26 de novembre 2009

Com la pell d'un dofí...

Quan es fa aquest experiment, la closca de l'ou queda tova... i llisca. Com la pell d'un dofí, em van dir un cop. I em vaig quedar igual, com era d'esperar, per no poder fer la comparació al no haver tingut mai la sensació de tocar la pell d'un dofí.

S'hi assembla, és cert. Llisquen, i són estranyament suaus. I terses, turgents. I humides.

I puc comparar perquè dissabte vaig tenir l'oportunitat de tocar-ne un. De fer lliscar la mà per sobre del seu llom. De tocar-li l'aleta dorsal, les pectorals. El mussell. De notar la humitat del seu cos, la suavitat de la seva pell, de resseguir les cicatrius, marques de lluita, d'una vida viscuda.

Jeia a la taula d'una sala de necròpsies, ja feia més de dotze hores que l'havien trobat. I, per tal de determinar la causa de la mort, se li havien de fer diverses proves, agafar mostres... i lògicament, mirar-ne l'interior. La imatge era desoladora i no gaire agradable, però no tan dramàtica com em podria imaginar. No feia gràcia, lògicament, però va ser tota una experiència i vaig estar contenta d'haver-hi assistit. En vaig poder aprendre moltes coses, els qui dirigien la necròpsia van aguantar les meves preguntes i tafaneries estoïcament, i els hi estic molt agraïda.

Vaig poder veure que tenen uns paràsits al dors, i que no els fan cap mal, tots els dofins els tenen. I uns altres paràsits al ventre, que en realitat són tènies de taurons, que fan servir els dofins com a vectors perquè quan un tauró se'ls mengi o els ataqui, pugui incorporar-se al tauró i parasitar-lo. O que tenen un múscul tremendament fosc, ple de mioglobina, per poder emmagatzemar molt oxigen i fer llargues immersions...

Tota una experiència, com ja dic... Amb la recança de que quan li posaves la mà al damunt, no notaves la contracció que fan els músculs del cos quan es respira...

8 comentaris :

  1. un post digne del CSI... ;)

    Segur que la propera vegada trobes un de ben viu i divertit... almenys així ho espero.

    ResponElimina
  2. Ostres, quan he començat a llegir pensava que el post tindria un final més feliç. Segur que vas aprendre molt sobre dofins, però tenir-ne un de viu a prop i poder-lo tocar ha de ser diferent, i segur que ho podràs fer i t'encantarà. Qüestió de temps.

    ResponElimina
  3. Ostres, no sé què dir-te. D'una banda estic molt contenta de que tinguessis aquesta oportunitat i que poguessis tocar el dofí i aprendre tantes coses! De l'altra, sap greu pel pobre dofí. Espero que, com t'han dit, molt aviat en puguis tocar un de viu!

    ResponElimina
  4. Una GRANDÍSSIMA experiència!!! I tant!!! =D Però et recomano que intentis tocar un dofí viu, que també és una experiència al·lucinant ;) Evidentment, no podràs observar-lo tant d'aprop i detalladament, però encara q siguin uns segons, és genial!! ^^

    ResponElimina
  5. Ostres! Una experiència segur que molt interessant! llàstima que no estigués viu, segur que a la propera

    ResponElimina
  6. Ostres! Una experiència segur que molt interessant! llàstima que no estigués viu, segur que a la propera

    ResponElimina
  7. M'encantaria tocar la pell d'un dofí, perquè penso que ha de ser especial. Ara bé, banyar-m'hi ja no em faria tanta gràcia... tot allò que es mou.. jeje. Petonets i quina bona experiència neni!!!

    ResponElimina
  8. Guau!! I no et vas marejar?? Jo la primera vegdaquevaig assistir a una "operació" animal... vaig caure rodona! xDDDD

    Realment una gran experiència, Laia!!! Quina sort!

    Petons!

    [per cert, quan puguis em facilites un e-mail teu de contacte per poder-lo posar a la llista de participants del blocaire invisible!]

    ResponElimina