16 d’octubre 2009

Mundos paralelos [Relats Conjunts]



Se'm fa massa difícil pensar en móns paral·lels. Dos plans que no es creuen, que no xoquen, que no interaccionen. Massa complicat tot plegat. Si agafo un bolígraf i un paper, i hi dibuixo una ratlla el més recta possible, sense fer servir res més que no siguin les mans, potser me'n surto. Si n'intento dibuixar una altra completament paral·lela, segur que no me'n surto. Acabaran convergint, es trobaran en un punt, un punt màgic que farà de pont, de frontera de mestissatge entre idees i imatges de dos indrets que en teoria no haurien de revelar-se mútuament.


I és que tot el que deixem a les nostres mans mai serà inaccessible ni infinit. Si se'ns permet pensar en l'existència móns paral·lels, deixaran de ser-ho. En el precís moment en què jo i el meu alter ego de l'univers paral·lel pensem en la possibilitat de trobar-nos, en l'existència de l'altre, haurem creat el pont.


Però si saltes jo hauré de saltar. Si véns, jo hauré de marxar. Perquè en un mateix món no hi ha lloc per a dos com tu. O per a dos com jo.


13 comentaris :

  1. M'ha semblat inicialment molt positiu per la capacitat d'aconseguir el que sigui. Però és molt filosòfic també. M'agrada aquest final. Molt bona interpretació.

    ResponElimina
  2. Genial! m'ha agradat moltíssim aquesta narració reflexió sobre els mons paral.lels...aquest establir ponts....aquest si tu vens jo he de marxar...genial! però escolta i si el jo i l'alter ego es troben en un punt del pont i es fusionen....?

    ResponElimina
  3. Molt pensat, això de l'interacció dels móns paral·lels

    ResponElimina
  4. són tan suggeridors els mons paral·lels i tan difícils!

    ResponElimina
  5. Això de que si jo salto el del món paral·lel salta... em fa una miqueta de por. Estariem molt lligats i poc lliures, no?

    Qui prendría les decisions, nosaltres o el de més enllà?

    Bon relat.

    ResponElimina
  6. m'he quedat sense paraules. m'ha encantat, les dues últimes frases són brutals.

    ResponElimina
  7. Ostres, Laia, en el meu relat estableixo el pont. Podria ser l'altre cara de la mateixa moneda, quina coincidència, serà que vivim en móns paral·lels? ;)

    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. m'ha agradat moltíssim!
    m'has fet pensar! sobretot en el fet que res sigui infinit i que ho podem tocar si ens ho proposem i ho volem.

    això si, saltar.... sempre costa

    ResponElimina
  9. Doncs si, fas una proposta molt bona, i molt filosòfica també! M'ha semblat genial!

    ResponElimina
  10. Molt bo!! Em sembla fascinant aquesta espècie de principi de Heisenberg dels móns paral·lels...

    ResponElimina