Tothom en parla, però és clar! Com que no la vaig conèixer mai no sé pas quina cara fa! Ara bé, va ser l'artífex de tot plegat i no crec pas que es pogués imaginar que això arribaria tan lluny! Bé, farem una ullada, a veure si algú em sap dir on la puc trobar...
... tot i que m'hi sento una mica estranya aquí... Quin nivell! Tot una mica massa estirat... Aquesta gent sembla més de caviar i còctels que no pas de croquetes! Potser hauria d'haver portat alguna altra cosa, enlloc d'això. Ja hi encaixa, aquí?
Potser quatre galetes i una espelmeta no són el pastís d'aniversari més adient...!!
Podreu trobar moltes més propostes (i millors!) a Relats Conjunts
... tot i que m'hi sento una mica estranya aquí... Quin nivell! Tot una mica massa estirat... Aquesta gent sembla més de caviar i còctels que no pas de croquetes! Potser hauria d'haver portat alguna altra cosa, enlloc d'això. Ja hi encaixa, aquí?
Potser quatre galetes i una espelmeta no són el pastís d'aniversari més adient...!!Podreu trobar moltes més propostes (i millors!) a Relats Conjunts
Escrits
13 comentaris:
Núr
24 de novembre de 2009 8:56
Permalink this comment
1
hehehe! Tranquil·la, que segur que en algun lloc hi trobem nutela/nocilla per a untar una mica les galetes i llavors quedarà un pastís fantàstic! :D
Bon relat, bon homenatge i un detall preciós, Laia! :D
elur
24 de novembre de 2009 10:07
Permalink this comment
1
calla, calla, podent menjar galetes d'aquestes qualsevol menja caviar (ecs!)
;********
Alepsi
24 de novembre de 2009 11:47
Permalink this comment
1
Ooooooooooooooh!!!!
Has fet un pastís!!!! Què gran!!! M'encanta el pastís de galetes! Per mi, molt millor que les delicatessen aquestes que no t'arriben ni a un queixal....
Gràcieeeeeees!!!! :D
rits
24 de novembre de 2009 11:57
Permalink this comment
1
doncs em sumo a posar-li una mica de xocolata a les galetes...mmmm, i no cal res més!!!!
instints
24 de novembre de 2009 15:27
Permalink this comment
1
no hi ha com ser senzill i pràctic per sorprendre, i a vegades, sortir d'allò convencional, encara pot agradar més. Ara, una mica de xocolateta li posarem eh? jejee. Petonets!!
Ramon
24 de novembre de 2009 19:02
Permalink this comment
1
Quin detall més bonic i original!!!
Bona revetlla de RC!
Mireia
24 de novembre de 2009 19:30
Permalink this comment
1
Qui vol caviar?! Això sí, a una mica de nutella no i faria pas un lleig!
Pd40
25 de novembre de 2009 1:31
Permalink this comment
1
I tant que hi encaixes, tothom és benvingut, no? M'apunto a afegir-hi xocolata. Per cert, quan bufaràs l'espelma?
:)**
XeXu
25 de novembre de 2009 1:38
Permalink this comment
1
Jo de tu no tiraria aquesta espelma, perquè aviat et farà servei. A RC tothom hi és benvingut, si m'hi deixen estar a mi, a tu et posaran una catifa vermella.
Ah, i si trobes l'Ònix, ja li diràs que em passi a veure, que la trobo a faltar.
Toni
25 de novembre de 2009 12:17
Permalink this comment
1
No serà el més adient, però és encantador... :)
Laia
26 de novembre de 2009 23:54
Permalink this comment
1
Ho sé... jo volia posar-li xocolata i després menjar-m'ho, com no, a la vostra salut! ^^ Però la nevera feia una mica de peneta i em vaig haver de resignar a sucar-les a la llet... :P però igualment aquests tres anyets de RC deixen bon regust de boca!
Felicitats a tots!!
Elvira FR
27 de novembre de 2009 23:11
Permalink this comment
1
Bon relat! magnific pastís amb espelma i tot!
Rita
12 de desembre de 2009 16:52
Permalink this comment
1
Un detall bonic, felicitats!
(M'estic posant al dia de RRCC :P)
Publica un comentari