22 d’octubre 2009

Un parell de regals del cel...

55 litres per metre quadrat, que m'ho ha dit el Molina... I ja pot ser, ja, que la tamborinada d'avui ha estat de traca i mocador. Jo crec que la capçalera del bloc en el fons ha estat alguna mena d'acte premonitori d'aquesta tardor que semblava no arribar...

I igual que mitja Catalunya, un arc de Sant Martí s'ha tenyit davant els meus ulls. Feia molt de temps que no en tenia un d'igual davant els meus morros. Cap d'igual. Sencer, es podia distingir clarament on començava i on acabava, i he pogut comptar els set colors, un per un. Tan perfecte que semblava irreal.

El més bonic de tot, però és que realment semblava un pont que es podia travessar per sota tot caminant-hi xino-xano, com si l'arcada fos una mena de camí que guia als ocells. Com quan vas per l'AP-2 i travesses aquell monument al Meridià de Greenwich, però multiplicant la bellesa per 10^10. O més. He intentat fer-hi una fotografia, i m'he hagut d'ajupir i mirar cap amunt. I tot i així no hi cabia pas, a la pantalla.


Però aquest no era l'únic regal del cel d'avui. De bon matí...

9 comentaris :

  1. Doncs nosaltres estàvem treballant i hem notat com es feia de nit a les dues del migdia, i la llum ja no ha tornat. Era com molt depriment. Semblava que estiguéssim tots treballant a les onze de la nit.

    No sé quan va caure, però feia temps que no veia ploure així. I a sobre, ni arc de Sant Martí ni res, me'l vaig perdre. Sort que ja l'he vist en dos blogs.

    ResponElimina
  2. unes fotos preciosa Laia!!!!

    jo tampoc vaig veure l'arc ahir, però avui, aquí i ara, em dono per satisfeta ;*)

    ResponElimina
  3. realment l'Arc de Sant Martí d'ahir va ser espectacular !!

    ResponElimina
  4. En Xitus també ha penjat fotos de l'arc de Sant Martí. Sembla que faci temps que esperem aquests regals. A vegades no sabem apreciar el què ens regala la natura, que ja ho veus, ens dóna vida. Amb l'arc de sant Martí ens diu que la vida té colors, uns colors preciosos.
    Maquíssim aquest post!!!

    Ja estàs millor? Petons!!

    ResponElimina
  5. Gràcies per la felicitació, Laia. I amb el teu permís, aquest arc de Sant Martí me l'agafo com regal d'aniversari ;)

    ResponElimina
  6. després de la tempesta sempre arriba la calma, i aquesta és meravellosa.

    ResponElimina
  7. Jo també li he pogut dedicar un post!!! Que bonic era, oi?

    ResponElimina
  8. Xexu... és com ara, que són les sis de la tarda i fa tot una peneta, tan fosc! Quina llauna...


    Elur preciosa!! maques maques... estic a l'espera de si rampinyo algun dia una càmera a bon preu, que estic cansada del mòbil :( Però l'essència és el que compta, haha. Gràcies! :*


    Oi que sí, carquinyol? Un regal, un regal... el que jo dic. I més si fa molt de temps que no en veus in situ.


    Instints, són aquestes tonteries que fan que el dia valgui la pena, de vegades! te l'alegren una mica...


    Fada, i trenta arcs, si vols!! :) de res, maca!


    Rits, aquesta frase li escau com l'anell al dit, eh! Més sensació de calma i tranquil·litat, i pau... impossible.


    Eli, i tant, era preciós! Si és que no mirar-lo si el tenies davant era pecat...

    ResponElimina
  9. Així doncs, ja et trobes millor, cuca? :)

    ...em sembla que tot Catalunya va veure l'arc de Sant Martí, tret de jo!!! snifff....

    ResponElimina