenir que", moltíssima gent el fa servir inconscientment, sobretot a Barcelona i rodalies...


    Dafne, m'ha sabut greu això... no ho pretenia, però alhora sé que és inevitable que si el post va de correccions tendeixis a vigilar les faltes... però tranquil·la que en cap moment em posaré a corregir, per favor!
    Precisament pel que tu comentes, és el que jo em plantejava: si m'ho fessin crec que acabaria emprenyant-me i frustrant-me, i quan la mala llet s'acumula, acabes desitjant enviar-ho tot a pastar fang. No és motivador que et vagin corregint... Per això, quan me n'adono, callo i segueixo escoltant... pensant la de faltes que també dec fer jo! Sobretot en castellà!
    I... benvinguda!!!

    elur, guapa, gràcies per la falta!!!! ;) Si és que entre les faltes que fem i que el teclat és un trapella i canvia les lletres de lloc... no anirem mai enlloc tu i jo, eh!! ;)
    :* petons!!!


    Xexu, jo no ho faig amb els amics ni amb ningú que no m'ho hagi demanat. Perquè la pregunta que em formulava, si calia corregir o deixar-ho passar, em va fer reflexionar envers la meva vulnerabilitat i també els meus errors, ja sigui en català o en castellà (estic segura que en aquesta altra llengua en faig molts, d'errors... i ningú em va al darrere corregint-me). I que tampoc sóc ningú per anar rectificant també ho tinc força clar. El que sí que he fet añgun cop és corregir a gent que veus que estan aprenent català, que tenen poca fluidesa, que els hi costa trobar les paraules adequades... Sense ofendre, sinó per ajudar-los a acabar la frase o que aquesta tingui sentit.
    L'anècdota de la professora va ser involuntària... en aquell moment jo no tenia en ment que l'examen el llegiria una segona persona per corregir-me'l, ho vaig modificar únicament a títol personal, per fer més atractiva la meva lectura...
    Petons, i gràcies per la teva aportació!!


    Ai Mireia, et dic el mateix que a la Dafne... que em sap greu!! Jo no volia que patissiu per escriure un comentari T_T
    I hi estic d'acord, hi ha gent que posa pronoms febles a tot arreu! És que sovint treuen tan de polleguera que els posaries a tot arreu i punt! Mira en Montilla de Polònia, sinó!! Ell sí que els amortitza!! ;) petons maca!!


    Alepsi, aquest és un aspecte que fins ara no havia sortit, i m¡ha fet gràcia! Jo, com ja he dit, no vaig corregint a la gent, però quan detectes les faltes, deixant de banda si fan més o menys mal a la vista o l'oïda... et sents orgullós d'haver-les detectat, és com "ostres, tinc un bon vocabulari o un bon coneixement de la llengua", una cosa així...


    Blocaire invisible, això és una gran pista!!! Hauré de fer una recerca acurada!!!

    ResponElimina
  11. Si entres al meu bloc i llegeixes les pistes que hi tinc no hauria de costar-te gaire saber qui soc... ja pots anar buscant! ;)

    ResponElimina
  12. Laia, perdona'm, però aquesta va pel XeXu: Benvolgudíssim, no cal que esperis mai més comentaris llargs sobre aquest tema; he decidit que més val contenir-se abans d'iniciar discussions que poden acabar mooooolt malament... ;)

    ResponElimina
  13. a mi em passa sempre Laia, les tecles van al seu aire i es posen allà on volen!! ;)

    ResponElimina