20 de desembre 2009

Bratislava Christmas Market [RC]



Aquest cop, el relat és el desenllaç del d'en pd40. Si heu vingut a petar aquí sense llegir el seu relat, aneu-hi!! Llegiu-lo!!

...

La veu no m'és pas familiar, i es confón enmig del soroll de fons del mercat. I plou, no me n'havia adonat fins ara. He estat distret amb les llums, els reflexes, la mica d'escalfor que desprenen les paradetes de Nadal.

Amb un sospir de nerviosisme faig mitja volta, i intueixo la seva silueta davant meu. S'amaga sota un abric negre que li cobreix el cos sencer, des de les espatlles fins als peus. Més o menys té la meva alçada, i porta un barret de llana. Em quedo palplantat, sense saber què dir. No me l'esperava pas, aquesta sorpresa.

És l'home que seia al meu costat, a l'avió. No sé qui és, ni què vol de mi. Interrogar-me? Robar-me? Vendre'm alguna cosa? Sé que sap qui sóc, m'ho diu la seva mirada, se'l veu segur de sí mateix. No sé pas què l'ha portat a citar-se amb mi, a l'avió hem creuat amb prou feines un parell de frases, i m'ha dit que venia a visitar a la seva família. Poques ganes de reunions familiars i mandangues, potser.

- La vaig conèixer aquí. Tu també?
- Perdona?
- A ella. He vist que en duies una fotografia a la cartera, quan has pagat l'entrepà a l'avió. I per la manera en què te la miraves, dedueixo que t'ha deixat plantat, que s'ha esfumat.
- La coneixes? I de què?
- Tot va començar aquí. Ella vivia aquí, uns carrers més enllà. Veus aquesta paradeta d'aquí al costat? Abans era de la seva família, i ella hi treballava. Ens vam caure bé, i vam començar a sortir. Era...
- Ja sé com era.
- No cal que et digui res, ho sé. T'omplia d'alguna cosa que no sabries descriure, oi? Sí... no sé pas d'on sortia tot aquell magnetisme, però era impactant i arribaves a necessitar-la, com una droga.

Em proposa d'anar a prendre alguna cosa, i mentrestant, seguim parlant d'ella. Dels seus orígens, de com van connectar, de com ella li va demanar que la traiés d'allà, que estava cansada de tot allò. I per suposat, de com el va deixar... per un altre, ell n'està segur. Callo, però sé que vaig ser jo, que un cop a ell li havia absorbit tot el suc, em va trobar i em va venir a buscar. Tot sembla massa rocambolesc, però tot quadra. Òbviament sé que ell no ha vingut a visitar a ningú de la seva família, únicament alimenta les seves ferides tornant cada any al lloc dels fets, com si això li pogués retornar el temps perdut. I jo, per alguna força estranya, també he vingut a petar aquí. No sé què em va fer decidir per Bratislava, si no en coneixia cap detall, de la seva vida anterior... Alguna cosa m'hi ha dut, i ja que hi som, s'ha d'aprofitar.

Després de la primera cervesa en ve una altra, i una altra. Passem d'un tema a l'altre i la nit es va engrescant. Les paradetes del Mercat de Bratislava romanen obertes fins ben entrada la nit, els llums dansen davant els nostres ulls, i el cos es va escalfant a mesura que l'alcohol es barreja amb la sang. La temperatura va baixant, i les gotes de pluja es converteixen en flocs de neu que tapissen el terra amb una fina pel·lícula blanca, que desapareix sota les nostres petjades.

De sobte, darrere nostre se senten rialles, tot i ser negra nit. Mitja volta, i topem amb les noies que viatjaven al nostre avió. Sembla ser que tots anem a petar al mateix lloc. Una d'elles intenta lligar amb un noi tímid que despatxa darrere del taulell de fusta d'una paradeta d'ornaments per a avets de Nadal. Ell no l'entén, i se sent intimidat per l'empenta de la noia, que li insiteix tot gesticulant enèrgicament. Les altres dues noies se'n foten de la seva amiga, i dels seus intents desesperats. Quan ens veuen, se'ns acosten. També van una mica passades, ja en som quatre, doncs. Decidim anar a fer un mos, i de pas, a fer l'última cerveseta.


Em llevo i el rellotge marca les 12, i al meu costat jeu una de les noies. No recordo gaire cosa, però tampoc faig l'esforç de fer memòria. Potser va ser divertit, o simplement necessitàvem una mica d'escalfor per assegurar-nos de que encara érem vius.

No sé on ha anat a parar l'home de l'avió. L'home que em va citar i que em va desemascarar el passat d'aquella amb qui vaig compartir tot el que era, tot el meu ésser. Per alguna estranya raó he vingut a parar a la ciutat dels seus orígens. Des de la finestra de l'hotel es veu el Mercat, tancat a aquestes hores. Amb un cafè ben carregat intento imaginar-me-la darrere el taulell, avorrida, resignada. Realment aquest paratge a ella no li escau gens, no estava feta per viure en un lloc així.

Però jo potser sí.

...

Podeu llegir més propostes a Relats Conjunts!

14 comentaris :

  1. ei sóc la primera! Gran desenllaç, però mira que anar a triar la citat d'ella

    ResponElimina
  2. Segon :)

    Un petó, guapa, t'ha quedat genial!!

    Bones festes!!

    ResponElimina
  3. Un gran relat, de principi a fi. Quin bon equip que feu, m'ha agradat la idea. M'hauré d'associar amb algú per fer-ho jo també, hehehe. Això ja semblarà Històries Veïnals!

    ResponElimina
  4. M'ha agradat aquest desenllaç! Molt bé!

    ResponElimina
  5. Per ser la primera vegada que sóc aqui i despres de seguir les recomanacions, només em cal treure'm el barret.
    Genial!!! de veritat

    ResponElimina
  6. caram caram relats a mitges...i molt ben trobats....esplèndid relat final!
    els tombs que fa donar la vida...

    ResponElimina
  7. Ostres! Super original!!!! Això de l'associació és una boníssima idea!!!

    ResponElimina
  8. Molt bé. M'havia quedat superintrigada i he trobat el desenllaç molt original. Felicitats als dos!

    ResponElimina
  9. molt bo el desenllaç, i aprofitare per donar-te una pista...

    ja havia llegir la primera part al bloc d'en Pd40, hi estic subscrit des de fa molt! :)

    ResponElimina
  10. Toma ya!!!!

    Fantàstic, noia!!!! M'ha encantat! Molt a l'alçada d'un inici espectacular com el del pd40!!!!

    ResponElimina
  11. Doncs m'he equivocat!
    Al final es troben tots i quina sorpresa, tots ben barrejats!

    Un final super sorprenent... Molt bon relat!

    ResponElimina
  12. M'agrada el final! M'ho he passat molt bé amb aquest relat a quatre mans. Un petó i Bones Festes

    ResponElimina
  13. Oooooh... gràcies a tots i a totes!! si ja en sou de macos, ja!!


    I sobretot gràcies a tu, pd40, per tenir aquesta genial idea ^^ M'ha encantat!! Una abraçada maco!!

    ResponElimina
  14. Sorprenent!!! Un relat conjunt genial! :) hehehe

    Això sí... un paio una mica trist, no? I he quedat amb ganes de més detalls d'aquesta «xucladora d'energies»! hum!

    ResponElimina