Ahir, un pop de dos pams de llarg ens perseguia per les roques d'una petita cala de la Costa Brava. Amb un ball de cromatòfors i una lleugera taca de tinta ens va deixar clar que no estava per orgues. va ser molt bonic, no havai tingut mai un pop de tan a prop... viu, és clar!
Nombrosos peixos de roca, alguns d'ells mimetitzats, a l'espera d'un bon botí...
Anèmones, algun tomàquet de mar, eriçons...
Ajaguts a la sorra, veiem com mar endins plovia sobre mullat.
Nombrosos peixos de roca, alguns d'ells mimetitzats, a l'espera d'un bon botí...
Anèmones, algun tomàquet de mar, eriçons...
Ajaguts a la sorra, veiem com mar endins plovia sobre mullat.
I avui, els peus i les mans ressentits de fer el mico per les roques. Però amb la satisfacció de que va valer molt la pena.
Escrits
7 comentaris:
zel
11 d’octubre de 2009 16:55
Permalink this comment
1
Una delícia de diada...i...per cert, avui he cuinat pop, ja em sap greu pels parents...
XeXu
11 d’octubre de 2009 18:15
Permalink this comment
1
Eren pràctiques o és que ja exerceixes de biòloga caçapapallones?
nimue
11 d’octubre de 2009 20:01
Permalink this comment
1
oooh! m'imagine el pop darrere vostre com un gosset! jeje!
elur
11 d’octubre de 2009 22:09
Permalink this comment
1
:)
una vegada, a l'Estartit, vam veure una tempesta amb llamps i trons i molta aigua damunt el mar... després hi vam veure l'arc iris... és maco ser arran de mar i veure ploure, i també ser-hi quan plou.
M'encanta aquest post. Guapa! ;*)
Carquinyol
11 d’octubre de 2009 23:13
Permalink this comment
1
Un post molt vital !! Per cert... de segur que no has tingut "pops" mai tan aprop??... :P
Laia
12 d’octubre de 2009 23:09
Permalink this comment
1
Zel, doncs sí, un dia per emmarcar ^^ No crec que el popet malcarat et tingui rancúnia, tranquil·la!! :)
Xexu... biòloga caçapeixets, més ben dit ^^ No eren pràctiques, era dissabte :)
Nimue, després miràvem el vídeo i no paràvem de riure...
Elur, jo no ho havia vist mai, només a les fotos que la gent envia a la tele :P
Guapa tu!!
Carquinyol...hehehe... doncs ara que ho dius, algun pop pesat sí que l'he tingut a prop, eh! ;)
matgala
14 d’octubre de 2009 11:54
Permalink this comment
1
:-D
Aquí ahir també va ploure.
I avui em porten a veure com llencen un satèl.lit coreà :-D
Demà encara tindré més son que avui!!!
Però si no fos per aquests moments... Aquests moments són genials i són els que es recorden.
Apa, me'n vaig, que a les 7 em ve a buscar un taxi!!! Segueix perseguint pops!!!
Publica un comentari