Mundos paralelos [Relats Conjunts]

Se'm fa massa difícil pensar en móns paral·lels. Dos plans que no es creuen, que no xoquen, que no interaccionen. Massa complicat tot plegat. Si agafo un bolígraf i un paper, i hi dibuixo una ratlla el més recta possible, sense fer servir res més que no siguin les mans, potser me'n surto. Si n'intento dibuixar una altra completament paral·lela, segur que no me'n surto. Acabaran convergint, es trobaran en un punt, un punt màgic que farà de pont, de frontera de mestissatge entre idees i imatges de dos indrets que en teoria no haurien de revelar-se mútuament.


I és que tot el que deixem a les nostres mans mai serà inaccessible ni infinit. Si se'ns permet pensar en l'existència móns paral·lels, deixaran de ser-ho. En el precís moment en què jo i el meu alter ego de l'univers paral·lel pensem en la possibilitat de trobar-nos, en l'existència de l'altre, haurem creat el pont.


Però si saltes jo hauré de saltar. Si véns, jo hauré de marxar. Perquè en un mateix món no hi ha lloc per a dos com tu. O per a dos com jo.