27 d’octubre 2009

La balena franca austral

Com a últim exemplar de les grans balenes, avui us parlaré una mica de la Balena Franca Austral. De fet, de balenes franques n'hi ha 3, i totes elles s'assemblen molt. En un principi només se separaven les balenes franques entre hemisferi nord - hemisferi sud, però s'ha descobert que al nord hi hauria dues espècies: la de l'oceà Pacífic (Eubalaena japonica) i la de l'Atlàntic (Eubalaena glacialis). I al sud, és clar, la Balena Franca Austral (Eubalaena australis). En principi s'accepta aquesta separació entre les tres poblacions de balenes franques perquè com que prefereixen aigües fredes, no creuen els oceans de Nord a Sud per ajuntar-se, ja que per fer-ho haurien de travessar aigües tropicals. Així doncs, moltes de les coses que diré les podríeu trobar també a les espècies de l'hemisferi nord, però em centraré en la Balena Franca Austral perquè és força coneguda per ser l'espècie estrella del whale watching a la Patagònia argentina. I així, amb una mica de sort, qui sap si en uns anys puc fer un post de contrast amb vivències pròpies!

Una de les característiques més notables d'aquestes balenes és que ja no presenten aquells solcs a la gola que tenien els rorquals, i tampoc tenen aleta dorsal. A part, si les comparem amb el rorqual comú de les aigües mediterrànies, per exemple, són més petites i més grasses, no tant estilitzades. Cal tenir en compte que viuen en aigües molt més fredes, i que el teixit adipós sempre és una bona capa aïllant de les baixes temperatures.

A la part del cap i del llavi tenen força callositats (pell de consistència còrnia), on hi creixen els anomenats polls de les balenes (que en realitat són uns petits crustacis, els ciànids, d'entre 0.5 i 1.5 centímetres de longitud). A les callositats també hi ha cirrípedes, uns crustacis calcaris que formen estructures dures, calcificades, que també és freqüent veure com parasiten les tortugues. És un aspecte curiós el fet que aquestes callositats siguin l'empremta dactilar de cada individu, ja que des que neixen fins que moren, el patró de disposició i mida de les callositats roman invariable (de la mateixa manera que els rorquals eren indentificats mitjançant el perfil de l'aleta dorsal)


Font: wikipedia

Ciànids, els polls de les balenes. Font: http://news.bbc.co.uk

Les balenes franques australs neden força lentes, a uns 3 km/h, i sovint ho fan a prop de la superfície. A més, un cop mortes, a diferència d'altres espècies aquestes es mantenen surant a la superfície. Aquests dos aspectes, juntament amb l'enorme quantitat de substàncies lipídiques que aporta un sol individu, van fer que fossin molt vulnerables i l'objectiu principal de la caça balenera des dels segles XVIII-XIX fins a mitjans de la 2a meitat del segle XX. De fet, el nom franca és una traducció de l'anglès, Right whale, anomenades així precisament per ser les balenes bones, les fàcils de caçar. Es va arribar a reduir la població un 90%, i és que es van fer decrets i es va protegir l'espècie de la caça massiva a la qual estava sotmesa a partir dels anys 30 (quan la població total estimada tan sols era d'uns 1600 individus), però se sap que als anys 60 les flotes soviètiques van seguir caçant fins a 3000 exemplars. L'aspecte positiu a destacar és que avui en dia les poblacions de balenes franques augmenten any rere any, es van recuperant, i en un període de 10-12 anys s'ha arribat a duplicar la població total.

Un bon indret per poder observar balenes franques és la península de Valdés, a la Patagònia argentina, des dels mesos de maig-juny fins a setembre-octubre (quan allà és hivern). Els afloraments de la seva principal font d'alimentació, el krill, es troben sobretot en aigües més fredes, gairebé antàrtiques, però puja cap al nord per tal de reproduir-se. Coincidint amb aquest estadi, es pot observar com les balenes salten i treuen el cos fora de l'aigua de manera espectacular, un comportament que en època d'aparellament serveix per atraure les femelles i fer-se valer.

Font: wikipedia


I per acabar... un video extret de youtube. Hi apareixen imatges d'aquesta balena. No tenen gaire qualitat, no són pas de documental, però només de pensar que estan fetes en estat pur, per mi ja són un gran què.



----------------------

Fonts:
http://commons.wikimedia.org/wiki/Eubalaena_australis
http://books.google.es/books?id=-wuhsC9mODQC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_navlinks_s (Whale watcher, de Trevor Day)

----------------------

Monogràfic de cetacis (altres entrades)
- Rorquals
- El rorqual blau
- La balena geperuda
- El rorqual comú

6 comentaris :

  1. Mare meva! Però com pots saber tantes coses? Realment no hi ha com tenir una passió... Ens deixes bocabadats. Felicitats i un petó.

    ResponElimina
  2. M'ha sobtat molt que mantinguin sempre el patró de callositats com a tret distintiu, molt curiós!

    ResponElimina
  3. Una cosa: si busquen aigües fredes, per què neden surant per la superfície? vull dir, no és més calenta l'aigua més amunt? aix, com es nota que no hi entenc eh?
    El dia que vagi cap a Argentina, et faré un bon vídeo de les balenes, ja veuràs, i te'l regalaré.
    Ets una crack, sempre ens ensenyes coses!!! Muack!!

    ResponElimina
  4. segur que el podràs fer el post comparatiu amb les vivències a la Patagònia!!!!

    Com salten, és fantàstic!

    ResponElimina
  5. fada, moltes de les coses també les aprenc a mesura que faig el post, dona! :) Moltes gràcies!


    Ben bé com una piga, Xexu, no?


    Instints... hehe... ni idea! Tampoc poden estar a gaire profunditat perquè... han de sortir a respirar, són mamífers! Però sí que és cert que entre immersions podrien baixar més... No ho sé, noia! :S Si un dia trobo la resposta t'ho diré!
    Home, si vas a l'Argetnina directamwnt em podries fer un racó a la maleta! ;-) petons maca!


    Rits, sorprèn que una massa de tantes tones salti així, oi? ^_^

    ResponElimina
  6. Avui han dit a la ràdio (un dels directors de la Muy Interesante, a Rac1) que anaven a la superfície per oxigenar-se i quan dormien ho feien a sota terra.

    ResponElimina