07 d’octubre 2009

Tapadora

De vegades passa que t'involucres en cos i ànima a guarir algú, a fer-li costat, a fer-li companyia, a predicar dins teu que fas el que és correcte... I en realitat potser tot és una tapadora. Tu emfatitzes la situació, la sobredimensiones una mica perquè en realitat potser tu estàs pitjor que l'altre. I intentar guarir-lo és una manera d'encobrir el teu dolor. No estàs curat del tot i pretens curar als altres. I ho notes quan et poses trist, quan plores, quan et bull al sang o quan tens una pressió al pit injustificada que treu el cap a mig matí, a mitja tarda o a mitja nit. No avisa, però quan surt, surt, no necessita cap motiu en concret.

Amagar-ho potser no et fa cap bé, però saps que fer-ho notar a la resta pot fer més mal, o que pateixin per una sensació que per força ha de ser passatgera. I una tapadora potser no és tan dolenta. Al cap i a la fi, quan tapes una olla a dins hi pot haver de tot, és tot un món de sorpreses...

5 comentaris :

  1. Diuen que per poder fer alguna cosa pels altres primer hem d'estar bé amb nosaltres mateixos. Però de vegades hem de fer el cor fort i oblidar les pròpies cabòries per estar al costat d'algú altre. Em sembla fins i tot normal que acabis aplicant les solucions que t'aplicaries a tu mateixa, però amb el cap una mica clar cal provar de posar-se a la pell de l'altre i amollar-te a les seves necessitats.

    ResponElimina
  2. Fins i tot les olles a pressió necessiten una sortida de vapor per no acabar explotant...

    Cuida't è bonica?
    Una abraçadassa i petons!

    ResponElimina
  3. Ja m'estranyava a mi que en XeXu deixés anar una frase com aquesta sense matisar-la! A ell li ho he dit cinquanta mil vegades: Primer has de mirar per tu, perquè si tu no estàs bé no pots ajudar els altres. Per a mi «estar bé» implica «estar bé amb mi mateixa»: pots estar malament, però has de ser conscient que ho estàs, per què ho estàs i què implica per a tu i per als altres que ho estiguis. Quan ets coneixedora de tot això, llavors sabràs si, en el teu estat, ets capaç d'ajudar els altres o no. Necessitem tapadores, és clar! La feina, un viatge, els amics, un hobby... tot això ens va de conya per a desconnectar. Però no podem desconnectar per sempre. Pots estar trista o passar una mala època, però no pot durar per sempre. Ser capaç de veure el que ens passa a nosaltres mateixos, distanciar-nos-en, racionalitzar-ho no és fàcil, però ajuda moltíssim.

    El meu consell és que et cuidis a tu mateixa tant com cuides els altres, bunika! :)

    Una abraçada molt i molt forta, i menys paraules, que xerro massa! ;*

    ResponElimina
  4. Gràcies... és complicat, és un tema tan recurrent que gairebé hauria de ser declarat patrimoni de la humanitat. Sempre costa aplicar-se a un mateix el que ens és tan senzill aplicar als altres. A mi vincular-m'hi, ajudar-los, em recomforta i em manté la ment ocupada. De tant en tant hi ha la guspira que et fa explotar (sóc una oll a pressió??), però un cop ho deixes sortir, estàs a punt per recomençar el cicle d'enclaustrament... què s'hi farà!



    ah, elur... m'ha encantat aquest doble sentit, estàs feta tota una mestressa de les paraules :)

    ResponElimina
  5. preberite celoten blog, kar dober

    ResponElimina