13 de novembre 2009

Abraçades i misticisme

Al poble, aquest últims tres dies hi ha hagut una de les concentracions de gent més grans que jo recordo, i tot perquè l'Amma, la dona que va voltant pel món abraçant a la gent, i que es diu que els transmet una energia especial, pau i comfort, hi ha fet estada. Cues de més de set hores, gent que se n'ha cansat, d'altres que es queden sense número...

No hi tinc res en contra de cap religió ni creença, per mi cadascú és lliure de pensar/fer/creure en qui i en el que es vulgui. Però li està traient, des del meu punt de vista, tot l'encant que pot tenir una abraçada: que te'l dóni algú en qui confies, a qui estimes... algú vinculat a tu, algú que coneguis. Hi ha coses que per més que intentis explicar-les no trobes les paraules exactes per fer-ho, i aquesta és una d'elles. Una abraçada es una barreja de contacte, escalfor, estima, pressió... i tot barrejat, amb més o menys èmfasi, ens trasnmet tot un seguit de sensacions les quals ens satisfan a nivell anímic.

No és el mateix que m'abraci un amic quan estic decaiguda que ho faci algú a qui no conec.

No és el mateix que m'abracin d'alegria en tenir bones notícies després d'un llarg període, i que ho facin aquells que m'han vist lluitar, que no pas si ho fa algú que no sap com he patit, el que m'ha costat o quant m'hi he esforçat.

No és el mateix que m'abraci una persona a qui tinc afecte i a qui he trobat a faltar, que no pas algú a qui no puc trobar a faltar perquè no sé ni qui és.

De cadascuna d'aquestes abraçades segur que en puc treure comfort, una mica d'amor, una mica de carinyo i un toc de dolçor. I no dic pas que la gent que sigui abraçada per aquesta dona no rebi tot un seguit de sensacions que per a ells siguin úniques, però si és així, crec que infravaloren les abraçades que poden rebre dia rere dia. Es ssorprendrien, crec, del suc que en poden arribar a treure. I és ben senzill: en una abraçada bona, amb empenta, dolça, amb caliu, només cal tancar els ulls i notar el contacte, la pressió dels dits i dels braços... tenir els sentits ben oberts i deixar-se endur. És tan recomfortant...

Si hagués de deicdir, fins i tot em fa més gràcia això dels free hughs (anat amb compte amb les carteres, per cert!) que no pas aquesta dona...

5 comentaris :

  1. Amma és molt més que una dona que abraça. Jo forme part del seu ashram. Si algun dia tens la sort de trobar-te-la notaràs la diferència! ;) Mentrestant, una abraçada! ;)

    ResponElimina
  2. no m'acaba de fer el pes, crec que la gent va molt predisposada a sentir-se recomfortat. I quan necessites sentir-te recomfortat, qualsevol mostra d'afecte, en la forma que sigui, és molt ben rebuda.

    xò com que mai he viscut una abraçada d'ella, em creuré la gent que si que s'ha sentit molt recomfortada.

    m'agrada molt com descrius les abraçades, i m'emocionen, tot i que reconec que sóc poc donada a fer abraçades i, de vegades, tb em costa rébre-les (xò bé que m'agraden).

    hauré d'anar aprenent. una abraçada!

    ResponElimina
  3. No sé què dir-te. Fa dos anys em van parlar d'Amma per primera vegada. Mai hi he anat i sí, fer 7 hores de cua o més em fa molta mandra. Però vull parlar-te de la persona que me'n va parlar. No es pot dir que siguem amics, però d'abraçades ens n'hem donat moltes perquè, des del principi de coneixe'ns, va veure que no estava passant un bon moment i no som amics, però sé que podria comptar ell. El que vull dir, és que, de vegades, hi ha persones que sense coneixe't intueixen moltes coses de tu que d'altres que se suposen amics. De vegades, amb un amic, diem que ens coneixem bé i l'excusa és que fa molt temps que ens coneixem. Saps? No és cert, ens coneixem així de bé des de quasi el primer dia que ens vam conèixer.
    No sé si crec amb Amma, però crec en la persona que me'n va parlar. Hi ha persones especials en aquest món i, potser, aquesta dona és una d'elles.
    M'estic enrotllant molt, però... és que és un tema que des de fa dos anys, una mica més, em ronda pel cap...

    ResponElimina
  4. Les abraçades reconforten. Vull creure que és perquè englobes el cos d'un altre entre el teu, i això deu disparar algun mecanisme de premi del cervell, endorfines, què sé jo. Però a banda que aquesta dona tingui un poder especial que faci que això s'activi molt més, t'he de donar la raó que prefereixo abraçades d'altra gent molt més propera. Fer 7 hores de cua perquè t'abraci una desconeguda. Quines coses.

    Però per altra banda, em sorprèn el poder de dos petits gestos que de vegades malgastem i menystenim, però que són reals que fan un efecte que no és en cap cas imaginari. Les abraçades i els somriures sincers i volguts són una mena de motoret que no es pot comparar amb res. I mira, no ve a compte de res, però ho volia dir.

    Ah, i tens raó, fa més gràcia això dels 'free hugs'! Passa de ser una mena d'abraçada mística a una abraçada de bon rotllo total. Quina prefereixes?

    ResponElimina
  5. Nimue, no ho he dit pas que fos només una dona que abraça, i si s'ha pogut malinterpretar ho sento! Només que crec que per a poder sentir aquesta sensació, aquest contrast, notar que és diferent, s'hi ha d'estar predisposat... i que a mi no em surt de dins. I contra això no hi puc fer res! ^.^ Una altra abraçada per a tu guapa!


    Rits, cadascú pot creure en el que vulgui, però jo vaig notar el contrast de la gent que hi anava peruqè sí i els que ho sentien... I no li vaig trobar la gràcia.


    Tirai, entenc el que dius. Però rebent una abraçada d'Amma podries sentir-te recomfortada, no ho dubto, però crec que hi influiria massa el fet de que hi vas amb la predisposició que aquella abraçada t'aportarà quelcom especial, i això fa que els seus efectes s'incrementin, com deia el Xexu. Per això he puntualitzat amb els free-hugs, per poder comparar "abraçades de desconeguts" entre sí i no posar-hi l'amistat ni el sentimentalisme pel mig (tot i que de vegades sol ser inevitable!)


    Xexu, jo trio ràpid, i de fet, amb el post ja he triat. De fet, les mirades i el tacte són dos dels sentits que són més suggerents i recomfortants, encara que vinguin de desconeguts... Una abraçada inesperada o una mirada fugissera poden alegrar-te el dia ^.^ I els somriures també, per suposat, però ara no sé per què només pensava en mirades...

    ResponElimina